Durant els últims deu anys, han mort 682 persones sense llar a la ciutat de Barcelona, 204 de les quals vivien al carrer en el moment de morir. Són dades de l’informe que la Fundació Arrels presenta avui, Viure al carrer mata. Persones en situació de carrer mortes a Barcelona 2015-2025. A més, l’estudi constata que viure al carrer escurça la vida. L’edat mitjana de defunció als carrers de la capital catalana és de 49 anys, 34 anys inferior a la de la resta de la població barcelonina.
L’informe d’Arrels demostra que viure al carrer comporta molta més exposició a factors de risc. Alhora, la mort d’algú significa que “hem fet tard i els sistemes de protecció no han arribat o no han estat suficients”, lamenta l’entitat.
La mort d’algú significa que “hem fet tard i els sistemes de protecció no han arribat o no han estat suficients”, lamenta l’entitat
Com es pot veure al portal de dades de l’Ajuntament de Barcelona, la mitjana d’edat d’una veïna de Barcelona és de 85,82 anys i, segons l’informe d’Arrels, la d’una dona que viu o ha viscut a carrer en algun moment és de 45 anys. Això significa quaranta anys menys d’esperança de vida, una diferència mai registrada a la ciutat.
Pel que fa a les causes i les edats, els motius principals de les defuncions informades entre majors de 55 anys són mèdics (55%), mentre que entre la població jove són la violència, la sobredosi i el suïcidi. En el cas de les dones també és significatiu que la sobredosi representi el 21% de les morts, quan el percentatge és del 8% en homes.
Com apunta l’informe i com denuncien entitats com Metzineres, l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) o la Fundació Àmbit Prevenció des de fa anys, les dificultats per accedir a serveis de reducció de danys i els problemes de salut mental, la violència masclista i l’ús de substàncies per afrontar els traumes són factors que augmenten la vulnerabilitat de les dones sense que això vulgui dir que són més consumidores que els homes.
Entre majors de 55 anys la principal causa de mort és mèdica (55%), mentre que entre la població jove són la violència, la sobredosi i el suïcidi
De les 682 persones que ha registrat Arrels, el 56% tenia alguna mena de sostre en el moment de morir. D’aquestes, el 94% ha mort en un espai sanitari, residencial o d’habitatge. Un altre aspecte destacat de l’informe i que l’entitat analitza des del 2015 és la diferència d’esperança de vida i condicions en què viu -i mor- una persona que es troba allotjada en un pis o recurs en comparació amb qui ho fa al carrer. De nou, aquí preocupa la qüestió de gènere perquè, tot i que de mitjana qui té un sostre digne, intimitat i acompanyament viu tretze anys més, fins als 62 anys, les dones allotjades moren amb abans, amb 57 anys.
L’entitat aprofita també el seu desè aniversari per fer èmfasi en la necessitat de reforçar les polítiques públiques per fer front al sensellarisme, ampliar l’accés a l’habitatge, consolidar les polítiques de reducció de danys, millorar l’atenció en salut mental. En el mateix informe fa sis propostes per combatre l’alta mortalitat de les persones sense llar, que impliquen ampliar els recursos residencials, polítiques de prevenció de la mortalitat, més coordinació entre serveis, la creació d’un sistema de dades i la construcció d’espais de memòria i acompanyament.
