“Cal alliberar els presos polítics i s’ha de poder debatre”
Els polítics i líders independentistes catalans empresonats i exiliats són presos polítics. Van fer declaracions i dur a terme accions que haurien d’estar permeses en una societat democràtica. Cal alliberar els presos polítics i s’ha de poder debatre lliurement sobre el tema.
“En posar els líders a la presó, Espanya viola un dels drets humans més importants, el d’expressió”
Per mi, que visc sota l’ocupació i soc una presa política, els líders catalans independentistes són represaliats. Van prendre els carrers per protegir un dret i van utilitzar el seu dret de lliure expressió i manifestació per decidir el futur del seu país de manera democràtica, per celebrar un referèndum. Ho van fer 2 milions de persones i el 90% van votar sí. Amb els empresonaments, Espanya viola un dels drets humans més importants: el dret d’expressió. Aquests dirigents no van cometre cap delicte pel qual mereixin ser castigats amb empresonaments o exilis. L’Estat ha de saber que hem d’aprendre de les lliçons de la nostra història per poder construir un futur millor. L’opressió només aporta indignació, i la violència, determinació. La indignació i la determinació són la fórmula de la revolució. Han d’alliberar els presoners i començar un diàleg per evitar el pitjor.
“Demanem que no es persegueixi les persones que lluiten per les seves conviccions polítiques”
Nosaltres sempre defensem la lliure autodeterminació dels pobles a decidir la seva política interna. Quan s’empresona aquells que participen en accions i lluites polítiques, creiem que han de ser considerats presos polítics. Demanem que hi hagi una justícia respectuosa i que no es persegueixi les persones que lluiten per les seves conviccions polítiques.
“La presumpció d’innocència ha estat convertida en presumpció de culpabilitat”
Han estat castigats per exercir –o intentar-ho– els seus drets polítics. Alguns, per donar continuïtat al mandat que la ciutadania els havia atorgat. El dret de manifestació, la llibertat d’expressió i el dret a decidir el futur d’un poble han estat criminalitzats. Per al moviment independentista català, la presumpció d’innocència ha estat convertida en presumpció de culpabilitat. Necessitem una situació democràtica que garanteixi els drets de la ciutadania i dels pobles. Vull encoratjar el govern espanyol a tenir altura de mires per trencar amb el règim previ a la mal anomenada transició i audàcia per gestionar els desacords des del reconeixement i el respecte cap als altres. I també per trencar amb les elits polítiques i econòmiques que perpetuen un règim reaccionari i autoritari.
“És intolerable que estiguin empresonats a l’espera d’un judici. No són criminals”
Considero que les persones que estan a l’exili i a la presó són preses polítiques. Ni la justícia belga ni l’alemanya han respost positivament a la demanda d’extradició. A més, és intolerable que estiguin empresonats a l’espera d’un judici. No són criminals. El govern els ha de treure de presó. El Regne Unit va permetre als habitants d’Escòcia que es posicionessin sobre la independència a través d’un referèndum. El debat és polític. El govern espanyol s’ha d’inspirar en aquest exemple per modificar la Constitució del 1978 i oferir la possibilitat als catalans, bascos, gallecs i a les altres comunitats de decidir quin tipus de lligam volen tenir amb l’Estat espanyol. La justícia no és la que posarà fi a aquest conflicte, sinó el diàleg polític.
“La manera de resoldre el conflicte requereix múltiples fronts, però cal aconseguir que tothom pugui votar”
Aquells que defensen la independència del territori que defineixen com el seu país tenen dret a explicar el cas i buscar suports. Una manera de garantir el seu èxit és que els poderosos opositors utilitzin una força brutal contra ells i n’empresonin els líders. Això és el que sembla que ha passat als catalans que defensen la independència. La manera de resoldre el conflicte requereix múltiples fronts, però cal aconseguir ser escoltats i que tothom pugui votar. Per mi, la qüestió fonamental és la de classe, no el nacionalisme. En el cas de la independència irlandesa, el gran socialista James Connolly va dir: “La causa obrera és la causa d’Irlanda; la causa d’Irlanda és la causa obrera”. Toca a altres dir si això es reproduirà en el moviment per una Catalunya independent.
“No m’agraden les fronteres, però crec fermament que les persones tenen dret a decidir com governar-se”
Una vella cançó de Pietro Gori que m’agrada molt diu: “El nostre país és el món sencer, la nostra llei és la llibertat”. No m’agraden les fronteres, però crec fermament que les persones tenen dret a decidir com governar-se. El respecte al principi d’autodeterminació dels pobles és fonamental. Els poders establerts, quan no poden imposar-se, comencen a reprimir, i fer servir la força sempre és un signe de debilitat. L’Estat italià no es comporta millor: des de fa anys reprimeix persones que defensen el territori davant grans projectes devastadors. El 2001, un gran moviment va ser severament reprimit per afirmar que un món millor és possible. Carlo Giuliani va ser condemnat a mort per delicte de rebel·lió i ni tan sols ha tingut dret a un judici.
“Espanya és un contracte social revisable, i la negativa a obrir un diàleg demostra la debilitat sobre la qual es construeix”
Amb la definició del Consell d’Europa a la mà, les circumstàncies que envolten la presó dels líders independentistes compleixen molts dels requisits per ser considerats presos polítics. Més enllà de la definició, el que realment està castigant la justícia espanyola és un posicionament davant d’un paradigma polític que es presenta irrebatible: el concepte mateix d’Espanya. No són presos polítics per una qüestió formal o legal, sinó perquè el bé jurídic que pretén protegir l’Estat amb aquest càstig és merament una posició política. Espanya no té un origen teològic o natural; és un contracte social revisable, i la negativa a obrir un diàleg només demostra la debilitat sobre la qual es construeix, un imperatiu diví defensat amb violència.
“Les opinions i les conviccions es debaten, no s’empresonen”
Són presos acusats de rebel·lió i sedició, s’enfronten a una pena de dècades d’empresonament i no han desafiat ni llançat una sola pedra. Per mi no es tracta d’entrar en el tema de la independència de Catalunya, una qüestió que afecta les persones d’una nació d’Europa. Per mi, es tracta de defensar els ciutadans europeus empresonats per les seves idees polítiques. Sento el deure i la responsabilitat de defensar el dret de tothom a la paraula lliure i l’expressió. Demano la llibertat immediata i la retirada dels càrrecs més greus i desmesurats. Les opinions i les conviccions es debaten, no s’empresonen.
“Un període de distensió no pot començar mentre hi hagi polítics i activistes empresonats”
Les estructures de l’Estat no actuen contra l’independentisme català i el seu desafiament a la legalitat vigent, sinó, a través de l’enfrontament amb l’independentisme, contra el 15-M i el seu desafiament al model polític i econòmic vigent. La qüestió no és independència sí o no, és sobirania sí o no. Crec que l’única solució duradora exigeix un referèndum pactat, però seria inútil celebrar-lo sense un període previ de distensió, que no pot començar mentre hi hagi polítics i activistes empresonats. Ara bé, mentre no surtin, serà molt més difícil fer política amb objectius emancipadors, i això interessa als grans capitals: que parlem de banderes i no de desigualtat social.
“Demano un diàleg nacional: per parlar de tot, amb amnisties i períodes de temps realistes”
Els càrrecs pels quals s’acusa els líders independentistes tenen, sens dubte, les característiques de persecució política. A més, diverses expressions a favor del dret a l’autodeterminació han estat criminalitzades. Espanya, signant de la Declaració Universal dels Drets Humans i dels acords de Hèlsinki, experimenta una crisi constitucional. M’agradaria suggerir humilment al govern espanyol que la controvèrsia actual no es pot mantenir. La desinversió està debilitant l’economia de la regió catalana, erosionant així la base fiscal espanyola. Demano un diàleg nacional: per parlar de tot, amb amnisties i períodes de temps realistes. Hi haurà una oportunitat perquè els organismes europeus i internacionals hi intervinguin?.
“Empresonar persones que tenen una creença o opinió política diferent és una forma de càstig que viola els drets humans”
Com a dissident que va escapar de la persecució a la Xina, considero que els líders independentistes catalans empresonats són presos polítics. Com a ciutadans d’una societat democràtica, el dret a expressar plenament les seves opinions polítiques ha de ser protegit per la llei. L’expressió d’aquestes opinions s’ha de respectar i protegir d’acord amb qualsevol norma europea. Empresonar persones que tenen una creença o opinió política diferent, en aquest cas durant més d’un any sense judici, és una forma de càstig que viola els drets humans i els principis i valors essencials dels estats europeus. El govern espanyol els ha d’alliberar immediatament i resoldre els conflictes a través del diàleg, i no pas per l’ús de la força, especialment la del sistema judicial.
“Un període de distensió no pot començar mentre hi hagi polítics i activistes empresonats”.
“La causa de la nació catalana és legal i legítima”
A la llum de la legislació internacional, els líders empresonats o exiliats són perseguits i els seus drets fonamentals, violats. Només han fet un ús pacífic de la seva inalienable llibertat d’expressió i han defensat el poble català en l’exercici democràtic per triar el seu futur. Mai van cridar a la violència, sinó que sempre van buscar el diàleg amb el govern de Madrid. Per tant, són presos polítics que l’Estat ha d’alliberar immediatament. La causa de la nació catalana és legal i legítima: es basa en el dret a l’autodeterminació, el primer article dels dos pactes internacionals de drets civils i polítics. A més, Catalunya és una nació per la història, el sofriment, les aspiracions, la integritat cultural i territorial forjades al llarg dels segles. El govern espanyol hauria d’admetre que la solució només pot ser acordada i democràtica; mai es pot basar en la repressió.
