Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Acte de precampanya de l’extrema dreta

Amb motiu del judici contra l’1 d’Octubre, la ‘Directa’ ha publicat el suplement ‘La Defensa’, 80.000 exemplars gratuïts que es distribueixen arreu del territori. L'article, inclòs al suplement, repassa els perfils de Javier Ortega Smith i Pedro Fernández, els dos mandataris de Vox que faran d’advocats de l’acusació popular tres mesos abans de les eleccions europees, autonòmiques i municipals que es plantegen com tot un repte per a la formació d'extrema dreta que presideix Santiago Abascal

Copa de vi en mà, el secretari general de Vox, Javier Ortega Smith-Molina (Madrid, 1968), recita sempre un vers en diferents actes que fa arreu del territori espanyol. “Y lo hacemos con el brindis de Acuña, capitán de los viejos tercios de la infantería española en Flandes”. Quan acaba, les persones assistents criden amb ell: “¡Viva España!”.

El que Ortega Smith fa passar pel brindis del suposat capità Diego Hernando de Acuña (segle XVI) prové realment d’una obra de començaments del segle XX d’Eduardo Marquina anomenada En Flandes se ha puesto el Sol, estrenada l’any 1909 a Montevideo. Tanmateix, malgrat la manipulació, ja que també barreja personatges reals amb inventats i fragments separats de l’obra de Marquina, l’arenga patriòtica del número dos del partit ultradretà Vox s’ha viralitzat a les xarxes socials i per WhatsApp i és una de les cartes de presentació que generen més eufòria, transcendint el partit i arribant a tot l’espectre de l’espanyolisme: “¡Por España; y el que quiera defenderla, honrado muera; y el que, traidor, la abandone, no tenga quien le perdone”.

Actualment, però, el personatge no és només l’afilat orador i propagandista del partit. És, al costat del líder Santiago Abascal, la cara més coneguda de la formació –en algunes ocasions eclipsant el mateix Abascal– i l’home encarregat de negociar l’acord de govern entre Vox, PP i Ciutadans a Andalusia, el primer govern a l’Estat espanyol pactat amb la ultradreta des de 1978. Si això no fos poc, la seva imatge pública està associada al Tribunal Suprem, on l’advocat, en representació de Vox, exerceix l’acusació popular en la causa general contra l’independentisme. “Acusació popular contra el colpisme”, afirma. Una posició de privilegi, perquè Ortega Smith tindrà l’oportunitat d’interrogar personalment Oriol Junqueras, els Jordis, Carme Forcadell, els altres cinc acusats de rebel·lió i la resta d’encausats per desobediència i malversació, convertint el judici en una macroplataforma televisada de propaganda de Vox, només tres mesos abans de les eleccions municipals i europees.

Ortega Smith té una ordre de captura del govern de Gibraltar per haver retirat un bloc de formigó d’aigües britàniques

Fill d’un jurista de Renfe i d’una portenya amb llinatge anglosaxó, i net d’un lletrat major de l’Ajuntament de Madrid, va créixer al barri madrileny de Ciudad Lineal i té doble nacionalitat: espanyola i argentina. Va estudiar Dret. Els dos primers anys de període universitari els va cursar a Toledo, en un centre dependent de la Complutense. Els tres últims, a la Universitat d’Alcalà de Henares. Més tard, es va diplomar a la Pontifícia de Comillas, una universitat privada i catòlica dirigida per la Companyia de Jesús. Posteriorment, Ortega Smith va ingressar a l’exèrcit espanyol a Alacant.

 

Testosterona de tertúlia

Cinturó negre en karate i antic militar de les unitats d’operacions especials de l’exèrcit espanyol –conegudes com a COES o boines verdes–, està al costat d’Abascal des de l’inici i és un dels rostres habituals de les tertúlies. D’Intereconomía a La Sexta passant per TV3. Llenguatge simple, testosterona i hipèrboles dialèctiques. El 20 de juny de 2016 diversos membres del partit, entre els quals Ortega Smith, secretari general del partit, i Nacho Mínguez, aleshores president de Vox a Madrid, van entrar a Gibraltar i van desplegar una bandera espanyola de 168 metres quadrats al penyal britànic. Va romandre penjada uns vint minuts fins que va ser retirada per la Policia Reial de Gibraltar.

Poc després, Mínguez va ser detingut i Ortega Smith va fugir nedant, atès que estava buscat per una altra acció des de 2014 per la policia de Gibraltar, com va confirmar el ministre en cap del penyal, Fabian Picardo. L’any 2013 va retirar un bloc de formigó que el govern de Gibraltar havia llançat al mar per impedir l’activitat de pesquers espanyols en aigües britàniques de la badia d’Algesires. Abascal va qualificar l’acció com a “operació militar”. La van anomenar operació Tarzan, en referència als primats que poblen la roca britànica i a Johnny Weissmuller, el nadador i actor més famós en el paper de Tarzan, malgrat ser el sisè a interpretar-lo. La performance va ser premiada amb un publireportatge al digital de Pedro J. Ramírez El Español.

El 1994, el marine Ortega Smith va concórrer en el número 55 de la llista de la coalició Foro-CDS (com a candidat de Foro, partit fundat per Eduard Punset, el mateix Punset que el 2017 va donar suport explícit a Carles Puigdemont en la convocatòria del referèndum de l’1-O) a les eleccions al Parlament Europeu. L’any 2006 es va fer càrrec dels serveis jurídics de la Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola (Denaes), que presidia Abascal i que va ser la llavor del partit ultradretà. A Denaes va impulsar les mediàtiques querelles per ultratges a la bandera o xiulades a l’himne d’Espanya durant les finals de la Copa del Rei que disputaven el Futbol Club Barcelona i l’Athletic Club de Bilbao. Va anar de candidat per Vox a l’alcaldia de Madrid i cap de llista per Madrid al Senat el 2015, amb uns resultats insignificants.

Tres anys després, es va convertir en una de les cares visibles de l’espanyolisme, brindant al País Basc amb membres del sindicat policial Jusapol la decisió del Tribunal Suprem de mantenir a la presó l’exconseller d’Interior Joaquim Forn i l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez. Allunyat del franquisme clàssic –malgrat certes interferències– i connectat intel·lectualment i políticament amb les idees de Donald Trump. Hereu del llegat de Renovación Española/Bloque Nacional, el partit dirigit per José Calvo Sotelo que agrupava les famílies antiliberals, favorables a la restauració d’Alfons XIII, mauristes i afins a la dictadura de Miguel Primo de Rivera. El seu ideari basat en l’opuscle Defensa de la Hispanidad, de Ramiro de Maeztu, és un dels documents on s’emmiralla Vox.

 

El segon interrogador de Vox

El número dos d’Ortega Smith en la coordinació de l’estratègia jurídica de la formació ultradretana és Pedro Fernández Hernández (Madrid, 1970). És el vicesecretari judicial de Vox i durant tot el judici també tindrà cadira d’interrogador de l’acusació popular a la sala de plens del Tribunal Suprem. Habitual a les tertúlies d’Intereconomía i una de les signatures de La Gaceta i Libertad Digital, ha exercit darrerament de portaveu de la formació d’ultradreta davant la premsa de tribunals de la capital espanyola.

Poc es coneix de Fernández més enllà de ser l’advocat que va assistir Nacho Mínguez, detingut per desplegar una bandera espanyola a Gibraltar. Ell també va ser detingut per la policia britànica mentre assistia en dependències policials Mínguez per presumptament “fotografiar amb el mòbil els calabossos de Gibraltar”.

La plantilla de l’empresa pública Ineco es va querellar contra Pedro Fernández per haver-los estafat

L’altre episodi destacat de la trajectòria de Fernández està vinculat amb l’empresa pública Ineco, dependent del Ministeri espanyol de Foment i encarregada de la construcció de les vies de tren. Va realitzar un expedient de regulació d’ocupació l’any 2013 per acomiadar 381 persones de la seva plantilla. Tanmateix, després de fingir una reducció considerable de la massa salarial, va contractar 231 persones a través de l’ETT Personal7. El 2016, nou membres de la plantilla d’Ineco, la majoria en situació d’atur de llarga durada, van contractar els serveis legals de Fernández en el seu litigi contra l’empresa. Mesos després, es van querellar contra l’advocat per presumptament haver-los estafat. La justícia de Madrid encara no ha resolt el cas.

Ortega Smith i Fernández lideren un partit que va finançar el 80% de la seva campanya a les eleccions europees de 2014 amb fons provinents de simpatitzants del Consell Nacional de Resistència d’Iran (CNRI) de Maryam Rajavi, sense informar-ne al Tribunal de Comptes, un modus operandi que està prohibit per l’actual llei electoral. L’organització islàmica CNRI està vinculada al grup armat integrista Mojahedin-e Kalq (MEK), que entre 1997 i 2012 va ser a la llista de l’OTAN d’organitzacions terroristes. Tot i ser responsable de diversos atemptats, avui en dia rep la protecció dels Estats Units, Israel i l’Aràbia Saudita per la seva oposició al règim iranià dels aiatol·làs i al règim de Baixar al-Assad a Síria. Als anys noranta del segle XX, el CNRI donava suport a Saddam Hussein.

 

Articles relacionats