Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Tots els colors del groc

Amb motiu del judici contra l’1 d’Octubre, la ‘Directa’ ha publicat el suplement ‘La Defensa’, 80.000 exemplars gratuïts que es distribueixen arreu del territori. La solidaritat amb les represaliades pel procés independentista, simbolitzada iconogràficament amb els llaços grocs, s’ha manifestat amb múltiples formes, construint una xarxa de suport de dimensions inèdites

“Posa’t un llaç groc en solidaritat amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.” Aquesta consigna, llançada a les xarxes socials per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural l’endemà que l’Audiència Nacional espanyola dictés ordre de presó preventiva per als seus presidents d’aleshores, el 17 d’octubre de 2017, va ser l’esclat. Aquell vespre ja es van veure molts llaços en les concentracions de rebuig a la mesura que es van celebrar a carrers i places d’arreu dels Països Catalans. Tot i que el seu ús és habitual des de la Primera Guerra Mundial en diversos llocs del món i contextos històrics (en solidaritat a víctimes de guerres, catàstrofes i afectades de diverses malalties), durant els darrers quinze mesos, aquests centímetres escassos de tela groga han esdevingut a casa nostra el logotip indiscutible d’una gran onada solidària vers les onze dirigents polítiques i socials que són o han estat a la presó a causa de l’organització del referèndum de l’1-O, i les set que s’han posat a disposició de la justícia europea, fora de l’Estat espanyol.

El llaç groc (i altres variants com clavells, mocadors o bufandes) s’ha estès en milers de solapes anònimes, i algunes de famoses, com la de Pep Guardiola a la banqueta del Manchester City o la d’un actor de la Fura dels Baus (que va motivar una polèmica disculpa de la companyia teatral per mostrar-lo a l’escenari del Teatro Real de Madrid). També s’ha guanyat un lloc a la façana de molts ajuntaments i edificis públics i ha esdevingut, gràcies a una tenaç activitat voluntària, element decoratiu perenne en carrers, places, carreteres i fins i tot (en forma de creu) en algunes platges.

El llaç groc (i altres variants com clavells, mocadors o bufandes) s’ha estès en milers de solapes anònimes, i algunes de famoses, com la de Pep Guardiola a la banqueta del Manchester City 

Igualment, ha estat l’element vertebrador de tota mena d’actes solidaris des de la mateixa nit del 16 d’octubre de 2017, quan van ser empresonats els Jordis. Molts d’ells han estat marcats per la constància, com les concentracions que tenen lloc el mateix dia 16 de cada mes a moltes places dels Països Catalans, les marxes fins a la plaça Catalunya de Barcelona de cada divendres o les concentracions diàries dels Avis i Àvies de Reus a la plaça Mercadal (que van arribar a ser prohibides per la Junta Electoral abans de les eleccions del 21-D). Alhora, però, tot aquest moviment solidari ha hagut de fer front a una campanya estigmatitzadora impulsada des de sectors unionistes pocs cops vista amb altres formes d’expressió d’idees: se l’ha acusat d’ocupar il·legítimament els espais públics, de dividir i de confrontar la societat catalana, i han sorgit grups radicals, sovint amb vincles d’extrema dreta [reportatge d’investigació a la Directa 460], dedicats a arrencar llaços i pancartes que demanen la llibertat de les empresonades.

Més enllà de la marea groga, la denúncia de la represàlia judicial contra qui va impulsar i convocar el referèndum de l’1 d’octubre s’ha plasmat amb formes i activitats molt diverses (vegeu desglossats), multitudinàries i de petit format, institucionals i improvisades, però alhora també s’ha vehiculat a través de xarxes més organitzades de nova creació. La més significativa, perquè aplega la totalitat de persones processades pels fets de l’1-O, és l’Associació Catalana de Drets Civils (ACDC); presentada a finals de novembre de 2017 i integrada ara mateix per divuit famílies de les persones preses, exiliades i investigades. L’ACDC, segons expliquen des de l’entitat, s’ha plantejat un triple objectiu: donar-se suport mutu entre famílies amb circumstàncies molt diverses; canalitzar les mostres de suport i solidaritat arribades des de molts àmbits i, alhora, “denunciar també la vulneració dels drets fonamentals i dels drets civils que està duent a terme l’Estat Espanyol”, així com “defensar els drets civils a nivell universal”. En aquest darrer capítol, l’associació ha promogut la campanya Europe make a move (Europa, mou-te), que insta a enviar cartes a les principals autoritats de cinc estats europeus per denunciar la repressió a l’independentisme a Catalunya, i també ha promogut diversos escrits adreçats a l’ONU amb el mateix objectiu. I, finalment, l’entitat també recull diners per afrontar les despeses judicials de la causa, mitjançant la recollida de donatius o la publicació de llibres firmats per les mateixes preses o els seus familiars.

L’Associació Catalana de Drets Civils ha comptabilitzat 160.000 cartes rebudes pels presos i preses polítiques

En l’apartat de fer de pal de paller de la solidaritat, l’associació ha estat especialment proactiva a l’hora d’animar la ciutadania a enviar cartes a les seves familiars privades de llibertat; una crida que també s’ha fet des d’altres espais com l’ANC o Òmnium Cultural, partits polítics o els Comitès de Defensa de la República. Cap a finals d’any, l’associació havia comptabilitzat més de 160.000 missives rebudes entre totes les empresonades, malgrat la dificultat de dur a terme un recompte exacte. Una xifra de tal magnitud ha obligat les famílies a anar-les retirant de les presons amb freqüència setmanal, i estudien la possibilitat de posar-les a disposició de l’Arxiu Nacional de Catalunya.

A banda de l’ACDC, també han sorgit plataformes dedicades a recollir suports, tant en el capítol material com moral, per alguna de les represaliades en concret. Campanyes com Free Anna Gabriel (per a l’exdiputada de la CUP exiliada a Ginebra), Free Romeva (per a l’exconseller d’Exteriors empresonat), Free Oriol Now (per al president d’ERC Oriol Junqueras) o Free Cuixart (gestionat per amics i familiars del president d’Òmnium) han intentat aglutinar la solidaritat tant en les seves localitats de naixement o residència com en els entorns familiars, de trajectòria professional i de militància política. Un capítol a banda el mereix la iniciativa Free Forcadell, la darrera que s’ha presentat, que, per la rellevància institucional de l’expresidenta del Parlament que va llegir la proclamació de la república catalana, ha comptat amb l’impuls de les tres expresidentes de la cambra vives i amb un manifest al qual han donat suport més de 500 diputades i exdiputades del Parlament Europeu i d’altres cambres de representants del continent.

 

Manifestacions massives, no només l’11-S

Durant els darrers tretze mesos, a Barcelona hi ha hagut diverses concentracions massives per demanar l’alliberament de les preses del procés i el dret a retorn de les exiliades. El 21 d’octubre de 2017, en reacció a l’empresonament dels Jordis, 450.000 persones abarrotaven el passeig de Gràcia, seguint la crida de la Taula per la Democràcia (plataforma que transcendia les entitats pròpiament sobiranistes). L’11 de novembre d’aquell any, més de 750.000 persones il·luminaven de dalt a baix el carrer de la Marina, en el que es va anomenar Diada Nacional per la Llibertat i que va donar la volta al món per la imatge de milers de telèfons mòbils amb la llum encesa. El 15 d’abril, a l’avinguda del Paral·lel, l’espai Democràcia i Convivència (on també hi havia entitats, partits i sindicats no estrictament independentistes) van reunir centenars de milers de persones al crit d’“Us volem a casa”. El 14 de juliol, 110.000 manifestants, segons la Guàrdia Urbana, van anar des del carrer de Tarragona fins a la presó Model, que, paral·lelament, fou ocupada simbòlicament per diversos CDR. Un capítol a part mereix la marxa del 7 de desembre de 2017 a Brussel·les, considerada la més multitudinària celebrada els últims anys a la capital belga.

 

Suport en alçada

Una de les activitats més impactants de suport a les empresonades i exiliades per organitzar el referèndum es va produir el 13 d’octubre passat. Més de 16.000 persones, gairebé simultàniament, van ascendir a dinou cims d’arreu de Catalunya de dificultats diverses, des de la pica d’Estats (de 3.143 metres) fins a Sant Ramon (a Sant Boi de Llobregat, de 293 metres). La iniciativa, batejada Cims per la Llibertat i impulsada des de l’Associació Catalana de Drets Civils, la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i altres entitats, estava amarada de simbolisme, ja que cada pic s’havia escollit en representació d’una de les empresonades i exiliades (i també d’Adrià Carrasco i Tamara Carrasco, represaliades per participar en activitats dels CDR). En cada cim, després de la lectura d’un manifest conjunt, un familiar de l’homenatjada adreçava unes paraules. Un altre gest solidari de caràcter muntanyenc va tenir lloc el passat 29 d’abril, quan una cadena humana de 3.500 voluntàries va traslladar els retrats de les preses i exiliades des de Collbató fins a l’agulla del Cavall Bernat, al cim de Montserrat.

 

Seguint l’impuls de ‘Joan Bona Nit’

Des del seu trasllat a presons catalanes, el juliol passat, els centres penitenciaris de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d’Enric s’han convertit en els tres epicentres de la solidaritat amb les nou preses polítiques. Especialment el penal bagenc, on hi ha confinats els set homes: a partir de la iniciativa d’un veí voluntàriament anònim, que es fa dir Joan Bona Nit i que cada vespre va començar a saludar els presos un a un. Aviat van començar a acompanyar-lo altres veïnes de Sant Joan de Vilatorrada i Manresa en concentracions cada cop més concorregudes. En dates assenyalades, com l’aniversari de l’1 d’octubre o dels atemptats del 17 d’agost, s’hi han celebrat actes més multitudinaris, amb infraestructura i parlaments. També cal afegir, a les tres presons, nombroses actuacions musicals, des de cantades de cors més o menys improvisats fins a l’execució d’“El Mesies” de Händel amb més de 500 instrumentistes i cantaires voluntàries a Lledoners el 29 de desembre de 2018. A Figueres, per donar suport a Dolors Bassa, centenars de persones s’apleguen per sopar a la porta de Puig de les Basses cada dimarts.

 

Sopars, pilars i altres formats

En la nòmina d’activitats de solidaritat i denúncia de la situació de les represaliades pel referèndum de l’1-O, cal consignar activitats i formats d’allò més diversos. Com els sopars grocs, una iniciativa cuinada en origen per la xef Ada Parellada al seu restaurant de Barcelona el gener de l’any passat, per recollir diners per les caixes de resistència mitjançant un àpat on predominaven les menges d’aquest color. Aviat els sopars grocs van sortir dels restaurants de diverses forquilles per fer el salt a locals socials, places i carrers, i de les delicatessen a les carmanyoles domèstiques, sobretot durant l’estiu, quan se’n van fer a moltes localitats. El món casteller també ha estat un pol de suport molt visible per a preses i exiliades: el 17 de juny, diverses colles van aixecar simultàniament els que es van batejar com a Pilars per la Llibertat en les seves localitats d’origen (fins a nou pilars); i abans, el febrer, una delegació de la Colla Vella dels Xiquets de Valls va viatjar fins a Madrid per aixecar castells a tocar dels penals d’Estremera, Alcalá Meco i Soto del Real; la Guàrdia Civil va practicar diverses identificacions d’activistes amb faixa.

 

Solidaritat amb noms i cognoms

Més enllà dels actes de suport col·lectiu, també han tingut lloc mostres d’escalf centrades en alguna de les represaliades, sovint des de la seva localitat natal. En alguns casos han estat actes de certa complexitat, com les jornades “La Resposta”, organitzades per la plataforma Free Anna Gabriel a Sallent, el maig, amb actuacions musicals i activitats, per recollir fons per a la caixa de resistència de l’exdiputada cupaire exiliada a Suïssa. També s’han fet jornades de to festiu i reivindicatiu per a Raül Romeva a Sant Cugat del Vallès, per a Jordi Cuixart a Santa Perpètua de Mogoda, per a Carme Forcadell a Xerta o per a Marta Rovira a Vic. A Sant Vicenç dels Horts, la plataforma Free Oriol Now va muntar un partit de futbol solidari amb el president d’ERC l’abril passat. Oriol Junqueras també va rebre un homenatge a la Universitat Autònoma de Barcelona, on és professor associat, amb polèmica perquè la Facultat d’Economia i Empresa va denegar l’espai per fer-lo. El sindicat UGT, al seu torn, el Primer de Maig va organitzar un acte a Girona en suport a Dolors Bassa, qui n’havia estat dirigent.

 

Articles relacionats