Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

El mapa de la repressió d'Estat

Amb motiu del judici contra l’1 d’Octubre, la ‘Directa’ ha publicat el suplement ‘La Defensa’, 80.000 exemplars gratuïts que es distribueixen arreu del territori. Des del referèndum de l’1 d’octubre, 1.318 persones han resultat ferides i 136 detingudes per la Guàrdia Civil, el Cos Nacional de Policia espanyola i els Mossos d’Esquadra. L’article fa un repàs de la maquinària repressiva contra el procés independentista

 

Carla Benito | @CarlaBenitoG
Infografia de Diego Muñoz | @milvietnams

La magnitud de la repressió arran del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre no es pot valorar només amb la causa judicial del Tribunal Suprem. Les penes que la Fiscalia demana pugen a 177 anys de presó; 214 si hi sumem la cúpula dels Mossos. La xifra, però, ascendeix a 249 si hi afegim altres persones que ja tenen una petició fiscal en ferm. A més, 915 persones tenen o han tingut causes obertes i 136 han estat detingudes. Amb la mirada posada en el futur, l’organització antirepressiva Alerta Solidària avisa que “això només acaba de començar”.

La demanda de sis anys de presó a sis militants de l’organització juvenil Arran per una acció a la seu del PP el març de 2017 va ser el punt de partida. Poc després arribaven les citacions a 712 alcaldes i alcaldesses que havien signat a favor de la celebració del referèndum i la querella a la Sindicatura Electoral. El 20 de setembre de 2017 la Guàrdia Civil deté catorze alts càrrecs de la Generalitat i efectua 41 escorcolls. Els preparatius del referèndum tiren endavant mentre es clausuren 144 webs i s’acusa els Jordis de sedició per la concentració a la seu del Departament d’Economia.

 

L’1 d’octubre deixa un balanç acreditat de 1.066 persones ferides per les càrregues policials i sis detencions. Després del 3 d’octubre i el discurs de Felip VI arriben les primeres declaracions davant de la jutgessa Carmen Lamela i la presó preventiva de Cuixart i Sánchez. Un cop votada la Declaració d’Independència del 27 d’octubre, el govern de Mariano Rajoy –amb el vot necessari de Ciutadans i PSOE– aplica el 155 i comença l’exili de Puigdemont, Comín, Puig, Serret i Ponsatí a Bèlgica. Cinc dies després, vuit membres del Govern entren a la presó. La vaga del 8-N col·lapsa Catalunya i deixa més detencions. L’endemà, quatre membres de la Mesa del Parlament eludeixen la presó amb una fiança de 25.000 euros. Carme Forcadell dormirà a Alcalà Meco fins que n’aboni 150.000. Un mes després, sis exconselleres surten dels centres penitenciaris abonant-ne 100.000 per cap.

Les eleccions del 21-D se celebren en un context de detencions per comentaris a les xarxes i els registres de la Guàrdia Civil a Òmnium i l’ANC. L’any acaba amb les declaracions davant del jutge Llarena i l’exili d’Anna Gabriel a Ginebra. Els Mossos detenen catorze persones en una acció al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. A onze d’elles els demanen dos anys i mig de presó. El 23 de març, Forcadell, Rull, Turull, Romeva i Bassa pateixen de nou la presó preventiva i Marta Rovira opta per l’exili a Suïssa. Les protestes per la detenció de Puigdemont a Alemanya són reprimides, amb un balanç de 92 persones ferides només a Barcelona. Dilluns de Pasqua els CDR aixequen les barreres dels peatges, i l’Estat espanyol reacciona amb una operació antiterrorista en la qual deté Tamara Carrasco –confinada a Viladecans des del 10 d’abril de 2018– i el veí d’Esplugues Adrià Carrasco aconsegueix travessar la frontera i sumar-se a l’exili de Brussel·les.

Després de les dures resolucions de la justícia alemanya, belga i escocesa, Pablo Llarena retira les euroordres contra l’exili i acorda el trasllat de les preses polítiques a Catalunya. Per l’aniversari de l’1-O, Jusapol homenatja el CNP i la Guàrdia Civil, i es contraprograma un Holi Festival per “ofegar-los en pintura”, amb dures càrregues dels Mossos. El Dia de la Constitució espanyola centenars de manifestants boicotegen actes de Vox protegits per la Brigada Mòbil: desenes de persones ferides per cops de porra i projectils de foam a Girona i Terrassa. El 21-D, un any després de les eleccions del 155, el Consell de Ministres es programa a Barcelona i les càrregues policials acaben amb tretze detencions i 77 persones ferides. Comença el 2019 i pocs dies abans del judici al Suprem hi ha vuit detencions a Madrid i setze a Girona, entre elles els alcaldes de Verges i Celrà i el fotoperiodista Carles Palacio. La infografia que segueix té data de caducitat.

 

 

CONTINGUT RELACIONAT

 

Acte de precampanya de l’extrema dreta

Les proves de part

Un tribunal controlat “des del davant”

Irregularitats per norma

Suplement ‘La Defensa’