Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Les proves de part

Amb motiu del judici contra l’1 d’Octubre, la ‘Directa’ ha publicat el suplement ‘La Defensa’, 80.000 exemplars gratuïts que es distribueixen arreu del territori. L’article repassa les proves que la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat espanyol han aconseguit incloure en la vista oral, entre elles, la compareixença de 256 testimonis, un 85% dels quals són policies, dos d’ells investigats per les càrregues de l’1-O

 

David Bou | @dvdbou

Els fiscals de sala del Tribunal Suprem (TS), Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Jaime Moreno i Fidel Cadena, juntament amb l’advocada general de l’Estat espanyol, Consuelo Castro, van elevar a la sala penal del TS dos escrits de conclusions amb el mateix llistat de testimonis i proves documentals.

Després que es tanqués la fase d’instrucció comandada pel jutge Pablo Llarena, la sala segona va entrar en la fase intermèdia del procediment, consistent a revisar de nou el cas, confirmar la conclusió del sumari i dictar la interlocutòria d’obertura de judici oral. Amb els escrits de les defenses i els dos de l’acusació presentats de part de l’Estat espanyol, sumats a un tercer a càrrec de l’acusació particular de Vox, tot està a punt perquè comenci el judici.


Judici entre reixes

Les sessions es podran seguir íntegrament per televisió –el senyal en directe l’enviarà TVE i TV3 traduirà el minut a minut al castellà i l’anglès– i se celebraran dimarts, dimecres i dijous entre les 10 h i les 18 h, amb un descans al migdia. Dilluns i divendres estaran reservats perquè el tribunal resolgui les qüestions que puguin aparèixer durant el transcurs del judici i perquè les defenses puguin preparar les seves intervencions amb les persones acusades.

L’edifici del Suprem no disposa de calabossos, les preses seran traslladades cada matí a les cel·les ubicades a l’Audiència Nacional espanyola

Durant els tres mesos que està previst que duri el procediment, les preses dormiran en dos centres penitenciaris de la Comunitat de Madrid. Com que l’edifici del Suprem no disposa de calabossos, seran traslladades cada matí a les cel·les ubicades a l’Audiència Nacional espanyola, el mateix espai de privació de llibertat on se les portarà a l’hora de dinar.

La vista oral arrencarà amb les qüestions prèvies, on totes les parts anunciaran les proves o elements de la instrucció que volen impugnar, afegir o renunciar, sense perjudici que els magistrats decideixin sobre cadascun d’aquests plantejaments en el mateix moment o posterguin el seu veredicte al redactat de la sentència. Superat aquest tràmit, serà el torn de l’interrogatori i les declaracions de les persones encausades, que s’estima que s’allarguin durant tres setmanes.

Aquest serà el moment crucial en què les defenses hauran de confrontar tota la bateria de proves demanades pel partit d’extrema dreta, la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat espanyol: testificals, pericials i documentals.


Policies de l’1 d’octubre

Els fiscals han considerat pertinent sol·licitar la compareixença de 256 testimonis. El gruix –un total de 219– són agents i comandaments de quatre cossos de seguretat de l’Estat espanyol: Guàrdia Civil, Cos Nacional de Policia espanyola (CNP), Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana de Badalona.

De tots ells, el CNP posarà 119 membres a disposició del tribunal. Per rang, destaquen el cap superior de Policia de Catalunya durant els mesos previs i posteriors del referèndum, Sebastián Trapote, qui l’any 1974 va matar impunement d’un tret a boca de canó un veí de Badalona; el comissari en cap de la Brigada Provincial d’Informació, conegut amb el sobrenom de ‘Jordi’ des de la seva etapa com a botxí dels moviments socials catalans al capdavant del grup 6 de la policia secreta durant la dècada dels noranta i principis dels 2000 –amb diverses denúncies per presumptes casos de tortura i coaccions per a la captació d’infiltrats–, i el comissari en cap de la Brigada Provincial de Policia Judicial de Barcelona Santiago Lubián.

Entre els agents citats hi ha el sotsinspector conegut com a ‘Lobo’, imputat per agredir votants a la ciutat de Barcelona

Tanmateix, el fet més xocant és la citació de 63 agents del CNP que van formar part de la coneguda com a operació Copèrnic i que haurien resultat lesionats a les quatre capitals catalanes durant el referèndum d’autodeterminació celebrat el passat 1 d’octubre. Entre ells hi ha el sotsinspector del grup 2 de la unitat IV d’antidisturbis provinent de Sevilla, conegut com a ‘Lobo’ i protagonista de cruents episodis repressius durant aquella jornada a les escoles Mediterrània i Pau Claris. A hores d’ara, tant ell com un altre agent que testificarà durant el judici, estan a la llista dels 33 policies imputats fins al moment pel jutjat de Barcelona que investiga les càrregues policials.

Per la seva banda, la benemèrita aportarà 87 agents al judici, encapçalats pel coronel Diego Pérez de los Cobos, processat però finalment exonerat de les tortures a un activista basc a principis de la dècada dels noranta i coordinador de l’operatiu del primer d’octubre. Juntament amb ell, desfilaran per la sala de vistes altres comandaments, com l’aleshores general en cap de l’Institut Armat a Catalunya Ángel Gozalo Martín –ara ascendit a tinent general– i els oficials que van estar al capdavant dels dispositius de seguretat i investigació el 20-S al Departament d’Economia. També prestaran declaració els responsables de ratificar les actes d’inspecció dels vehicles danyats aquell dia i agents presents als registres a domicilis d’alts càrrecs de la Generalitat, impremtes i seus d’empreses de serveis postals, entre d’altres.


Rius de tinta

Les declaracions dels testimonis donaran pas a l’examen dels pèrits. Dos guàrdies civils explicaran l’anàlisi de documentació confiscada a dos alts càrrecs de la Generalitat detinguts el 20-S i un tercer donarà fe de la traducció d’una entrevista de Vilaweb a Joaquim Forn incorporada a la causa. Per la seva banda, funcionariat del Ministeri espanyol d’Hisenda intentarà determinar els suposats fons públics destinats a l’organització, preparació, logística, finançament i execució del referèndum, mentre que personal tècnic de taxació de patrimoni haurà de valorar els locals utilitzats com a centres de votació.

Aquesta fase del judici es tancarà amb l’audició i visionament d’alguns dels centenars d’arxius incorporats al procediment, que contenen des d’imatges televisives fins a àudios de converses telefòniques intervingudes. Deu annexos documentals i dotze peces separades que, juntament amb dos blocs de diligències prèvies del TSJC i dos peces separades secretes, acompanyen els dotze volums que conformen les actuacions dutes a terme durant la instrucció. Guardades en caixes, resten a l’espera que el tribunal les destapi en el transcurs de la vista oral.

Un tribunal controlat “des del davant”

Irregularitats per norma

Suplement ‘La Defensa’