Una #RevoltaVeïnal nascuda amb l’objectiu de pacificar les carreteres nacionals i autopistes urbanes (carrers de tres o més carrils de circulació que travessen nuclis poblats) va donar el tret de sortida el passat diumenge 31 de gener, quan, sobre dos quarts de dotze del migdia, diverses accions veïnals simultànies van provocar el tall de quatre grans vies a diferents punts del territori català. “Volem buscar una nova convivència entre el vehicle privat i la gent, que sigui més justa, més sostenible i més segura”, explica a la Directa Cristina Ribas, portaveu de Recuperem el Baix Maresme, una plataforma sensibilitzada amb recuperar la carretera Nacional II per a les persones al seu pas per la comarca costanera i sota-signant del manifest unitari de la Revolta Veïnal. “En un moment on la salut de la població i la qualitat de vida han agafat aquest pes tan central, ens adonem com és d’important alliberar espai públic per sortir a caminar,” afegeix.
Les accions van ser promogudes per diferents plataformes veïnals locals i hi van participar unes 150 persones en cada un dels punts, segons l’organització, amb encara més afluència als talls de Barcelona. Barberà Respira i el Moviment Veïnal del Sud van tallar durant una hora la carretera N-150 a les alçades de Barberà del Vallès i Sabadell, respectivament; al seu torn, Recuperem Baix Maresme van provocar un tall de dues hores a la Nacional II a l’altura de Premià de Mar; i Eixample Respira i Prou Trànsit van dur a terme dos talls simultanis de també dues hores en diferents trams del carrer d’Aragó de Barcelona. A Olot, la plataforma No és un vial, és un carrer havia previst tallar la carretera de la Canya (N-260) però finalment va anul·lar la convocatòria, tal com va anunciar per les xarxes socials, “davant l’alt augment de contagis per la Covid-19 a Olot i a la Garrotxa”, una de les comarques catalanes més afectades pels contagis les darreres setmanes”. Els diversos col·lectius participants en la campanya pretenen repetir els talls cada matí del darrer diumenge de mes, i estendre’s per més municipis. “Ho fem els diumenges perquè tampoc volem comprometre la classe treballadora, que moltes vegades no té cap més opció per desplaçar-se als polígons que estan fora la ciutat,” afegeix Nohemí Zafra, portaveu de Moviment Veïnal del Sud, de Sabadell; “la responsabilitat no és exclusivament del ciutadà, sinó que és un problema públic, i volem parar la mà als polítics perquè ho vegin com un projecte de ciutat que ens beneficia a tota la ciutadania.”
Recuperar els carrers com a espais de vida quotidiana
La Revolta Veïnal s’emmarca dins la campanya #RecuperemLaCiutat, sorgida durant la desescalada del primer confinament i impulsada per un gran nombre de col·lectius ecologistes i de la societat civil. L’Agència de Salut Pública de Barcelona, en el seu Informe 2019 d’avaluació de la qualitat de l’aire a la ciutat de Barcelona, estima que, municipalment, “l’excés de contaminació de l’aire en relació amb les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) causa el voltant del 7% de les morts naturals (unes 1.000 morts anuals), l’11% dels nous casos de càncer de pulmó i el 33% dels nous casos d’asma infantil” i que “el 35% dels ciutadans i el 25% de les escoles estan exposades a nivells de NO2 superiors al nivell legal marcat per la Unió Europea de 40 µg/m3.” Aquest percentatge, segons l’esmentat estudi, varia molt entre districtes de Barcelona, i arriba a afectar el 94% de la població de l’Eixample, per exemple. La capital catalana també supera les recomanacions de l’OMS en nivells d’ozó, benzè, benzo(a)pirè i partícules PM10 i PM2,5 a l’aire. Guille López, portaveu d’Eixample Respira, explica que la iniciativa Recuperem la ciutat va néixer “després de presenciar els insòlits baixos nivells de contaminació durant el confinament”. Explica que un cop encarada la desescalada es van proposar “recuperar l’espai públic per a les persones, i no pels cotxes”. L’octubre passat van organitzar una manifestació on van tallar l’Avinguda Diagonal. A part de fomentar els modes de mobilitat sostenible, la campanya reclamen que els carrers tornin a ser espais segurs on es pugui fer vida quotidiana i jugar i es fomenti el comerç de proximitat. Per dur a terme les “necessàries i urgents” reformes urbanístiques i del mobiliari urbà, com la conversió en zona de vianants parcial o total de carrers, la construcció d’espais verds, de lleure i d’instal·lacions esportives urbanes, fer canvis en les normatives urbanístiques i incrementar de les mesures de control ambiental, per “tornar la salut i la vida de les persones al centre de les ciutats”, López explica que fa falta “inversió pública i voluntat política”.
Guille López, portaveu d’Eixample Respira, explica que la iniciativa Recuperem la ciutat va néixer “després de presenciar els insòlits baixos nivells de contaminació durant el confinament”
Les diferents entitats posen èmfasi en les anomenades “autopistes urbanes” i les “carreteres nacionals” que creuen pel mig els nuclis urbans com a focus especialment exagerats de concentració de trànsit i, per tant, d’inseguretat viària, accidents, contaminació acústica i emissió de gasos nocius. A més, aquests eixos vials a vegades creen barreres geogràfiques que aïllen parts de la ciutat respecte d’altres per la dificultat de creuar-les. La Revolta Veïnal proposa reconvertir-les i redistribuir-ne l’ús perquè sigui més segur i equitatiu per vianants, ciclistes i usuàries de transport públic i no principalment per vehicles de motor privats, i fer-les més inclusives, garantint l’accessibilitat a través d’un urbanisme adaptat a persones amb mobilitat reduïda o diversitat funcional.
Per assolir-ho, reclamen la reducció de carrils i de velocitat de circulació, la millora de la xarxa de vies ciclistes i de la xarxa de transport públic o l’ampliació de freqüència semafòrica per premiar les persones que es desplacen a peu. “Hem pogut veure com podria ser aquest espai de la ciutat si no passessin aquesta quantitat de cotxes”, valora Gonzalo Candanedo, portaveu de Barberà Respira, sobre l’acció del 31 de gener a la ciutat vallesana, on van actuar una colla bastonera i un contacontes per les més petites, i recorda “la gran oportunitat que seria unir peatonalment els diferents municipis del Vallès per anar en bici”, referint-se a la pacificació de la carretera N-150, un corredor que, des de Sabadell fins a Barcelona, travessa pel mig els nuclis urbans de Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac, en paral·lel a l’autopista C-58. A la mateixa conclusió arriba Cristina Ribas, de Recuperem el Baix Maresme, que recorda que l’agost vinent “s’acaba per fi la concessió de la C-32, i ara és el moment per, havent-hi una via gratuïta alternativa per als vehicles, apostar perquè la carretera s’integri en els municipis i uneixi tots els pobles entre Mataró i Badalona”.
La Revolta Veïnal se suma a la Revolta Escolar
La campanya #RevoltaVeïnal ha nascut en paral·lel a una altra iniciativa, la #RevoltaEscolar, que cada dos divendres a la tarda proposa sortir a tallar els carrers situats davant d’escoles, instituts i escoles bressol. El passat divendres 29 de gener es va produir la tercera convocatòria i una cinquantena d’associacions de famílies d’alumnat (AFA), infants i veïnes, van produir 38 talls simultanis en diferents punts de les ciutats de Barcelona, Badalona i Sabadell, i van impedir la circulació durant mitja hora davant els respectius centres educatius. Des que l’Escola Auró i l’Escola Diputació, del barri de la Nova Esquerra de l’Eixample de Barcelona, van tallar per primer cop el carrer de Mallorca a l’alçada de l’encreuament amb el carrer d’Urgell, el passat 27 de novembre, per demanar-ne la pacificació, vuitanta AFA ja s’han sumat a la Revolta Escolar i han firmat el manifest unitari. El divendres 29 de gener, diferents col·lectius de la bicicleta de Barcelona van organitzar també “La Volta a la Revolta”, una bicicletada solidària que va enllaçar moltes de les protestes per donar suport als piquets i reivindicar més espai per a les bicicletes.
Cada cop són més els estudis que relacionen els alts nivells d’exposició a la contaminació atmosfèrica amb problemes de salut, com l’asma infantil i altres malalties respiratòries, però també malalties cardíaques, cerebrovasculars, càncers, demència, problemes de fertilitat, problemes durant la gestació, riscos de part prematur i problemes de disminució de funcions cognitives. Segons publica l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) a la seva pàgina web, “a causa de la seva capacitat per penetrar en el torrent sanguini i causar inflamació, la contaminació de l’aire té el potencial de danyar gairebé tots els òrgans del cos”, i destaca que “els nens exposats a nivells més alts de contaminació de l’aire mostren un desenvolupament cognitiu més lent.” Eixample Respira va publicar a inicis del curs 2019-2020 un mapa virtual de la contaminació a les escoles de Barcelona on assenyala les escoles més afectades per l’exposició constant a la pol·lució.
Núria Morell, membre de l’AFA de l’Escola Auró, assenyala que “estem en un punt negre de contaminació a Barcelona, entre Urgell, València i Mallorca, fent classe amb finestres obertes. L’alumne es veu obligat a respirar aquest aire”
Núria Morell, membre de l’AFA de l’Escola Auró, explica que, a la greu exposició a la contaminació del centre, s’hi suma el problema de les mesures escolars de prevenció contra la COVID-19. “Estem en un punt negre de la contaminació a Barcelona, entre els carrers d’Urgell, València i Mallorca, i molt proper a Aragó, fent classe amb les finestres obertes. L’alumne es veu obligat a respirar directament aquest aire”, denuncia, i afegeix que “a més, durant les entrades i sortides, s’estan creant aglomeracions a la porta de l’escola que estan fent més visible que mai la necessitat d’eixamplar la vorera que fa anys que reclamem.” El Grup de Salut Mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria va publicar l’informe Posicionament sobre salut i medi ambient de la infància i adolescència en temps de COVID-19, el setembre de 2020, on alertava de la necessitat d’aplicar “mesures urgents per millorar la qualitat de l’aire a prop dels centres educatius”.
L’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa el pla Protegim les escoles per pal·liar els efectes de la contaminació i assegurar les mesures de prevenció de la pandèmia del coronavirus, però amb una implementació parcial i de moment “insuficient”, segons el manifest de la Revolta Escolar. En aquest pronunciament denuncien que, si “amb tan sols tres mesos, l’Ajuntament de Barcelona ha aconseguit executar unes 2.000 ampliacions de terrasses de bars/restaurants,” no entenen “per què l’actuació als centres escolars no s’està prioritzant amb la urgència que s’ha fet en aquests negocis privats”. Per tal de reduir la concentració de pol·lució i deixar espai segur i ampli per a les famílies en sortir de l’escola, la campanya demana la reducció immediata a un màxim d’un carril de circulació de cotxes i motos davant de cada centre educatiu i del trànsit als carrers adjacents, la reducció de velocitat davant els centres, la instal·lació de radars als entorns escolars, controls de soroll i l’eliminació de les places d’aparcament (incloses motos en les voreres) als accessos als centres i als xamfrans més propers.
També es reclama que aquests espais guanyats als cotxes estiguin dedicats exclusivament a les vianants, a fomentar i facilitar la mobilitat sostenible (com ara a carrils bici practicables per les famílies i infants, amb mesures extres de seguretat) i a la resta d’elements verds dissenyats per maximitzar la protecció davant de fums i sorolls. I finalment, també es proposa realitzar auditories personalitzades a cada centre per tal d’aplicar totes les reformes tant urbanes com estructurals dins dels edificis que aportin els efectes pal·liatius necessaris per combatre la contaminació. Des de l’aFFaC (Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya, nom amb el qual es coneix a partir de l’inici d’aquest curs l’antiga FaPaC) fan una crida a totes les AFA a unir-se a la #RevoltaEscolar. “Caldria fer un canvi de xip sobre com entenem la ciutat,” opina Belén Tascón, presidenta de l’aFFaC. “La ciutat hauria de ser un lloc on tots els desplaçaments es poguessin fer en bicicleta o a peu, i que no calgués agafar el cotxe per res,” conclou, “i aquest és el model de ciutat dins el qual hi ha l’escola pública de proximitat que nosaltres defensem”.
