El 28 de gener es va aprovar definitivament el Pla Director Urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles del litoral gironí. El pla revisa els sòls on es pot construir, excloent els municipis que ja tenen un planejament municipal adaptat al contingut del Pla territorial parcial de les Comarques Gironines. El PDU inclou Portbou, Colera, Llançà, el Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Sant Pere Pescador, l’Escala, Torroella de Montgrí, Pals, Begur, Mont-ras, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes. Per altra banda, exclou Palamós, Castell-Platja d’Aro, Calonge i Sant Antoni, Palafrugell i Castelló d’Empúries. En total, s’han revisat 201 sòls (166 sectors de sòl urbanitzable i 35 àmbits de sòl urbà) on es podrien arribar a aixecar fins a 31.000 habitatges. Amb el nou pla, 86 zones passaran a formar part de la xarxa d’espais oberts i, per tant, seran no urbanitzables. Segons la Generalitat de Catalunya, s’evitarà la construcció de més de 15.000 habitatges.
El PDU també defineix mesures de millora de la integració paisatgística dels sòls amb edificacions aïllades als 22 municipis del litoral de Girona. És a dir, el pla fixa unes directrius d’integració paisatgística que s’hauran de complir quan es vulguin construir habitatges aïllats envoltats de jardí. Segons l’entitat ecologista SOS Costa Brava, les directrius són una eina important per evitar desastres paisatgístics com el cas del Golfet a Palafrugell, que segons expliquen “va escandalitzar fins i tot al departament de Territori i Sostenibilitat quan van tramitar un Pla de Millora amb la finalitat d’ordenar uns terrenys i millorar la integració paisatgística amb l’entorn, van enderrocar l’habitatge preexistent d’uns 300 metres quadrats i van acabar construint una baluerna de cent metres quadrats desfigurant el penya-segat, la carena i la línia de paisatge de la Cala del Golfet de Calella de Palafrugell”.
Un petit pas, però insuficient
L’entitat SOS Costa Brava es mostra satisfeta amb l’aprovació del pla, tot i que considera que encara és insuficient. Argumenten que la Generalitat ha desclassificat o reduït el potencial de construcció d’aquells projectes que no impliquen indemnitzacions o possibles processos judicials. Segons Irene Gisbert, portaveu de SOS Palafrugell, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha intentat buscar un equilibri entre desclassificar sòls i la possibilitat d’entrar en processos judicials que podrien anul·lar el pla.
SOS Costa Brava considera que la capacitat de càrrega del litoral gironí ja està superada i que cal aturar la construcció i salvar els pocs retalls de bosc que queden a primera línia de mar
Des de l’entitat SOS Costa Brava demanen que es facin més passos en la direcció del PDU. Consideren que la capacitat de càrrega de la Costa Brava ja està superada i que cal aturar la construcció de segones residències i salvar els pocs retalls de bosc que queden a primera línia de mar. En aquesta línia, Irene Gisbert defensa que “encara que siguin retalls de bosc, cal conservar-los per recordar com era la Costa Brava”.
No obstant això, Gisbert remarca les reticències dels ajuntaments per desclassificar terrenys, ja que en general hi ha molts interessos per poder urbanitzar aquests espais. A més, tot sovint són terrenys de famílies del mateix municipi i les relacions personals i els interessos econòmics en dificulten la protecció. Tanmateix, la pressió de les entitats ecologistes i de les habitants és la millor eina per poder salvaguardar els terrenys. “Per sort, estan apareixent molts SOS i Salvem”, explica Gisbert, fent que davant d’aquesta pressió popular els ajuntaments prenguin decisions més valentes.
SOS Costa Brava defensa també que cal un canvi de model, més enllà del binomi turisme i construcció: “les zones més urbanitzades i turístiques del litoral Gironí són també les més empobrides”. Per aquest motiu, l’entitat defensa que “cal aturar la turistificació de la Costa Brava”. Irene Gisbert considera que “cal canviar el model del litoral gironí, ja que no funciona”.
Una nova forma de fer política urbanística
L’aprovació del PDU ha tingut una gran incidència en el litoral gironí i l’entitat SOS Costa Brava ha estat fonamental. “Per fi es demostra que era possible desclassificar massivament sectors urbanitzables”, afirma l’advocat de l’entitat, Eduard de Ribot, a l’hora de valorar un pla que qualifica de “necessari, però que encara no és suficient per salvar la Costa Brava”, on queden prop de 250 sectors en perill.
En aquest sentit, el nou pla apunta a una nova forma de fer política urbanística al país, tot i que per Ribot la solució seria eliminar definitivament la política de segones residències. “És una política incoherent perquè se sacrifica patrimoni natural per una ocupació ridícula i innecessària d’un sol mes a l’any en un territori que ja ha superat la seva capacitat de càrrega”. La coordinació entre organismes públics s’apunta com a possible solució. “Estaria bé que l’Observatori del Paisatge informés de manera vinculant sobre totes aquelles promocions urbanístiques i actuacions amb important impacte paisatgístic”, afegeix Ribot.
Per l’advocat de SOS Costa Brava, la solució seria eliminar la política de segones residències: “És incoherent perquè se sacrifica patrimoni natural per una ocupació d’un sol mes a l’any”
SOS Costa Brava ha sigut l’element dinamitzador fonamental per aconseguir el PDU, però a més a més, ha demostrat que era possible canviar els planejaments i impedir que es destruís el paisatge, segons explica l’advocat de l’entitat, referint-se als més de vuitanta sectors que han estat desclassificats. “Hem fet una feina molt important d’actes a cadascun dels pobles del litoral, hem exigit el pla director i hem explicat els riscos d’urbanització que hi havia. Cada any hi ha hagut almenys quinze actes per donar a conèixer la situació de la Costa Brava”. Per tant, “si es vol, es pot. El que falta és voluntat política”, conclou.
Encara queda molta feina a fer i el 2021 apunta ser un any important per SOS Costa Brava. A banda de canviar d’entitat jurídica i convertir-se en una federació, tenen dos objectius principals. Per una banda, iniciaran una campanya per salvar els retalls de boscos situats a primera línia de mar, que significarà portar la discussió urbanística en l’àmbit local. Per l’altra, volen aconseguir la creació del Conservatori del litoral, amb una forma de finançament que garanteixi l’adquisició de terrenys que tenen hàbitats d’interès comunitari i prioritari o bé zones forestals. A més a més, continuaran amb totes les al·legacions que encara no han quedat resoltes, que no en són poques.
Després de la publicació del PDU, alguns dels projectes que amenacen el litoral gironí han patit certs canvis. En el millor dels casos, els sòls han estat desclassificats, mentre que en d’altres s’ha reduït l’edificabilitat potencial. També n’hi ha hagut que s’han vist aturats pel jutge instructor, però encara n’hi ha desenes que el PDU no revisa o directament n’aixeca la moratòria que els frenava, mantenint-ne l’edificabilitat potencial i, per tant, condemnant a la destrucció la terra on es projecten.
Llançà (l’Alt Empordà)
Al municipi de Llançà hi havia tres projectes urbanístics en desenvolupament: Super Fener, Roses 2 i Cap Ras, que han tingut diferent afectació arran del PDU. Per una banda, a Cap Ras es manté la part que ja havia començat a urbanitzar-se, mentre que la resta, que hauria suposat la construcció de 76 habitatges, queda desclassificada. Per altra banda, tant el projecte Roses 2 com el Super Fener s’hauran d’adaptar a la normativa del PDU i reduir l’edificabilitat potencial.
A Cap Ras es manté la part que ja havia començat a urbanitzar-se, mentre que la resta, que hauria suposat la construcció de 76 habitatges, queda desclassificada
En aquest sentit, el PDU demana que el planejament general municipal ha de tornar a estudiar la delimitació dels àmbits per generar una franja ampla i contínua d’espai lliure d’edificació en el límit amb el municipi veí, el Port de la Selva, i afirma que la nova delimitació pot comportar el canvi de paràmetres urbanístics, però no ha de comportar més edificacions a l’est dels edificis ja existents per garantir la franja esmentada.
A més, el PDU recorda que haurà d’incorporar les línies de domini públic marítim-terrestre i la servitud de protecció d’acord amb la legislació sectorial de costes. Segons Marta Ball-llosera, de l’entitat SOS Costa Brava, aquest projecte s’ubica en uns terrenys localitzats entre el mar i el parc natural del Cap de Creus i representa una connexió ecològica del Parc, del rec de Sant Feliu. Ball-llosera afegeix que és una àrea principalment forestal amb pendents superiors al 20% que no són aptes per urbanitzar.
Cadaqués (l’Alt Empordà)
Al municipi de Cadaqués es pretenia construir una urbanització de 104 cases i un hotel de luxe a Sa Guarda. El document inicial del PDU preveia una reducció del 25% del sector, que ara s’eleva fins al 50%. Es redueix l’edificabilitat de tota la zona oest i al Turó de Calders es manté la directriu de reordenació excloent les edificacions amb major afectació a la visibilitat. En aquesta línia, David Tubau, membre de l’associació Amics de la Natura de Cadaqués, explica que “el PDU garanteix que la part de davant que es veu de tot el poble és la que es deixarà com a no urbanitzable. De totes maneres, la urbanització es veuria igualment des de Port Lligat i el Cap de Creus”.
El projecte d’urbanització de Sa Guarda es va anul·lar el mes de juny en un ple extraordinari i telemàtic de l’Ajuntament de Cadaqués. En aquest ple es va declarar nul de ple dret l’acord de la junta de govern local que, el 21 de juny de 2013, va aprovar definitivament el projecte. Aquesta anul·lació va comptar amb un informe de la comissió jurídica assessora del govern autonòmic català sol·licitat pel govern municipal. L’informe considera que el projecte urbanístic s’havia realitzat sense una correcta previsió de suficiència de recursos hídrics.
Un cop anul·lat definitivament el projecte d’urbanització de Sa Guarda, l’Associació d’Amics de la Natura de Cadaqués reclama la restitució dels terrenys a la situació prèvia
De fet, la manca de planificació de recursos hídrics va ser el motiu pel qual el juny del 2019 l’Ajuntament de Cadaqués va aturar les obres ja començades a Sa Guarda. Un cop anul·lat definitivament el projecte d’urbanització, l’Associació d’Amics de la Natura de Cadaqués reclama la restitució dels terrenys a la situació prèvia. David Tubau explica que “cal que restitueixin els terrenys i això és molt costós. S’han carregat pedra seca i més de quatre-centes oliveres verdals de denominació d’origen Empordà”.
Tot i que el projecte d’urbanització resta anul·lat, els promotors del projecte poden presentar-ne un de nou adaptat al PDU. És a dir, un projecte que redueixi la urbanització un 50%. L’objectiu de SOS Costa Brava és evitar qualsevol projecte futur i aconseguir que es classifiquin com a no urbanitzables el 100% dels terrenys de Sa Guarda. Les entitats ecologistes també reclamen responsabilitats penals als promotors del projecte. Per això, van denunciar el projecte d’urbanització per via contenciosa i via penal a la Fiscalia de medi ambient de Girona. Actualment, la denúncia s’està tramitant al jutjat número 4 de Figueres, pendent de l’informe dels Mossos d’Esquadra.
Segons David Tubau hi ha entre set i vuit propietaris, però el 71% de la propietat és dels germans Dalmau i d’un inversor holandès. El membre d’Amics de la Natura de Cadaqués considera que el projecte no té solvència econòmica, ja que la urbanització estava pressupostada en uns nou milions d’euros, dels quals cal avalar-ne el 12%; però bona part dels terrenys de Sa Guarda estan embargats. És per això que des de SOS Costa Brava i l’Associació d’Amics de la Natura de Cadaqués denuncien que la urbanització es podria quedar a mig fer i que després ho comprés un fons inversor.
Pau (l’Alt Empordà)
El cas de Pau gairebé no ha canviat en els darrers dos anys. La construcció de més de 200 nous habitatges i d’un hotel prevista en aquest poble de poc més de 500 habitants s’ha vist aturada per la modificació del POUM proposada pel nou equip de govern. Aquest fet permetrà saber si s’elimina definitivament aquesta urbanització. De moment, un bufet d’arquitectes està treballant en la seva elaboració.
L’execució d’aquest projecte suposaria la destrucció d’una de les darreres connexions entre el parc natural del Cap de Creus i el parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà
“Com a IAEDEN-Salvem l’Empordà, entitat dins de SOS Costa Brava, estem molt pendents d’aquest POUM i farem tot el possible perquè aquesta urbanització no sigui possible”, declara Raúl Domínguez, portaveu de Custòdia del Territori de SOS Costa Brava. L’execució d’aquest projecte suposaria la destrucció d’una de les darreres connexions entre el parc natural del Cap de Creus i el parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
La resolució encara no es coneix, ni sembla que s’hagi de conèixer aviat. Segons Domínguez, “és un tema que està més aviat aturat, perquè un POUM pot tardar gairebé dos anys” i per altra banda “l’alcalde no s’acaba de posicionar, a vegades diu que ho vol desclassificar i altres diu que jurídicament és difícil”. Tot i això, l’entitat ambientalista defensa que aquest projecte, que s’arrossega des de l’any 1999, no compleix la normativa ambiental i urbanística vigent.
Begur (el Baix Empordà)
El municipi de Begur segueix sent un dels més afectats per la urbanització del litoral gironí, tot i ser un dels que s’ha vist més beneficiat pel PDU. Un total d’onze projectes han estat desclassificats. El de Cala d’Aiguafreda ha estat la gran victòria: s’ha evitat la construcció de 270 habitatges i tres hotels, i s’han salvat unes setanta hectàrees de bosc. Aquest era un dels projectes més impactants, detonant de la creació de la plataforma local i posteriorment de SOS Costa Brava. Un sector de Sa Riera, una part de Sa Tuna i una altra d’Aiguablava també s’han desclassificat, evitant així un total de quaranta noves edificacions.
Begur és un dels municipis més afectats per la urbanització del litoral gironí, tot i ser un dels que s’ha vist més beneficiat pel PDU, ja que s’han desclassificat un total d’onze projectes
“Algunes zones s’han salvat, però altres ja estan en marxa. El procés urbanitzador continua i, per tant, també les nostres denúncies”, explica Lydia Chaparro, portaveu de Salvem la Costa de Begur. Així doncs, aquells territoris que es demanaven a les al·legacions i no han estat inclosos al PDU, com ara les urbanitzacions de Sa Riera Living, de la pedrera de s’Antiga i de Montcal-2, així com el xalet a la cala Port des Pi, segueixen respectivament els seus processos judicials.
“No entenem com l’Ajuntament no veu el PDU amb bons ulls quan, en realitat, se n’haurien d’alegrar, perquè el potencial edificatori a Begur era enorme i continua sent-ho; ara, però, gràcies a la pressió ciutadana, hem aconseguit salvar alguns espais naturals”, afegeix Chaparro. Per aconseguir salvar-ne més han volgut implicar altres organismes com el Laboratori del Paisatge de la Universitat de Girona, que s’ha de pronunciar tècnicament i de forma independent sobre l’efecte que tindria en el paisatge el projecte de la pedrera de s’Antiga.
Palafrugell (el Baix Empordà)
Palafrugell és un dels municipis que no ha entrat al PDU, ja que es considera que el seu planejament municipal està actualitzat i adaptat a la regulació vigent. A Palafrugell hi ha quatre casos vigents: Aigua Xelida, el Golfet, la muntanya de Sant Sebastià i el Cap Roig.
Aigua Xelida és un espai a tocar de l’Espai Natural Protegit Muntanyes de Begur i amb forts pendents, on es volen edificar 33 habitatges de luxe de 300 m², cadascun d’ells amb piscina privada, afectant 33.000 m² de sòl forestal. Es preveu, a més, la construcció d’un hotel. Els habitatges que es volen construir s’hauran d’adaptar a la nova normativa paisatgística del PDU. Gisbert considera que els macrohabitatges previstos s’hauran de replantejar i això reduirà les dimensions dels habitatges.
El cas del Golfet està als tribunals i SOS Costa Brava espera poder guanyar aquest procés judicial i enderrocar part de la construcció
El Golfet era una antiga casa que s’ha convertit en un edifici de 1.004 m². Situada a tocar de l’Espai d’Interès Natural de Cap Roig, aquesta edificació es troba en un pendent superior al 30%, per tant, no s’hauria de poder urbanitzar. A més, aquest edifici multiplica per quatre el sostre edificat de l’antic xalet, que tenia 200 m². El cas del Golfet està als tribunals i SOS Costa Brava espera poder guanyar aquest procés judicial i enderrocar part de la construcció. Eduard Ribot, de SOS Costa Brava, remarca que recentment la sentència del jutjat contenciós número 1 de Girona ha anul·lat les tres llicències per manca d’estudi paisatgístic, d’informe de l’òrgan de paisatge, d’anàlisi d’alternatives d’emplaçament i per excés d’alçada dels murs i d’ocupació.
El projecte de la muntanya de Sant Sebastià consta de tres terrenys amb un total de 49 habitatges. Dues peces estan en execució i una altra està executada. Actualment, les obres estan parades. Aquest projecte està a tocar del GR-92 i una part dels blocs i les piscines estarien situades en pendents del 100%. A més, SOS Costa Brava denuncia que el projecte implica la desforestació dels terrenys en una zona molt fràgil a causa de la densitat de construccions ja executades. En aquest cas també hi ha un procés judicial administratiu pendent de resolució per part de l’Ajuntament.
El projecte de Cap Roig també està als tribunals. Es pretén edificar 1.550 m² ubicats dins de l’Espai d’Interès Natural de Cap Roig. Els terrenys també formen part de la Xarxa Natura 2000, és un lloc d’interès comunitari (LIC) i una zona d’especial protecció per les aus (ZEPA), a més de ser de protecció especial segons el Pla Territorial Parcial de les comarques gironines i d’estar al costat del Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) del Castell. Al Pla especial urbanístic de la Fundació La Caixa hi ha planificats quatre edificis: un auditori soterrat de 525 m², un altre per equipament polivalent de 400 m², un altre edifici soterrat de 550 m² i un quart de dues plantes i de 338 m². A més, el projecte preveu l’ampliació de l’embarcador de la cala d’en Massoni. El projecte inicial s’ha vist reduït i només està prevista una de les quatre edificacions. Actualment, segueix pendent de resolució un recurs presentat davant la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Palamós i la pineda d’en Gori (el Baix Empordà)
Palamós és un dels municipis que no s’ha vist afectat pel PDU. Així doncs, el projecte d’apartaments de luxe a tocar de l’espai protegit de cala s’Alguer és un dels que més ha avançat respecte a 2019. Ja es poden veure dos dels tres blocs de 24 apartaments cadascun construïts, fins i tot habitats, ocupant bona part de la pineda d’en Gori. Pel que fa al tercer edifici previst, també de 24 apartaments, s’ha aconseguit que l’Ajuntament de Palamós en denegués la llicència d’obres el passat 28 de gener.
L’entitat Salvem la Pineda d’en Gori ha defensat des del primer moment que la llicència d’obres de tot el projecte de cala S’Alguer està mal donada i incompleta, ja que es va començar a construir sense l’informe previ de Cultura i, un cop emès, era desfavorable, però mai es va replantejar. Així doncs, part de l’antiga pineda ha desaparegut i el seu lloc l’han ocupat els dos edificis, un aparcament, una piscina i s’ha tallat un dels camins d’accés de veïns entre les cales i la platja de la Fosca.
“El tercer edifici, l’antic càmping Bellafosca, l’ampliació del port i el camí de Ronda son els projectes que ens preocupen en aquests moments”, asseguren des de Salvem la Pineda d’en Gori
Tot i això, aquest no és l’únic cas de vulneració mediambiental contra el qual lluita actualment Salvem la Pineda d’en Gori. “El tercer edifici, l’antic càmping Bellafosca, l’ampliació del port i el camí de Ronda són els projectes que ens preocupen en aquests moments”, afirma Zeta Figa, la seva portaveu. Continuen les mobilitzacions ciutadanes periòdiques, sobretot contra el camí de Ronda que vol unir Palamós amb la platja de Castell, passant per la Fosca i la pineda d’en Gori. “Es vol fer un parc urbà ficat dins la natura”, explica Figa en referència a la modificació que ja s’està fent del camí tradicional per un de més ample, construït amb sauló sòlid i amb diversos miradors de nova construcció al llarg del recorregut.
L’Ajuntament de Palamós va concedir a l’empresa Massachs l’execució d’aquest projecte, que es va donar a conèixer la passada primavera, en plena pandèmia. L’entitat ambientalista es va reunir en diverses ocasions amb el consistori per exposar els seus motius per aturar el camí de Ronda i es va aconseguir que es revisessin els trams pendents per reduir-ne l’impacte. Finalment, ja s’han acabat les obres del camí de ronda i per Setmana Santa ja s’hi ha deixat passejar. Uns 3,5 quilòmetres en total que uneixen el nucli urbà de Palamós amb la platja del Castell. Les entitats ecologistes han denunciat l’actuació a Urbanisme, Cultura i a Biodiversitat i Medi ambient, criticant la desnaturalització de l’espai i el fet de tirat endavant el projecte malgrat estar esperant resposta a la denúncia presentada fa tres mesos al Servei de Protecció de la legalitat urbanística, la Direcció General d’Urbanisme i a la Comissió General d’Urbanisme de Girona.
Tossa de Mar (la Selva)
A Tossa de Mar hi ha cinc àmbits afectats per possibles urbanitzacions. Dos d’aquests àmbits queden totalment desclassificats, per tant, no s’hi podrà construir. Aquests són Cala Morisca i Can Truges. El cas del projecte de Cala Morisca porta cua des de fa més de vint anys. L’Ajuntament de Tossa de Mar havia reactivat el projecte d’urbanització de vuitanta habitatges unifamiliars a la cala Morisca previst al POUM de l’any 1988. Finalment, els plans han quedat totalment desestimats i no es podrà construir a Cala Morisca.
Els altres àmbits són Can Coure, PMU Martossa-Portopí II, La Pola i Giverola. En els àmbits de Can Coure i PMU Martossa-Portopí II es redueixen les hectàrees urbanitzables. En el cas de La Pola i Giverola hi ha dos àmbits, el més petit dels quals es desclassifica. L’àmbit més gran queda modificat, de 33 habitatges es queda reduït a un 38% i tan sols es podrà urbanitzar per a usos d’equipaments o serveis.
Autopista de la Costa Brava, C-32 (la Selva)
Actualment, el projecte d’ampliació de l’autopista C-32 ha quedat suspès a l’espera de la decisió del jutge. És la tercera vegada que es tramita el projecte i que les entitats que agrupen la plataforma Aturem la C-32 han presentat al·legacions. En la primera ocasió, l’any 2015, la declaració d’impacte ambiental estava caducada i, per tant, no era vàlida. La segona, en canvi, no tenia en compte la nova llei del canvi climàtic que havia entrat en vigor feia uns mesos, segons explica Joan Mora, portaveu de la plataforma.
El nou projecte d’ampliació presentat pel govern autonòmic català, sense esperar la sentència del judici anterior, incorpora certs canvis, entre ells un estudi d’alternatives en el qual es contempla la millora de la xarxa existent, que és el que ha demanat des d’un principi la plataforma Aturem la C-32. Un altre dels canvis és el pressupost, que s’ha duplicat respecte dels projectes anteriors.
La plataforma Aturem la C-32 la considera una infraestructura innecessària, que no respon a una necessitat ciutadana i que destruirà patrimoni natural i cultural
El govern català es posiciona a favor de l’autopista justificant que la inversió econòmica actual reduirà l’impacte ambiental a llarg termini: disminuirà el temps de desplaçament i, per tant, les emissions de CO₂. La plataforma Aturem la C-32 segueix oposant-s’hi al·legant que és una infraestructura innecessària, que no respon a una necessitat ciutadana i que destruirà no només el patrimoni natural sinó també el cultural. A més, segons Mora, “no té sentit que Abertis inverteixi en set quilòmetres d’autopista uns diners que suposaran l’allargament dels peatges més anys”, ja que el projecte té un cost total de més de 86 milions.
Cada vegada hi ha més veus que demanen aturar l’autopista de la Costa Brava. A les consultes i les mobilitzacions dels anys anteriors s’hi ha sumat el sector hoteler, conscients que el territori és el seu principal reclam. “Si volem canviar cap a una estratègia que vagi dirigida a afavorir una mobilitat més sostenible, l’autopista no és la solució. Són molts diners per pocs quilòmetres d’una carretera que no et porta enlloc”, clou Mora, en un intent de defensar un turisme més sostenible i un millor aprofitament dels recursos públics. També s’hi ha sumat l’Ajuntament de Tossa, que va aprovar una moció en el ple celebrat el 19 de gener de 2021, en el qual es posicionava en contra del projecte pel seu gran impacte ambiental i per considerar que no és compatible amb el deure d’adoptar mesures de mitigació del canvi climàtic.
