“La pitjor catàstrofe humanitària del planeta.” Aquesta és la definició de l’ACNUR, l’agència de l’ONU per a les refugiades, quan es tracta de parlar del conflicte que viu el Iemen avui dia. En una guerra que fa més de sis anys que s’allarga en el temps, les xifres demostren que el qualificatiu, malauradament, és encertat.
Segons l’ONU, quasi un quart de milió de persones han mort des de 2015 a causa d’aquest conflicte, un 80% de la població necessita ajuda humanitària per sobreviure, hi ha prop de 4 milions de desplaçats interns, més de 7 milions de persones necessiten assistència nutricional i dos de cada tres habitants del país passen gana.
Segons l’ONU quasi un quart de milió de persones han mort des de 2015 a causa del conflicte del Iemen, un 80% de la població necessita ajuda humanitària per sobreviure
La Guerra del Iemen és tot això. Són aquestes xifres. Amb tot, el conflicte també és un negoci perfecte per a la Unió Europea i els Estats Units d’Amèrica. Un negoci milionari que implica estats, grans empreses i bancs que han invertit en la venda d’armes a la coalició formada per l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units (EAU). Ambdues monarquies lluiten per restaurar el poder d’Abd Rabbuh Mansur al-Hadi el president del país des de 2012.
Així ho acaba de fer públic el Centre Delàs en una investigació que explora qui i com ha finançat la guerra que les dues potències regionals han mantingut contra les forces rebels al Iemen. El document se centra de la guerra entre els anys 2015 i 2019, i en total es comptabilitzen 25 països des dels quals s’han exportat armes i una vuitantena d’empreses productores que han venut material militar emprat en la matança de la població iemenita.
La guerra Iemen i els estats
Els Estats Units és segons l’informe el gran venedor d’armament en la Guerra del Iemen. El país nord-americà ha acaparat “el 72,2% del total de les transaccions” amb Aràbia Saudita i els EAU en aquests quatre anys analitzats. El segueix la Unió Europea amb 21,9% de transaccions de material militar amb destinació als estats del Golf Pèrsic. En aquest cas es van concedir 2.681 llicències d’exportació a l’Aràbia Saudita i 3.998 llicències d’armament als Emirats Àrabs Units. Això suposa un volum de negoci de 137.000 milions d’euros; en altres paraules, cinc vegades més que el que l’Estat espanyol dedica a les prestacions d’atur el 2021.
En els acords del Consell de la UE de 2008 s’estipula que no es poden atorgar llicències de venda d’armes a països que incompleixen els drets humans
Tal com s’explica des del Centre Delàs, aquestes transaccions estan prohibides per les mateixes lleis de la unió. En els acords del Consell de la UE de 2008 s’estipula que no es poden atorgar llicències de venda d’armes a països que incompleixen els drets humans, al mateix temps que no es poden vendre armes si aquestes es destinen en conflictes on s’incompleixin els drets humans. En el que podria semblar un oxímoron, només es poden vendre armes per “mantenir la pau, la seguretat i l’estabilitat regionals”, una prerrogativa molt lluny de donar-se al Iemen.
Només per posar alguns exemples, a tall de mostra, el Centre Delàs estima que entre 2015 i 2019 l’Aràbia Saudita i els EAU han rebut 74.496 míssils i 615 avions militars. “L’armament que més es va exportar a escala mundial a aquests països van ser aeronaus (48,7 %), míssils (19,5%), vehicles blindats (14,6%) i sistemes de defensa aèria (7,6%)”, explica l’informe.
La Guerra del Iemen, les empreses i els bancs
Els estats ho permeten, però són les empreses qui fan guanys amb la guerra. En total hi ha 80 empreses productores segons l’informe del Centre Delàs que ha analitzat les exportacions de quinze d’aquestes firmes: Airbus, BAE Systems, Boeing, China Aerospace Science and Technology Corporation, General Dynamics, Leonardo, LIG Nex1, Lockheed Martin, Navantia, Norinco, Raytheon Technologies, Rheinmetall AG, Rolls-Royce, Textron i Thales Group.
En aquest sentit, el Centre Delàs va un pas més enllà a l’hora d’assenyalar les relacions entre grans multinacionals i guerres. Així, en el seu informe determina quins han estat els bancs internacionals que han finançat empreses relacionades amb la venda d’armers a l’Aràbia Saudita i els EAU en conflicte del Iemen.
En conjunt, la inversió ha estat de 8.686 milions de dòlars que converteixen l’Estat espanyol en el cinquè estat del món que més ha invertit en aquesta guerra per darrere dels Estats Units, el Regne Unit, l’estat francès i el Canadà
Els bancs estatunidencs són sens dubte els que més capital han aportat a la causa bèl·lica. De les vint entitats que més han invertit en indústria militar, quinze són de matriu estatunidenca. Cal remuntar-se fins a les posicions 24 i 25 per trobar els primers bancs espanyols. Són el Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) que ha invertit 3.401 milions de dòlars i el Banc Santander amb una inversió de 1.830 milions de dòlars. A la llista també hi trobem la Societat Estatal de Participacions Industriales (SEPI), una entitat empresarial pública titulada per l’estat, que n’ha invertit 3.219.
Altres bancs han fet inversions menors, segons destaca l’estudi del Centre Delàs: “Bankia [el treball és previ a la fusió amb Caixabank], el Banc Sabadell o Banc Mediolanum, amb quantitats més reduïdes però gens menyspreables”. En conjunt, la inversió ha estat de 8.686 milions de dòlars que converteixen l’Estat espanyol en el cinquè estat del món que més ha invertit en aquesta guerra per darrere dels Estats Units, el Regne Unit, l’estat francès i el Canadà.
Amb aquest capital s’han comprat míssils, torpedes, coets, bombes, fragates o avions que, segons el Centre Delàs d’estudis per la pau, haurien estat utilitzades per l’exèrcit alauí i emiratià contra la població civil del Iemen.
