Dimarts 2 i dimecres 3 de novembre s’està celebrant al Jujat de Manresa la vista oral pel cas conegut com a 9 de Lledoners. Nou persones estan acusades de desordres públics i tres d’elles també dels delictes de lesions i atemptat contra l’autoritat, càrrecs pels quals la Fiscalia els demana sis i set anys de presó, respectivament, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, que exerceix l’acusació particular. Els fets que es jutgen es van produir l’1 de febrer de 2019 al voltant de la presó de Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada, Bages). Aquell dia es van produir protestes quan els líders socials i polítics del procés havien de ser traslladats a la presó de Brians, abans de viatjar cap a Madrid per a la celebració del judici que va tenir lloc al Tribunal Suprem.
Va ser un dels policies que l’1 de febrer de 2019 va intervenir al quilòmetre 38 de la carretera C-55, a tocar de la presó de Lledoners, i va identificar els tres acusats que s’enfronten a les penes més grans de privació de llibertat
Durant la primera sessió del judici contra els nou independentistes a Manresa, l’agent de l’Àrea de Recursos Operatius (ARRO) amb Targeta d’Identificació Policial (TIP) 9124 ha declarat a la sala de vistes. El caporal volia prestar testimoni per videoconferència des de la comissaria, però a petició de les defenses dels acusats finalment ha hagut de personar-se al jutjat. Ell va ser un dels policies que l’1 de febrer de 2019 va intervenir al quilòmetre 38 de la carretera C-55, a tocar de la presó de Lledoners, i va identificar els tres acusats que s’enfronten a les peticions de pena més grans de privació de llibertat. Aquell dia, cap dels acusats va ser detingut i, segons la minuta policial a la qual ha tingut accés aquest la Directa, se’ls va identificar perquè s’havia “observat clarament que han cridat als agents ‘traïdors, deixeu la barricada, fills de puta'”. Tot això s’hauria produït en el moment que els Mossos van començar a retirar uns palets que hi havia enmig de la calçada.
El grup de suport sempre ha manifestat que “tres companyes estan acusades de delictes de lesions i atemptat contra l’autoritat, tot i no haver-se provocat cap enfrontament amb els Mossos d’Esquadra”, tal com van corroborar al faristol de la sala de premsa del Parlament de Catalunya. Tanmateix, el caporal 9124 va aportar a la causa un informe mèdic de lesions, elaborat minuts després dels fets a la mútua Asepeyo de Manresa, on consten un dolor a la mà esquerra i a la regió cervical. Això li va suposar, segons el document, un tractament farmacològic antiinflamatori, una fèrula, un embenat elàstic a la mà i, per conseqüència, la baixa laboral. Però el que és més important, això sosté part de les acusacions contra els 9 de Lledoners per lesions i atemptat contra l’autoritat. Contràriament, el grup de suport conclou que “per arribar fins al judici les falses acusacions dels Mossos d’Esquadra han estat clau”.
Dona la coincidència que aquest caporal és el mateix que va participar activament en l’episodi d’agressions, amenaces i vexacions racistes d’un grup de sis agents de l’Àrea de Recursos Operatius (ARRO) dels Mossos d’Esquadra contra un jove de vint anys anomenat Wubi. En aquella ocasió, tan sols vint-i-un dies abans dels fets de Lledoners, el caporal 9124 –que aleshores tenia 41 anys– va formular intervencions amenaçadores contra Wubi, al mateix temps que emparava i protegia als seus subordinats durant la seva intervenció contra el jove. Així es desprèn de l’àudio que el mateix agredit va poder enregistrar i que consta a la causa. Contràriament al cas dels 9 de Lledoners, des de la publicació de part d’aquesta gravació d’àudio per part de la Directa i Catalunya Ràdio el juny de 2020, els policies no s’han prestat a col·laborar per garantir el correcte desenvolupament de la investigació que va engegar el jutjat d’instrucció 5 de Manresa arran de la denúncia de la víctima pels delictes contra la integritat moral, de tortures i de lesions.
Contràriament al cas dels 9 de Lledoners, els policies no s’han prestat a col·laborar per garantir el correcte desenvolupament de la investigació engegada pel jutjat d’instrucció 5 de Manresa
En primer terme, els sis agents antidisturbis de l’ARRO dels Mossos es van negar a declarar i a practicar la prova pericial de reconeixement de veu que permetria identificar quins agents van vexar i humiliar i quins ho van permetre. Anteriorment, els caps de l’ARRO de la Regió Policial Central van assegurar en primera instància no reconèixer les veus dels seus subordinats perquè tot i compartir operatius diaris manifestaven que tenien un tracte “ocasional” amb ells. Posteriorment, davant el terrabastall generat al Departament d’Interior, aleshores en mans del convergent Miquel Buch, es van retractar i van reconèixer els seus subordinats. Finalment, la seva defensa va sol·licitar al jutjat que els agents, entre els quals el caporal 9124, poguessin assistir a la roda de reconeixement amb la cara tapada, fins que van aconseguir forçar la renúncia de la víctima a la roda de reconeixement.
Actualment, el jutge ha tancat la fase d’instrucció i ha enviat la causa a judici en considerar que existeixen “indicis raonables i suficients” per mantenir els policies imputats pels delictes de lesions i contra la integritat moral. SOS Racisme, entitat que representa ‘Wubi’, ha demanat en el seu escrit d’acusació una pena de sis anys de presó i dotze d’inhabilitació absoluta per a cadascun dels agents i ara s’està a l’espera de l’escrit d’acusació de la Fiscalia perquè s’assenyali data de judici. Així i tot, el departament d’Interior només ha canviat de destinació els sis agents implicats, que segueixen treballant a l’espera de la resolució judicial del cas tot i que el Parlament de Catalunya –a proposta de la CUP– va instar el Govern a suspendre de sou i feina els policies, mesura que contempla el mateix reglament de règim disciplinari del cos per un cas com aquest. La resolució parlamentària va comptar amb els vots a favor d’En Comú Podem i ERC, l’abstenció de Junts per Catalunya, PSC i PP, i els vots en contra de Ciutadans. Durant el primer dia de judici, a preguntes de les advocades defensores, aquest caporal ha confirmat que ha estat apartat de l’ARRO, però la jutgessa no ha permès formular la pregunta del motiu d’aquesta sanció, la qual cosa ha provocat una protesta per part de les lletrades.
