“Proletaris de tots els països, uniu-vos!”. Amb aquesta frase, l’escriptora socialista Flora Tristan posava les bases de l’internacionalisme com a element imprescindible per a l’emancipació de la classe obrera i la derrota del capitalisme. Tants cops atribuïda a Karl Marx, aquesta proclama resumeix molt bé l’esperit amb què naixia el 1864 l’Associació Internacional de Treballadors (altrament coneguda com la Primera Internacional), com un organisme de fraternitat de les treballadores de tot el planeta.
Definit en una de les seves accepcions com un “element de solidaritat i col·laboració entre nacions i pobles sobre la base d’interessos i objectius comuns”, l’internacionalisme proletari neix en contraposició al conegut com a internacionalisme liberal, el qual té com a objectiu la unió d’estats sota un prisma econòmic per mitjà del lliure comerç i la globalització. Per al marxisme, l’internacionalisme és el concepte oposat al nacionalisme promogut per la burgesia com a eina per al control ideològic.
Experiències com la Comuna de París de 1871 o la Revolució Russa de 1917 són alguns dels primers moments històrics on es posa en pràctica aquest internacionalisme. El projecte parisenc no s’havia de limitar només a aquest territori, sinó que el seu objectiu era que des d’aquí s’impulsés una federació de comunes d’àmbit mundial. Per la seva banda, la revolució d’octubre va aplegar nombrosos obrers i intel·lectuals de moltes nacionalitats, convençuts de trobar-se davant d’un veritable moviment popular amb l’objectiu d’expandir-se. No ha passat tant de temps, ho van viure les àvies de les nostres àvies.
Entre 30.000 i 60.000 antifeixistes de més d’una cinquantena de països es van sumar a les brigades internacionals l’any 1936
Anys més tard, la creació de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil a l’Estat espanyol es convertirà en l’exemple a seguir per als moviments internacionalistes posteriors, així com per les lluites d’alliberament nacional que sorgiran arreu. Milers d’antifeixistes –entre 30.000 i 60.000, segons càlculs de diferents historiadores– de més d’una cinquantena de països van viatjar a l’Estat espanyol des de l’estiu de 1936 per lluitar en els diversos fronts de combat o aportar els seus coneixements a la causa. Moltes d’elles s’hi van deixar la vida, però el seu paper no ha estat oblidat i ha servit d’inspiració per als moviments internacionalistes sorgits aquí per donar suport a lluites de tot el planeta.
La causa palestina
Amb el temps, l’internacionalisme com a sinònim de lluita obrera ha donat pas a moviments de solidaritat global entre pobles, essent l’antiimperialisme o l’autodeterminació conceptes estretament vinculats amb aquest. En aquest context, una de les lluites més reconegudes a tot el planeta és, sens dubte, la causa palestina. L’ocupació israeliana dels territoris palestins i la discriminació de la seva població va despertar a tot el món una campanya de fraternitat, que ha fructificat la crítica a l’Estat israelià en la creació de desenes d’organitzacions i projectes.
L’assalt militar israelià del vaixell Mavi Marmara va visibilitzar arreu del món la solidaritat internacional amb la causa palestina
La matinada del 31 de maig de l’any 2010 comandaments encaputxats de l’exèrcit israelià abordaven el vaixell Mavi Marmara; van disparar munició real i van causar la mort de nou activistes turques i d’un periodista, i la detenció de més de 600 persones, entre les quals, periodistes internacionals. L’embarcació formava part de la Flotilla de la Llibertat, on confluïen persones de tots els continents amb la fita d’entregar material humanitari a Gaza i denunciar el bloqueig naval que patia. Tot i la crueltat, han estat vàries les iniciatives portades a terme des de llavors per un col·lectiu que es defineix a si mateix com un “moviment de solidaritat de poble a poble format per iniciatives de tot el món que treballen conjuntament per acabar amb el bloqueig il·legal de Gaza”.
Al nostre territori també són moltes les iniciatives internacionalistes de solidaritat amb el poble palestí. Una d’elles és la Brigada Feminista per Palestina, creada l’any 2016 al País Valencià. Des d’una perspectiva anticolonialista, l’organització ha prioritzat des del seu naixement el coneixement de la situació de la dona palestina sota l’ocupació, teixint aliances amb els seus col·lectius i sensibilitzant la població d’aquí per mitjà de xerrades i projectes audiovisuals.
Per Paula Sáez, membre de la Brigada, un aspecte important de la feina de les internacionalistes és “recollir les demandes que la mateixa població palestina fa a les persones internacionals” i treballar-hi en conseqüència. Consideren imprescindible “un treball previ de qüestionament dels nostres privilegis i de l’impacte que pot tenir la nostra presència allà”, a més d’haver adquirit un compromís que vagi més enllà del viatge. A Catalunya hi treballen altres col·lectius autònoms com “La Recolectiva”, qui, responent a les demandes i necessitats de la societat civil palestina, ha participat en diverses campanyes de recollida d’olives a Cisjordània com una forma de resistència no violenta davant l’apropiació dels camps per a l’assentament il·legal de colons israelians.
El zapatisme i la “Gira per la vida”
Una de les lluites que més solidaritat internacional ha despertat en els últims anys és la Revolució Zapatista iniciada a Chiapas l’any 1994. Per a moltes, aquest va ser el punt de partida d’un nou cicle de resistència social contra el sistema neoliberal que només podia ser enfrontat des d’una perspectiva global. Activistes de tot el món van viatjar a Mèxic durant els mesos posteriors a la insurrecció per aprendre del procés d’emancipació de l’estat i la construcció d’alternatives que estaven portant a terme des de les comunitats indígenes del sud-est mexicà. A El Lokal, al carrer de la Cera de la capital catalana, es va arribar a constituir el Consolat del Govern de Transició en Rebel·lia de l’Estat de Chiapas, que expedia salconduits per entrar en territori rebel.
Milers de catalanes han viatjat a Chiapas des de 1994 per conèixer les bases ideològiques de la revolta indígena
La massiva afluència d’internacionalistes i la creació de desenes d’organitzacions afins van possibilitar la creació d’una gran xarxa de moviments socials solidaris. El moviment zapatista ho ha canalitzat durant tots aquests anys amb la creació de diverses trobades i seminaris on compartir experiències i trobar estratègies per combatre el capitalisme com a enemic comú. La Primera Trobada Intercontinental per la Humanitat i contra el Neoliberalisme, celebrada l’any 1996 va aplegar fins a 3.000 persones de fins a 42 països.
Una altra forma de canalitzar tot el suport que rebien va ser la creació de les Brigades Civils d’Observació. Una de les necessitats demandades per les comunitats zapatistes era la de visibilitzar el que passava al territori fora de les èpoques de més afluència d’activistes. Des del Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de Las Casas es va instaurar la figura de l’observador perquè les internacionalistes fossin testimoni dels atacs constants amb què viuen, així com fer d’element dissuasiu per evitar que l’Estat mexicà hi actuï amb impunitat.
L’actual “Gira per la vida” del zapatisme pels cinc continents aposta per “teixir aliances entre tots els pobles en resistència”
Per les zapatistes, en l’actualitat, l’internacionalisme ha de consistir a escoltar i aprendre de les altres lluites del planeta, i per això aquest 2021 han organitzat la “Gira per la vida” que es proposa “recórrer els cinc continents per articular lluites en la defensa de la vida i del planeta”. Creuen que en aquest moment de crisi planetària i on tot està interrelacionat, teixir aliances entre tots els pobles en resistència es fa imprescindible. Projectes com la ZAD a l’Estat francès, les comunitats sami que s’oposen a la creació del Tren Àrtic o l’oposició del poble mexicà als megaprojectes formen part de la rèplica a les polítiques destructives del capitalisme global i, per tant, afirmen que la resposta també ha de ser global.
“Entenem l’internacionalisme com l’esforç de construir xarxes de solidaritat efectives i organitzades a tot el món per mitjà del desmantellament de totes les estructures de dominació, curant i construint relacions socials i ecològiques”. Aquesta definició de la Internacional Progressista, creada fa poc, ens pot ajudar a entendre cap a on es dirigeix avui dia la solidaritat internacional. Les formes de viure i entendre l’internacionalisme són encara moltes i innombrables. Les lluites a Rojava, a Mèxic o a Palestina són avui inseparables de la resta de resistències de tot el planeta.
