L’esclavista i traficant de persones António López (Comillas, 1817–Barcelona, 1883) ha desaparegut definitivament del nomenclàtor de Barcelona. Aquest personatge de la noblesa espanyola es va enriquir gràcies a l’explotació de persones al principi del segle XIX a Cuba, fet que li va valdre el reconeixement, entre molts altres, del rei Alfons XII. Malgrat això, 138 anys després, el seu nom queda esborrat del mapa de la capital catalana, de la mateixa forma que el març de 2018 es va retirar l’estàtua que el representava a la mateixa plaça. A partir d’ara, la plaça ubicada al capdavall de la Via Laietana es dirà oficialment Idrissa Diallo (Tindila 1991-Barcelona 2012), en memòria del jove guineà mort al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca la Nit de Reis de l’any 2012. Tanmateix, la plaça que fins ara s’anomenava Antonio López ara quedarà dividida en dues parts al nomenclàtor: la del barri de la Ribera, que es dirà Idrissa Diallo, i la del Gòtic, que s’anomenarà plaça de Correus.
El passat divendres 25 de març, tan sols una vintena de persones, entre càrrecs polítics municipals, premsa i vianants, van presenciar com l’operari substituïa les plaques
El divendres 25 de març, tan sols una vintena de persones, entre càrrecs polítics municipals, premsa i vianants, van presenciar com l’operari substituïa les plaques. L’ambient era radicalment diferent del d’actes previs com el de la retirada parcial del monument a l’esclavista o el de la col·locació per part de Tanquem els CIE i altres col·lectius antiracistes de rèpliques de plaques oficials amb el nom d’Idrissa sobre el d’Antonio López. Els motius queden meridianament clars en un comunicat subscrit per vint-i-tres col·lectius antiracistes i migrants, on critiquen obertament l’equip de govern de Barcelona en Comú (BeC) i el PSC a l’Ajuntament de Barcelona. “Al·leguen que han reforçat la lluita contra el racisme, però les seves accions demostren un doble discurs que no fa més que consolidar l’orgull pel passat colonial, que en el present impedeix la reparació històrica i la revisió de privilegis per part de la ciutadania blanca”, asseguren entitats com Mujeres Palante, Putas Indignadas, el Sindicat de Venedors Ambulants o SOS Racisme, entre d’altres, amb el suport de la Coordinadora Obrim Fronteres i Stop Mare Mortum.
Tots els col·lectius sota signants van declinar la invitació de l’Ajuntament per participar de l’acte, argumentant “no ens sembla coherent fer-nos part d’un acte de tals característiques, en què la implicació de l’Ajuntament és imprecisa, asèptica i mínimament compromesa amb la mateixa causa que diu defensar”. Sí que va prendre part del mateix el regidor de Ciutat Vella i de Memòria Democràtica de l’Ajuntament, Jordi Rabassa. Així i tot, segons la nota de premsa difosa pel consistori, Rabassa va explicar que aquest canvi era “un compromís de la ciutat en la seva determinació de la democratització de l’espai públic, que dona resposta a les reivindicacions d’entitats i moviments ciutadans que ja van demanar en el seu moment la retirada del polèmic monument”. Al seu torn, el comunicat dels grups antiracistes de la ciutat recorda que “hem estat aquestes organitzacions les que vam impulsar el canvi de nom de la plaça l’any 2018, recollint a peu de carrer 18.500 signatures (validades 17.840), de veïns i veïnes de la ciutat“. Malgrat això, afirmen que “les institucions no han respost amb el compromís i la coherència política que implica transformar el passat colonial i racista de la ciutat, que encara enalteix la figura de personatges tan deplorables com el ja assenyalat, i que se suma a la llista d’altres monuments similars, com els de Cristòfor Colom, General Prim o Joan Güell i Ferrer”.
Resignificació incompleta
L’estàtua d’Antonio López i el nom de la plaça ja són història, però a l’espai se segueix mantenint la peanya que sostenia el monument. Aquesta gran base de pedra porta gravada el nom de l’esclavista i altres insígnies que enalteixen les activitats que va desenvolupar i les suposades virtuts que el van fer mereixedor de tal reconeixement públic. “Al nostre requeriment d’eliminar la peanya que continua glorificant l’esclavista, l’Ajuntament ens ha respost que això va en contra de la política de la Regidoria de Memòria Democràtica que prefereix no eliminar sinó ‘contextualitzar'”, asseguren els col·lectius antiracistes. Per contra, el consistori liderat per Ada Colau afirma que “el projecte de remodelació de la Via Laietana, que ha començat l’1 de març, preveu la reurbanització de la plaça d’Idrissa Diallo, amb la retirada de la peanya que sostenia l’estàtua”.
Les entitats antiracistes i migrants denuncien que “la Llei d’Estrangeria no dista molt del codi negrer redactat pel ‘comerciant navegant’ com versa el pedestal del seu monument actual”
De moment, els serveis municipals han col·locat un faristol en un extrem de la plaça en el qual s’expliquen les raons pel canvi de nom. Però els col·lectius antiracistes, entre els quals també destaquen el Bloque Anticolonial Barcelona, Casa África, la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Catalunya (CNAAC), Periferia Cimarronas o T.i.c.t.a.c., creuen que “el seu significat ha de reflectir la vergonya de glorificar el rendible negoci del tràfic de persones, que s’ha normalitzat per considerar-se part del passat”. Al mateix temps que denuncien que “la llei d’estrangeria no dista molt del codi negrer redactat pel ‘comerciant navegant’ com versa el pedestal del seu monument actual”.
Els col·lectius, constituïts en l’Assemblea plaça Idrissa Diallo, detallen que han sostingut mesos de diàleg amb l’Ajuntament “intentant realitzar un reanomenament de la plaça com una acció reivindicativa i de reparació històrica”. La seva proposta era intervenir la peanya de manera permanent per tal d’eliminar els missatges al·lusius a l’esclavista, però diuen que no va ser acceptada i els van indicar que “no podien garantir que la Guàrdia Urbana respectés la intervenció que com assemblea féssim de la peanya”. El mateix cos policial, manifesten, que “persegueix, assetja, colpeja i deté els manters, que participa en les batudes per perfil ètnic, que ha fet dels carrers el seu domini al marge de les bones paraules i declaracions de l’Ajuntament”.
Reblen el comunicat afirmant “que l’Ajuntament de Barcelona, ha donat novament l’esquena a l’antiracisme, constituint en un simple canvi de nomenclatura el que podria haver estat un acte polític de reparació històrica”
Per acabar, reblen que no han volgut “ser funcionals a polítiques de rentada de cara del racisme perquè resulta impensable la convivència en un mateix espai públic de les restes d’un monument esclavista amb l’homenatge a una víctima del sistema de control i expulsió migratori”. Així doncs, els moviments antiracistes i migrants de la ciutat “assenyalem que l’Ajuntament de Barcelona, ha donat novament l’esquena a l’antiracisme, constituint en un simple canvi de nomenclatura el que podria haver estat un acte polític de reparació històrica sobre el passat colonial de Catalunya i la responsabilitat dels actuals dispositius racistes de l’Estat, com són els CIE, en la mort de germans i germanes migrants”.
