Per contestar a aquesta pregunta, en primer lloc, hem de suposar que quan es parla de sindicats laborals, el concepte “transversal” es refereix al que abans era comú denominar “sindicats de classe”. El matís té la seva importància. De fet, en la nostra opinió, la mateixa qüestió plantejada conté la resposta i al seu torn planteja una qüestió de summa importància. En quin moment i per què el concepte de transversal va substituir o va marginar el concepte de classe? Al seu torn, les reflexions al voltant d’aquesta qüestió, massa extenses per a ser contestades en l’espai de què disposem, ens portarien a una altra pregunta. A quins interessos acaba servint l’ús d’aquest concepte, tan popular entre alguns projectes polítics i socials que s’impulsen en els nostres dies? I és que fa l’efecte que qualsevol persona pot definir-se amb orgull en algun dels múltiples projectes definits com a transversals.
En aquest context, a la pregunta plantejada hem de respondre que l’antagonisme entre el concepte de transversalitat –tal com s’entén avui dia per la majoria de la societat– i el de *classe, seria una de les causes –no l’única, per descomptat– del declivi, d’algunes de les organitzacions de classe, les més conegudes i institucionalitzades, a l’hora de manifestar la seva influència en l’esdevenir de les transformacions socials i laborals.
Un sindicat, per definició, és una associació de treballadores i treballadors que s’uneixen per a defensar els seus interessos en l’àmbit laboral. Però si ens quedéssim amb això, ens limitaríem a una associació corporativista que només busca una millora de les condicions laborals per a la seva afiliació, sense res més. Per això nosaltres estem afiliats i militem en un sindicat que per definició considerem de classe, anarcosindicalista, federalista i autogestionari, en suma, que busca una transformació social i una alternativa al depredador i destructiu sistema capitalista.
En el nostre cas, optem per CGT en entendre que el sindicat, partint de la seva ideologia, ha de dirigir-se cap a on la seva afiliació vulgui, fugint de les executives o “consells de savis”. Per això és fonamental la implicació de totes les persones que formen part del projecte per mitjà de la militància i la dedicació de temps procedent de la seva vida personal.
Un sindicat, per no caure en un corporativisme propi dels gremis medievals, hauria d’abastar el ventall de professions existents en la societat, les clàssiques i les noves que va generant el sistema capitalista, i aquesta diversitat d’àmbits ha de servir per practicar la solidaritat i el suport mutu entre tota l’afiliació
Un sindicat, per no caure en un corporativisme propi dels gremis medievals, hauria d’abastar el ventall de professions existents en la societat, les clàssiques i les noves que va generant el sistema capitalista, i aquesta diversitat d’àmbits ha de servir per practicar la solidaritat i el suport mutu entre tota l’afiliació i aconseguir una major capacitat de pressió sobre la part empresarial. Al seu torn, aquesta lluita activa serveix d’aprenentatge de la lluita com a única forma de transformació en tots els àmbits de la vida, no sols en el laboral, i com a demostració de la necessitat de la implicació personal oblidant-nos de la delegació en altres persones, hem d’aprendre a ser responsables en l’acció col·lectiva. És en aquests termes com nosaltres entenem el concepte de transversalitat.
La necessitat o no dels sindicats per a la societat hauria de ser sentida i encoratjada per aquesta mateixa societat. És clar que les transformacions socials sempre han vingut de la unió i la lluita de les persones que conformem la classe treballadora. Pot ser que la seva influència sigui menor que en temps pretèrits, però en cap cas obsoleta i sens dubte, tenint en compte els temps que corren, més necessària que mai.
