La setmana passada, el comitè d’experts per a la transició energètica i el canvi climàtic de les Illes Balears –òrgan creat a partir de la llei de transició energètica i canvi climàtic de les Illes Balears– va presentar la seva memòria 2021-2022. Al document, deixen palès que la necessitat d’abordar de manera racional l’emergència climàtica implica un profund canvi cultural i de model productiu. També de consum, que requereix el decreixement de l’activitat turística i el desenvolupament d’altres sectors productius enfocats a la resiliència i a impulsar sobiranies, sobretot alimentària i energètica, però també, evidentment, econòmica.
Davant això, alguns comentaristes de premsa advertien que si bé és cert que la necessitat “d’imposar la sensatesa” en unes illes on, de nou, s’espera batre rècords de vols, turistes, cotxes i saturació aquest estiu, “abans d’afirmacions grandiloqüents convé ser prudents”. Això deia un periodista davant les afirmacions dels experts que adverteixen que l’emergència climàtica s’ha agreujat, tres anys després de l’aprovació de la llei de canvi climàtic i transició energètica, i que urgeixen mesures dràstiques de canvi de model. Els experts parlen clarament del tema tabú a les Illes, és a dir, apunten a la necessitat urgent de reduir el flux de visitants, que és el mateix que exigir fer una planificació a curt, mitjà i llarg termini de decreixement turístic sense dir la paraula maleïda que ningú vol sentir.
Els experts apunten a la necessitat urgent de reduir el flux de visitants a les Illes
Davant això, s’aixequen les veus d’alarma: “Teniu raó, però tampoc ens hem de passar: cal ser prudents”. Prudents davant de la imprudència de la inacció i el negacionisme polític i social. Prudents davant la imprudència del retorn a les velles receptes de l’economia del mercat turístic, ara pintat de “sostenible” i “circular”. Prudència davant la imprudència que els objectius econòmics i polítics siguin que l’economia turística i, per tant, el flux de visitants, continuï creixent. Prudència davant la imprudència de no escoltar la comunitat científica. Prudència davant la imprudència de fer orelles sordes als avisos globals de col·lapse a tots els nivells, energètic, alimentari, de matèries primeres i també econòmic. Prudència davant l’evidència de la vulnerabilitat d’una societat dependent d’un sector econòmic que depèn d’uns combustibles que, a més de contribuir fortament al canvi climàtic, s’estan exhaurint. Prudència davant la imprudència d’haver-ho abocat tot –i continuar-ho fent– a un sòl sector econòmic perdent la diversificació i vinculació dels sectors productius amb la gestió del territori i recursos i el proveïment del que és essencial per sostenir la vida. Prudència davant la imprudència de comprometre fortament la viabilitat de tenir un futur vivible a les generacions que estan per venir.
Massa prudents han estat amb tota la informació i evidències de les quals disposen. Potser més que informes al Parlament, haurien d’haver passat a l’acció i encadenar-se al Parlament o anunciar una vaga de fam o una acció de desobediència civil a l’estil de la de Rebel·lió Científica al Congrés dels Diputats, que ha provocat que aquesta setmana passada diversos científics fossin detinguts per la brigada antiterrorista per fer una acció de protesta davant la imprudència política que implica la inacció climàtica, arriscant-se a penes de presó.
La prudència davant la imprudència suprema de no actuar malgrat les evidències de la realitat climàtica, ecològica, social i econòmica, no té cabuda. Sort que sempre hi ha qui aixeca la veu. Cal però un canvi cultural profund i majoritari. Cal en aquest context, redefinir que s’entén per prudència, què s’entén per “realisme”, qui toca de peus a terra i qui no, i ser conscients de com n’és d’evident que més enllà dels relats amables que s’utilitzen en la política i en l’economia, tocar les arrels del model té conseqüències i més que en tendrà, així com més ens hi rebel·lem en contra.
Cal que la gent en massa canviï de bàndol i deixi d’assenyalar amb els dits acusadors qui s’atreveix a transgredir l’ordre establert
Sigui contra científics, col·lectius de persones o entitats, com el jovent de l’esquerra independentista de Mallorca, al qual es demanen penes que sumen 26 anys de presó per atrevir-se a “molestar” els poders econòmics amb accions simbòliques i pacífiques com tirar confeti i encendre unes bengales al Moll Vell de Palma amb unes pancartes que només deien la veritat que no es vol veure, però que tothom sap: “Tourism Kills Mallorca”.
Cal que la gent en massa canviï de bàndol i deixi d’assenyalar amb els dits acusadors qui s’atreveix a transgredir i qüestionar l’ordre establert exigint justícia social. Els comentaris als diaris de la notícia de l’informe dels experts o les reaccions majoritàries contra aquest judici injust a uns joves –massa prudents fins i tot– d’aquesta societat nostra, posen en evidència l’enorme distància que ens cal encara per assumir, des d’una perspectiva de justícia social i postcapitalista, la necessitat de reorganitzar les nostres vides i els nostres pensaments des d’altres perspectives, altres estructures, altres economies i altres realitats fins ara desconegudes.
