L’economia social i cooperativa no només representa l’esperança que un altre tipus d’economia és possible. Al llarg dels anys ha anat demostrant la seva solidesa, amb projectes que es mostren més resistents i resilients que els de l’economia convencional. Les estadístiques mostren que les cooperatives, independentment del sector d’activitat, mantenen quasi intacte el seu teixit en temps de crisi gràcies a la seva bona articulació. En bona part, ho fan per uns principis ètics i uns valors basats en la creació col·lectiva d’una economia centrada en les persones i no en el capital. Uns principis que van acompanyar també els anys fundacionals de Col·lectiu Ronda, actualment la cooperativa més gran d’Europa en l’àmbit jurídic.
La forma d’organització cooperativa forma part de l’ADN de Col·lectiu Ronda, que es constitueix com a tal l’any 1980, combregant amb l’ideari i l’esperit que el sostenia. La constitució i estructuració del despatx, en defensa de l’assemblearisme i de l’autoorganització, no es pot deslligar d’una visió política vinculada amb l’esquerra antifranquista. El projecte responia a la necessitat de les classes populars, a la necessitat professional i a l’afinitat ideològica. Les reflexions i els debats van conduir al que es coneix com els Cinc Punts de Bilbao: la unitat, la independència, la globalitat, la democràcia directa o de base i l’anticapitalisme, que orientarien la pràctica del despatx i també d’altres bufets laboralistes.
És en aquell període, ja entrada la dècada dels vuitanta, en què l’assessorament en alguns tancaments d’empreses precipita la projecció cooperativista de Col·lectiu Ronda des de fora i cap endins. En aquests processos s’intenta que els treballadors i treballadores es quedin amb els mitjans de producció i que s’organitzin segons el que ara coneixem com a relleu cooperatiu d’empreses en fallida, crisi o procés de tancament. Van ser destacats els casos de Waldes i Mol-Matric, però també de Gramagraf o Hecotex i d’altres.
Un cas especialment rellevant d’aquest assessorament juridicolaboral a les persones treballadores acompanyat d’assessorament econòmic per generar autoocupació va ser el de l’editorial Bruguera. El col·lectiu va protagonitzar un llarg conflicte laboral que acabaria potenciant diversos projectes de recorregut extens a partir de la victòria judicial obtinguda. Les cooperatives que s’anaven creant s’agruparien a la Federació Autònoma de Cooperatives Catalanes de Treball Associat (FACCTA) que amb els anys derivaria a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.
A partir de l’assessorament en totes aquestes empreses, va prendre forma l’àrea d’economia social de Col·lectiu Ronda, integrat actualment per una quinzena de persones especialitzades en l’assessorament, formació, impuls i gestió de projectes. També duu a terme un seguit d’aliances exteriors, com el treball de conjunt amb els ateneus cooperatius, però també amb la participació dins d’organitzacions clau com la cooperativa de finançament ètic Coop57 o la Xarxa d’Economia Solidària (XES), que es van forjar en el seu moment gràcies a la vinculació de les persones fundadores de Col·lectiu Ronda. Aquestes aliances continuen actives, sense deixar de banda el paper destacat de les remunicipalitzacions de serveis públics, el desplegament del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús o la promoció de noves vies de sostenibilitat com les comunitats energètiques.
Tota aquesta activitat mostra l’empoderament d’aquest model cooperatiu i de base social i solidària. Més del 12 % de la població mundial és cooperativista, amb empreses que generen volums de negoci de 2,1 bilions de dòlars i que proporcionen feina al 10 % de la població en situació de treball activa. Aquestes xifres són una mostra de la fortalesa d’un model i una manera de viure i treballar més horitzontal, més democràtica i més arrelada al territori. Una forma d’entendre la vida i els models de producció que obre finestres a un futur probablement més sostenible, alhora que s’alinea amb aquells principis que van regir els moments fundacionals de Col·lectiu Ronda i que s’han mantingut al llarg de cinquanta anys. En un moment en què es vol reformar la llei d’economia social estatal i s’articula la llei catalana de cooperatives, caldria aprofitar el context per configurar un marc normatiu que obri finestres per situar el sector al lloc que es mereix, sense encasellar-lo, posar-li traves o fer que perdi els seus valors genuïns.
