El jutjat penal de Manresa ha absolt l’exencarregat de la neteja de l’escorxador Esfosa de Vic acusat d’assetjament sexual a un mínim de dues treballadores durant diversos anys. La jutge ha considerat que no hi ha proves suficients, més enllà de les declaracions de les dues víctimes, per condemnar l’acusat. Les entitats que donen suport a les víctimes han fet públic un comunicat on lamenten la sentència absolutòria “perquè de fet perpetua la impunitat real amb què es produeixen i repeteixen aquests comportaments inacceptables”.
La sentència del Jutjat Penal de Manresa, on es va fer el judici el 29 de setembre, també recorre a un altre argument clàssic en sentències absolutòries de delictes sexuals: que cap de les dues dones ho va denunciar fins a cap d’uns anys. En concret, fins i tot entra a valorar el fet que si bé totes dues en el seu moment van recórrer a la justícia per reivindicacions de tipus laboral, no ho van fer per denunciar l’assetjament sexual de què diuen que van ser víctimes.
En realitat, la sentència recull les tesis de la defensa, en el sentit que no hi ha res més que incrimini a l’acusat que les declaracions de les dues dones, o que al cap dels anys, en algun detall fins i tot van incórrer en alguna contradicció durant el judici. En el fonamental, però, es van mantenir fermes en les seves acusacions. La jutge, però, no ho ha tingut en compte, i ans al contrari, retreu a les víctimes que no gravessin ni fotografiessin mai a l’acusat en el moment que les assetjava i, per tant, no hagin pogut presentar cap altra prova en contra seu.
Les entitats carreguen contra l’absolució
Les entitats que donen suport a les dues dones –Càrnies en Lluita, Juntes Som Revolució, COS i Gossos K9– afirmen que amb aquesta sentència “les dones denunciants tornen a ser assetjades i menyspreades; això després del patiment personal i de l’esforç que els ha suposat posar una denúncia d’aquestes característiques”. El comunicat també lamenta el paper que van jugar les dues empreses on va treballar l’acusat; una d’elles, Sersumin, el va tornar a contractar després que l’altra, GCT Plus, l’acomiadés arran dels fets que ara s’han jutjat.
La fiscalia havia demanat per una pena de 7.200 euros de multa per l’assetjament sexual. L’acusació particular, per la seva part, demanava dues penes de presó, de dos anys i de set mesos, en considerar que l’acusat s’havia servit de la seva superioritat laboral per demanar serveis sexuals a les dues dones. Tant fiscalia com acusació particular també demanaven que es donés continuïtat a l’ordre d’allunyament de l’acusat vers les dues dones. El comunicat de les entitats, precisament, lamenta que pel fet que ara no existeixi aquesta ordre, “les dones denunciants tornen a estar en perill”.
*Un article publicat originalment a El Setembre.
