Encetem una setmana de mobilitzacions per la sanitat i l’educació a les quals també s’hi han sumat els estudiants i més de 50 col·lectius dels moviments socials. A la sanitat pública ens trobem en una situació d’urgència com no s’havia vist mai. Tant Centres d’Atenció Primària (CAP) com hospitals estan totalment col·lapsats, amb esperes de més de 100 hores a urgències per ingressar a planta, setmanes d’espera per una visita al teu professional de capçalera o les llistes d’espera per les intervencions que superen tots els límits legalment establerts.
Tot això no és fruit de la casualitat, ni de la crisi de la COVID ni de la incapacitat per fer una bona gestió dels serveis. És una situació que fa anys que es preveu i que es provoca. Té tota la intencionalitat al darrere i els responsables tenen noms i cognoms.
La sanitat, com altres serveis públics, és un negoci molt sucós. El model sanitari català, únic a l’estat, és un model publicoprivat, que a través de concertar serveis, el que permet és passar recursos públics a les empreses privades. És evident que una empresa privada busca beneficis, i si surt més a compte externalitzar els serveis que oferir-los directament, vol dir que per aquí al mig hi ha una pèrdua de diners públics que va a costa de les condicions laborals i de la qualitat assistencial del servei. Podríem aprofundir molt sobre això, però hi ha literatura de sobres per saber que aquesta és la trista realitat.
Les intencions són devastar tant la sanitat pública que sigui innegable que cal privatitzar per poder oferir-la
Les intencions, doncs, són devastar tant la sanitat pública que sigui innegable que cal privatitzar per poder oferir-la. L’usuari, cansat de tants entrebancs, i tantes esperes, acaba contractant una mútua privada, si és que s’ho pot permetre; es generen dobles llistes d’espera, i acabem amb una sanitat per rics i una per pobres.
Els treballadors de la sanitat fa molts anys que anem amb l’aigua al coll i amb la llengua a fora, veient com es degraden les nostres condicions laborals, com perdem poder adquisitiu a marxes forçades i com les ràtios no paren de pujar, cada cop més pacients per atendre i més feina per fer. Mal feta. Perquè quan parlem de persones, si no tenim tots els recursos per atendre-les, no fem la feina mig bé, la fem mal feta. Un petit error pot suposar molt de patiment.
Tenim més del 50 % dels treballadors públics sense plaça, interinitats o contractes temporals des de fa 10, 15 o 20 anys. Sabem d’ençà que van començar a treballar, que hi ha moltíssimes jubilacions en els anys vinents, i ningú ha volgut preveure el relleu d’aquests treballadors. Fa anys que s’haurien d’haver creat places a les universitats, que s’haurien d’haver promocionat aquelles especialitats de les quals anem més coixos, com pediatria, medicina familiar i comunitària, anestesiologia, llevadores… En definitiva, s’ha deixat tot abandonat, com si les coses s’arreglessin per si soles.
Molts professionals opten per dedicar-se a una altra cosa, o canvien constantment de centre, buscant millors condicions, cosa que dificulta l’especialització del personal
Tenim una fuga de professionals importantíssima, a països on tenen unes condicions laborals molt millors; tenim dos terços de les auxiliars d’infermeria i la meitat de les infermeres amb risc de patir trastorns mentals… Molta d’aquesta gent opta per dedicar-se a una altra cosa, o canvien constantment de centre, buscant millors condicions, cosa que dificulta l’especialització del personal o trenca la longitudinalitat a l’atenció primària, és a dir, trenca la confiança amb el teu equip de referència perquè no tens referència… És un despropòsit tot plegat que ens ha abocat a aquesta situació de col·lapse, que si fa uns anys ja es donava, però era només a l’hivern, en les onades de grip; ara ja és permanent.
La primavera passada, delegats de CATAC-CTS/IAC vam participar junt amb membres d’altres sindicats en la redacció d’una moció presentada per la CUP-UNCPG al Parlament de Catalunya, de la qual es van aprovar punts molt importants, com l’equiparació i millora de convenis. Tal com hem dit, aquesta concertació de serveis fa que dins del sistema sanitari hi convisquen empreses de tot tipus, públiques, privades, concertades, consorcis i fundacions… Això genera condicions laborals diferents, segons per quina empresa es treballi, i la realitat és que totes estem a anys llum de les condicions dels països europeus de l’entorn.
Uns altres punts aprovats són fixar ràtios de treballador-usuari adequades a les necessitats socials i econòmiques de cada territori i la complexitat de cada servei; l’estabilització el personal, crear les places necessàries i acabar amb els contractes parcials; creació de places de metges interns residents (MIR) i infermers interns residents (IIR); o facilitar que els professionals puguin exercir en zones rurals.
També destinar el 25 % del pressupost als equips d’atenció primària. Als equips humans en concret, que són els que fan falta, metges, infermeres, administratius, auxiliars d’infermeria…
Del que estava aprovat al Parlament no s’ha complert res. Per això vam conformar la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya, la qual va convocar les grans mobilitzacions que compartim amb educació
Altres punts no es van aprovar, com la jubilació abans dels 60, la recuperació dels especialistes als CAP que es van perdre durant la pandèmia, la internalització dels serveis externalitzats a mesura que es vagin acabant els concerts o la negociació dels convenis directament amb el Departament de Salut i no amb les patronals intermediàries. És a dir, cap a una sanitat 100 % pública.
Del que estava aprovat al Parlament no s’ha complert res, i amb l’objectiu de demanar-ne el compliment, vam conformar la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya, la qual va convocar vaga i les grans mobilitzacions que compartim amb educació, amb les quals hem encetat l’escrit.
Malauradament, per un suposat error de forma, corríem el risc que les patronals impugnessin la vaga tal com van amenaçar i tal com han fet, i els nostres serveis jurídics ens van aconsellar desconvocar-la per no deixar en la indefensió jurídica a cap treballador. La Mesa Sindical va decidir doncs desconvocar per responsabilitat i adherir-se a la resta de convocatòries de vaga que hi ha pel dia 25 i que cobreixen a totes les categories de treballadors. Malauradament, el 26 de gener, l’única vaga convocada legalment dona cobertura només al personal facultatiu.
Així i tot, estem més convençuts que mai de les nostres reivindicacions, tots els esforços que s’han fet per desacreditar i il·legalitzar aquesta vaga ens donen la certesa que anem per bon camí i que ara no ens podem aturar. Aquesta serà una lluita llarga que només podem guanyar amb la implicació de tots els treballadors, però també, i sobretot, dels usuaris, perquè bàsicament el que defensem és un sistema sanitari que atengui tota la població amb la dignitat que mereix, sense discriminacions i amb tots els recursos necessaris.
El dia 25 de gener, tothom a plaça de Sant Jaume per caminar junts fins al Parlament! Per una sanitat 100% pública i de qualitat.
