Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

El sector de l'educació reprèn la lluita amb una vaga de dos dies

Sindicats educatius han convocat vaga el 25 i 26 de gener, conjuntament el sector sanitari, per pressionar el Departament d’Educació a incorporar millores laborals davant el pròxim pacte pressupostari

Capçalera de la manifestació unitària celebrada durant la vaga educativa del març de 2022 / Arxiu

El sector educatiu torna a posar-se en peu de guerra després d’una tardor relativament calmada. USTEC·STEs (IAC), CGT Ensenyament, COS, ASPEPC·SPS, USOC i CSIF, amb el suport d’altres plataformes i sindicats de treballadores d’altres sectors del sistema educatiu (treballadores del lleure, personal d’administració i serveis i personal d’integració i atenció educativa); se sumen a la vaga del sector sanitari, convocada també els dies 25 i 26 de gener i a la qual també s’hi ha unit el sindicat de taxistes Elite Taxi.

L’objectiu: denunciar les dificultats amb què s’estan trobant per revertir les retallades, l’externalització de serveis i la implementació de mesures per pal·liar la temporalitat i el frau de llei, així com l’assoliment de la inversió del 6% del PIB que marca la llei de l’educació de Catalunya (LEC) del 2009, i que actualment no arriba al 3%. “Una manca de recursos que acaben afectant el funcionament del servei i l’atenció a l’usuari i que per això ho llegim com un desmantellament del sistema públic”, exposa Iolanda Segura, portaveu del sindicat de mestres i professorat USTEC·STEs (IAC). “Aquesta vaga —afegeix— té la clara intenció de pressionar el Departament en un context pressupostari de la Generalitat de Catalunya”.

Per tot això, hi ha convocades una concentració el dimecres 25 a la plaça Sant Jaume de Barcelona, davant del Palau de la Generalitat, i una manifestació fins al Parlament de Catalunya. També hi ha convocades pel dia 26 manifestacions descentralitzades a Barcelona, Tarragona i Girona, i una manifestació a Barcelona el dissabte 28 de gener.


Recuperar-se de les retallades del 2010-2012

Les mobilitzacions són una continuació de l’estela de protestes del curs anterior i de l’inici d’aquest. Un curs que ha començat de forma anòmala i convulsa a causa del controvertit avançament de l’inici de les classes una setmana abans; la implementació total del nou currículum de secundària i batxillerat basat en àmbits de la nova llei orgànica d’educació del PSOE, la LOMLOE; i una nova selectivitat que finalment no arribarà fins a l’any vinent per manca de planificació.

Ja des de l’inici del curs el malestar ha estat generalitzat entre professorat i equips directius per veure’s obligats a substituir sense debat previ una setmana de planificació al setembre per treball presencial al juliol

Ja des de l’inici del curs el malestar ha estat generalitzat entre professorat i equips directius per veure’s obligats a substituir sense debat previ una setmana de planificació al setembre per treball presencial al juliol, un mes teòricament blindat per a la formació docent i quan els equips encara no estan tancats a causa del funcionament de les assignacions de les places de la borsa. També perquè la jornada intensiva imposada pel setembre va comportar suplir les hores de tarda de primària per activitats extraescolars sense temps ni recursos per organitzar-les, fet que també posa en dubte la utilitat pedagògica d’aquest canvi.

L’amenaça d’una vaga indefinida va dur al Departament d’Educació a signar un acord de negociació de millores i a concedir el reclam prioritari de les manifestacions de l’any anterior, que era la reducció d’una hora lectiva pel professorat de secundària. Aquesta mesura s’ha acabat fent efectiva aquest gener, també enmig de molta controvèrsia i crítiques per part del professorat a causa de la forma en com s’ha aplicat enmig d’un curs ja engegat i amb manca de personal substitut per cobrir les hores lectives que han quedat buides.

educació
Manifestació durant la vaga educativa celebrada el març de 2022 |Arxiu

 

Pel que fa a les altres reivindicacions a negociar, Marta Minguella, portaveu de CGT Ensenyament, explica que “durant tres mesos, el Departament ens ha citat a meses tècniques només per presentar-nos estudis justificant que el què demanàvem no era tècnicament possible”. Per altra banda, exposa que “un cop convocada la vaga, en l’última reunió que vam fer el dia 19, sí que han mogut fitxa” i denuncia que “la mobilització és l’única manera de negociar amb aquest Departament. L’any passat va estar també tot un curs dient que el retorn de l’hora a secundària era tècnicament impossible i ara ja s’ha fet”.

La nova proposta de la conselleria de Josep Gonzàlez-Cambray és sobre la recuperació del primer estadi al cap de sis anys (anteriorment anomenat sexenni) i, de manera successiva, el segon i el tercer als dotze i divuit anys, que poden arribar a suposar fins a 30.000 € més de sou durant una vida laboral. “És una millora, però encara li manca concreció, i és molt limitada, sobretot pel context pressupostari, havent-hi partides que no són molt grans i que es podrien incloure i no s’està fent”, explica Minguella. També falta definir el calendari de quan es retornarà el deute d’aquesta congelació de sous, tal com s’havia compromès Cambray en l’acord del setembre.

Marta Minguella, portaveu de la CGT Ensenyament, assegura que “la mobilització és l’única manera de negociar amb aquest Departament. L’any passat va estar també tot un curs dient que el retorn de l’hora a secundària era tècnicament impossible i ara ja s’ha fet”

Altres mesures que es reivindiquen són l’equiparació salarial del professorat tècnic i mestres de taller de formació professional sense llicenciatura, que tot i fer la mateixa feina dins el centre actualment tenen un salari més baix que el professorat llicenciat, la reducció de dues hores lectives per majors de cinquanta-cinc anys, la reducció de ràtios o el blindatge de la immersió lingüística. “Són mesures que nosaltres hem prioritzat, però no hem vist voluntat per posar sobre la taula,” reclama Iolanda Segura, portaveu d’USTEC·STEs (IAC). “També reclamem temes que no són tan pressupostaris, com la negociació del calendari escolar o la fixació de persones interines”, afegeix.

A més a més, també proposen la derogació del decret de plantilles i de direccions per retornar una organització més democràtica als centres i la sobirania dels claustres i la retirada dels nous currículums que no garanteixen l’accés al coneixement de tothom. “Durant la reunió, el Departament es va centrar altra vegada a exposar les limitacions econòmiques amb què es troba derivades d’un pressupost manifestament insuficient,” explica Segura. Marta Minguella, de la CGT, recorda que la vaga segueix en ferm sobretot “perquè no estem demanant nous privilegis, sinó la reversió de les retallades que es varen fer. Que Esquerra Republicana sigui clar i ens digui si farà polítiques d’esquerra o continuarà enfortint l’escola concertada com sempre fan, cada vegada amb partides superiors en detriment del bon funcionament de l’escola pública,” reclama. L’eliminació de l’escola concertada també és una de les reclamacions que han inclòs la CGT al preavís de vaga.


Fixesa i la internalització de serveis

Com a la resta de sectors públics a l’Estat espanyol, dins del sector educatiu es dona una històrica circumstància endèmica de treballadores en situació d’abús de temporalitat i en frau de llei. Segons l’Estatut Bàsic del Treballador Públic (EBEP, per les sigles en castellà), igual que passa en l’empresa privada, a un treballador que fa tres anys que treballa amb contracte temporal se l’ha de fer fix. La directiva de la Unió Europea 1999/70/CE ho recull, però la situació dins de tots els nivells de l’administració pública espanyola, catalana i municipal no s’ha revertit durant aquests 23 anys, amb molt poques convocatòries d’oposició per accedir a plaça fixa de funcionariat i amb alguns sectors amb una taxa de reposició del 0%. Fins al punt que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va sentenciar contra l’Estat espanyol, el 19 de març de 2020, per no transposar la directiva i el va instar a reduir la taxa de temporalitat al 8% i a indemnitzar les seves treballadores en abús de temporalitat.

Des de la Plataforma d’Interines Docents de Catalunya (PINDOC), un altre dels col·lectius que se sumaran a la vaga, denuncien que “l’icetazo (Reial decret llei 14/2021, del 6 de juliol, d’estabilització de places públiques) s’està aplicant malament i de forma insuficient, perquè estan estabilitzant les places en comptes de les persones que ja portem treballant allà fins a deu o quinze anys”. Victor Del Arco, portaveu de PINDOC, explica que “els concursos de mèrits no estan funcionant, perquè els càrrecs que s’han tingut a dins dels instituts, entre d’altres, no compten com a mèrits, i passa altra gent per davant amb molta menys experiència bàsicament perquè tenen moltes més titulacions universitàries, mentre que els concursos d’oposicions també afavoreixen a persones amb menys càrrega familiar o que no estiguin exercint, com ara les noves generacions de graduats”.

Des de la PINDOC denuncien que l”icetazo’ s’està “aplicant malament i de forma insuficient, perquè estan estabilitzant les places en comptes de les persones que ja portem treballant allà fins a deu o quinze anys”

També denuncien que, “segons el decret d’estabilització, les persones que no superem els processos, a més, se’ns farà fora pagant la indemnització de vint dies per any treballat, amb el truc que els professors interins se’ns contracta d’any en any, amb la qual cosa pot ser que només ens paguin vint dies per acomiadament”. Del Arco, que també és professor interí de tecnologia de l’INS Gabriela Mistral de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), tutor de 3r d’ESO i cap de departament, veu que els efectes de treballar amb aquestes condicions “estan comportant molt de patiment, s’estan incrementant molt les baixes per estrès i per depressió, i la medicació”. Altres col·lectius amb aquesta situació són el Personal d’Atenció Educativa, les Tècniques Especialistes en Educació Infantil, el Personal d’Administració i Serveis o les Tècniques d’Integració Social.

Per la seva banda, diferents sindicats del sector del lleure com CGT Lleure també donaran suport a la vaga en defensa de l’educació pública. Demanen la internalització d’un servei actualment en mans d’empreses privades, però que acompleix una tasca estructural dins del sistema educatiu com és el monitoratge a l’hora del menjador i del pati del migdia, l’acompanyament en sortides i colònies escolars i l’organització d’activitats extraescolars, imprescindibles totes elles per a un desenvolupament integral dels infants i joves. Un col·lectiu que, igual que altres serveis externalitzats (com les acompanyants i vetlladores de l’alumnat amb diversitat funcional, intèrprets de llengua de signes, etc.), es troba altament precaritzat, amb contractes discontinus o temporals, sous molt baixos, jornades reduïdes, incompliments del conveni, no reconeixement de les categories laborals ni de les hores complementàries que suposa la feina, irregularitats en els contractes, endarreriment en el pagament de nòmines, retallades d’hores, canvis de centre sense indemnitzacions i, en general, poc accés a formació.


El dret de tothom a anar a l’escola

El moviment en defensa de l’educació inclusiva Jo també hi vull anar, encapçalat per les associacions de famílies federades d’alumnat de Catalunya (aFFaC), també va convocar concentracions simultànies a la sortida de les escoles i instituts la tarda del dimarts 24 de gener, Dia Internacional de l’Educació, amb la lectura d’un manifest unitari. Aquesta plataforma va néixer el passat mes d’octubre coincidint amb el 5è aniversari de l’aprovació del Decret d’educació inclusiva, que denuncien que “encara no s’ha desplegat plenament”.

Les famílies volen fer visible “la manca de responsabilitat política a l’hora de garantir que els infants amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) gaudeixin del dret a l’educació com ho fan les seves companyes i companys i, en definitiva, com estableix la normativa”. Denuncien l’incompliment del Decret d’Educació Inclusiva per part del Departament d’Educació, mesura que afecta més de 200.000 infants i joves amb NESE a tot Catalunya. Aquest incompliment es basa en manca de recursos, sobretot humans (de personal de suport), que a la pràctica comporta dinàmiques actives i passives d’impediment d’accés d’aquest alumnat a activitats com colònies, extraescolars, quedar-se al menjador escolar o fins i tot ser apartats de l’aula ordinària durant el temps lectiu per no tenir garantit el suport que necessiten.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU