Aquesta és una crida per sumar-te a la vaga general feminista convocada pel pròxim 8 de març per denunciar una crisi que amenaça la vida, que és precisament allò que més volem defensar. Amb el suport i l’aixopluc legal de diferents sindicats, t’animem a autoorganitzar-te i assistir a les diferents assemblees i comitès del teu barri, poble, ciutat, centre laboral o educatiu, a sortir al carrer a expressar-te i, durant, el 8M, procurar aturar tot allò que estigui al teu abast.
Enguany, però, potser no has sentit a parlar tant de la vaga. Potser no ha sortit als telenotícies, ni els sindicats majoritaris l’han convocada. Tampoc la reina, ni tot de dones famoses, ni els partits del govern estatal ni els autonòmics l’estan escampant als quatre vents. Això té molt a veure amb el que ha passat aquests anys. Hem vist com moltíssims actors polítics i moltíssimes empreses es posaven un llacet lila a les seves campanyes publicitàries. I hem vist alguns canvis legislatius, que no està de més dir-ho, hem de celebrar com a resultat de la nostra lluita. Ara bé, què seguim veient – més aviat, vivint – en les nostres vides? Cada cop més misèria, cada cop més violència i cada cop més la sensació que el que alguns i algunes diuen que és el feminisme que ja ha arribat, nosaltres seguim sense arribar ni a olorar-lo. Perquè el feminisme, abans que tot, és per alliberar-nos a totes, i també a tots. I qui pensava que ens donaríem per satisfetes amb quatre dones al capdavant de governs i empreses, qui es pensava que augmentar una mica els recursos destinats a les nostres vides aconseguiria que calléssim, és qui aquest any s’ha baixat del carro, i és qui ens trobarà de cara. Perquè aquesta convocatòria de vaga ve a dir-los, clarament, que no ens conformarem amb res que no sigui la llibertat i la vida digna de totes.
Volem posar fi a un sistema que ens explota, que exerceix violència contra nosaltres diàriament, que ens nega la possibilitat de decidir com volem viure, que ens condemna a lluitar per sobreviure
Fem vaga perquè no volem aguantar més. Perquè volem posar fi a un sistema que ens explota, que exerceix violència contra nosaltres diàriament, que ens nega la possibilitat de decidir com volem viure, que ens condemna a lluitar per sobreviure, a fer malabarismes per arribar a final de mes. Un sistema en què el que és necessari per a la vida no es valora, i ho aguantem en jornades infinites de treball. Un sistema en què no podem viure tranquil·les per ser dones, per trencar amb el binarisme que ens imposen, o per viure la nostra sexualitat més enllà dels marges que ens empresonen. La finalitat de la vaga, entre altres, és situar totes aquelles tasques que sostenen la subsistència al centre, és a dir, la cura, a més de visibilitzar la motxilla històrica d’opressions que les dones i identitats dissidents carreguem encara a l’esquena, simplement, pel fet d’haver estat catalogades dins d’un sexe, o d’haver subvertit el gènere binari o la sexualitat heteronormativa, que ens empresona.
Recuperem el llegat genealògic, que a casa nostra té com a punt de partida el gener de l’any 1918, quan Amàlia Alegre inicià una vaga al carrer Om de Barcelona contra la pujada de preus dels productes bàsics i del carbó. En aquell moment, la guspira de la protesta fou tan compartida i necessària que, ràpidament, s’estengué arreu de la ciutat fins a provocar un seguit de revoltes i de mobilitzacions protagonitzades per dones, que denunciaven el maltractament social que rebem per la nostra condició. Les rebels van arribar a fer baixar moltes de les persianes dels comerços que inflaven els preus i van assaltar algunes carboneries. A mesura que passaven els dies, la vaga es va tornar més ofensiva i multitudinària i no es va aturar fins que s’aconseguí la destitució del governador i una baixada de preus dels productes bàsics.
Actualment, potser no fas servir carbó, però suposo que hauràs notat a la butxaca l’increment escandalós del preu del pa i la inflació a preus desorbitats de l’electricitat i del sostre, mentre observaves com les persones més riques adquirien béns de luxe. Al mateix temps que, a tu o a la teva veïna, la desnonaven. I és precisament, aquesta lògica capitalista la que pretenem superar, per poder construir una societat on a ningú li falti allò que necessita per viure i en què el nostre treball i el nostre territori serveixi al bé comú i no a l’enriquiment d’uns pocs.
Defensar la vida també vol dir responsabilitzar-nos de manera col·lectiva i comunitària de l’autodefensa de les nostres vides. Vol dir viure amb llibertat el fluir dels territoris lliures que volem que siguin els nostres cossos. Vol dir protegir-nos de la violència masclista i LGBTI-fòbica, de la violència de qui no ens deixa avortar, de qui ens viola, de qui ens ataca per ser o estimar més enllà del socialment establert.
Defensar la vida vol dir abolir tota forma de racisme i colonialisme. Vol dir deixar enrere un sistema que es lucra del fet que unes vides humanes tinguin un valor diferent de les altres, segons el seu lloc d’origen o les seves característiques físiques. Vol dir desterrar el racisme també en nosaltres.
Defensar la vida també vol dir treure les urpes i posar els mitjans necessaris per aturar la violència repressiva i policial sense escrúpols. Aquella que protegeix els poderosos, a tots aquells que ens exploten i tots aquells que se’n beneficien des de les seves poltrones, i que és capaç d’infiltrar-se en la nostra intimitat, per desmoralitzar la resistència.
Apostem per començar una transició decidida, valenta i radical que posi el benestar de la humanitat, la present i també la futura, per sobre dels beneficis destructius de les empreses i el capitalisme de consum
Defensar la vida és ensenyar les dents per defensar la terra i protegir el planeta. Començar una transició decidida, valenta i radical que posi el benestar de la humanitat, la present i també la futura, per sobre dels beneficis destructius de les empreses i el capitalisme de consum, com igualment destructiva serà l’escalada bèl·lica que tenim a l’horitzó. Les emissions de gasos, la generació de residus o l’impacte en el territori a través dels macrocomplexos no tenen aturador mentre no siguem nosaltres qui decidim com ens relacionem amb el planeta i el territori. Un territori on encara sobreviuen les despulles de la fauna i la flora salvatges.
Com han dit moltes abans que nosaltres: volem el pa i volem les roses. Defensar la vida és defensar que treballem menys i distribuïm la riquesa que generem entre totes. És tenir accés a la sanitat i l’educació, a la cultura, a tot allò que necessitem per viure, i que les treballadores que ho sostenen no ho facin des de la precarietat que viuen a causa de la privatització.
Des de Feministes Anticapitalistes dels Països Catalans, una xarxa d’una trentena de col·lectius que vam començar a caminar juntes el 2018, et volem interpel·lar a no cansar-te de moure’t i a no conformar-te amb les reformes amb què es renten la cara els mateixos governs que ens han pres el nostre dret a la vida. Perquè ara més que mai, per fer front a l’actual situació d’emergència global que bufa als quatre vents, reivindiquem voler-ho tot.
Aquest 8 de març, pots crear i cercar el teu espai, des d’on mobilitzar-te per tombar el sistema capitalista i patriarcal, i sobretot, escollir actuar per defensa la vida. T’apuntes?
