Malgrat que les organitzacions de l’esquerra anticapitalista inclouen actualment la lluita feminista com un dels eixos de transformació política i social, les dones continuem essent la perifèria necessària perquè el sistema capitalista basat en l’explotació del gènere humà i el seu entorn natural i cultural, per a benefeci d’uns pocs, es mantingui.
Si bé algunes crèiem que la lluita per una societat justa, socialista, sense discriminacions, incloïa la lluita per l’abolició de les discriminacions per gènere, i vèiem amb recel algunes organitzacions feministes que practicaven una sororitat interclassista, internacionalment solidària, però sovint excloent de la pròpia identitat nacional, la realitat ens ha mostrat que els avenços que s’han aconseguit han estat fruit del debat ideològic i la lluita de les dones a través de les seves pròpies organitzacions i la seva incidència individual i col·lectiva en la societat i en els estaments de decisió política.
La masculinització, els comportaments patriarcals al si de les organitzacions polítiques i sindicals és avui, encara, un element preocupant
La masculinització, els comportaments patriarcals al si de les organitzacions polítiques i sindicals és avui, encara, un element preocupant i afecta els comportaments militants dels homes i de les dones. La reproducció, la criança, les cures i tot el que comporten, conduint a la desaparició si més no temporal de les dones del terreny de l’acció, així com la discriminació per gènere en el món del treball, permeten l’hegemonia masculina i el manteniment dels esquemes masculins d’accés als espais de responsabilitat.
Tot i això, hi ha avui un consens generalitzat, com a mínim teòric, en els moviments socials i organitzacions polítiques d’esquerres, que la fi de la discriminació envers les dones és un element central i necessari en la lluita contra l’opressió capitalista.
A l’Estat francès aquest consens és també el fruit de l’esforç i la presència de les organitzacions feministes i de les dones en general en les grans mobilitzacions socials dels darrers anys. Tothom recorda la forta presència de les dones en el recent moviment dels “gilets jaunes”, implicades des del començament del moviment, de forma activa, en la denúncia de l’augment del cost de la vida i la precarietat econòmica. Dones de totes les edats, a l’atur o treballadores, majoritàriament, del sector dels serveis de cures, que denunciaven sobretot les desigualtats entre homes i dones a escala econòmica.
La reforma de les pensions, en el marc d’un sistema econòmic i laboral basat en la centralitat de l’home, accentua les diferències i precaritza encara més les dones
En l’actual conjuntura, després de la presentació el 23 de gener a l’Assemblea nacional francesa, del text de la reforma de les pensions, han tingut lloc vagues i mobilitzacions cada setmana, fins a arribar a la jornada del 7 de març que, anunciada com “el primer dia del que queda de vaga”, ha tingut uns índexs de participació molt elevats. El moviment sindical, les organitzacions polítiques d’esquerra i organitzacions feministes, han centrat les mobilitzacions de la jornada reivindicativa del 8 de març, en la denúncia d’aquest text, com una prolongació de les mobilitzacions, posant però en primer pla les reivindicacions de les dones.
Perquè aquesta reforma, en el marc d’un sistema econòmic i laboral basat en la centralitat de l’home i la discriminació per gènere, accentua les diferències i precaritza encara més les dones.
A l’Estat francès (segons l’Observatori de les desigualtats) les dones guanyen, en mitjana, un 22% menys que els homes, a Catalunya Nord el percentatge s’apropa al 16%. A més, és sabut que la seva activitat laboral pateix interrupcions per la criança, que tenen dificultats en tornar a trobar feina, o troben una feina a temps parcial, i per això les seves pensions, tot i jubilar-se més tard que els homes, són gairebé un 40% inferiors. El projecte de reforma pretén revalorar el mínim de la pensió per a aquells que hauran efectuat una carrera completa (43 anys), treballant la jornada completa; és evident que la majoria de les dones quedarien excloses d’aquesta revalorització i s’haurien de jubilar encara més tard.
A Perpinyà, els actes reivindicatius del 8M han estat convocats amb una crida unitària signada pels sindicats Solidaires, FSU, CGT i el Collectif droits des femmes66 (col·lectiu feminista d’associacions, partits i sindicats). La participació ha estat més important que altres anys, però molt, molt lluny de les xifres de les mobilitzacions d’aquestes darreres setmanes. No hem reeixit a fer passar el missatge: per fer fracassar les polítiques de l’actual govern, les polítiques capitalistes, no n’hi ha prou en oposar-se a la seva reforma; cal elaborar un model de societat radicalment feminista, i sortir al carrer a defensar-lo.
