A principis de febrer de 2023, l’empresa Svea Solar, multinacional dedicada a la instal·lació de panells solars en diversos països centreeuropeus i a l’Estat espanyol, va comunicar a l’equip de treball l’aplicació imminent d’un expedient de regulació d’ocupació (ERO), el qual afecta el 53% de la seua plantilla arreu de l’Estat. Als Països Catalans s’aplicaria a un total de 30 treballadores, gairebé la meitat de les afectades. La companyia sueca, amb seu a Alacant, hauria justificat l’acomiadament col·lectiu sota l’argument d’un augment de les despeses salarials i del cost dels materials –a causa de la guerra a Ucraïna– i una conseqüent reducció de la seua rendibilitat, segons ha denunciat la plantilla a través d’un comunicat. No obstant això, les treballadores defensen que amb l’ERO l’empresa busca “subcontractar els serveis d’instal·lació per a reduir els costos laborals”.
Pocs dies abans que finalitzara el període de consultes de l’expedient, la plantilla va convocar diversos dies de vaga i mobilitzacions en la majoria dels centres de treball, ubicats a Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat), València, Alacant, Madrid, Màlaga i Sevilla. Segons exposen en el comunicat, els objectius de la vaga són “reduir al màxim possible les persones afectades per l’ERO, aconseguir una indemnització digna i assegurar unes condicions laborals òptimes per les treballadores que continuen en Svea Solar”.
Els objectius de la vaga són “reduir al màxim possible les persones afectades per l’ERO, aconseguir una indemnització digna i assegurar unes condicions laborals òptimes per les treballadores que continuen en Svea Solar”
La Confederació General del Treball (CGT) va convocar dues jornades d’aturades parcials –de quatre hores– els dies 1 i 3 de març. Tres dies després, el 6 de març, es va iniciar una vaga indefinida que encara continua. A més a més, a cada centre de treball s’han fet accions tenint en compte la força sindical de què disposaven en cada moment. A tall d’exemple, a Madrid varen fer diversos concerts i jornades a centres socials per tal de recaptar diners per a la caixa de resistència. A Sant Andreu els treballadors han penjat pancartes pels voltants de la nau on treballen. Mentre que a Barcelona i a Madrid hi ha hagut prou de seguiment –aproximadament un 80% de la plantilla, segons el sindicat–, a altres ciutats com Alacant –on només estan les oficines– el seguiment ha estat menor. La plantilla considera que es deu al fet que els instal·ladors constitueixen el gruix de la plantilla afectada per l’ERO, no pas el personal d’administració.
Segons denuncien les treballadores en el comunicat, Svea Solar pretén complir amb els requisits legals que exigeixen els expedients de regulació d’ocupació. Això implicaria tractar de demostrar que l’empresa s’està enfrontant a “seriosos problemes econòmics”. Tanmateix, la realitat sembla ser força diferent. D’una banda, fins fa pocs dies, la companyia presumia a la seua pàgina web d’un increment substancial de la seua facturació entre els anys 2019 i 2021. En aquest termini de temps, s’hauria donat un augment del 320% en el volum de vendes. Així mateix, segons la informació publicada a la seua web, s’hauria produït un increment del nivell d’ocupació: entre 2021 i 2023 la seua plantilla hauria experimentat un creixement del 223%.
D’altra banda, a finals de març de 2022 –un mes després que comencés la guerra a Ucraïna–, Svea Solar anunciava que el fons d’inversió suec Altor li proveiria de la liquiditat necessària per a finançar una important ampliació de capital. Segons ha declarat la direcció d’Altor i Svea Solar en alguns mitjans d’informació mercantil, gràcies a aquesta injecció, l’empresa podria arribar a liderar el sector en què opera i cobrir, en el millor dels casos, fins al 80% del mercat europeu per a l’any 2026. Cal sumar-hi el finançament que actualment rep del fons d’inversió D-AX Corporate Venture Capital, així com d’Angel Investors, especialitzats a fer inversions de capital. En l’actualitat, Altor disposa de 8,3 bilions d’euros invertits majoritàriament en unes 75 mitjanes empreses. Entre la llista de societats en què ha invertit en el passat trobem l’energètica H2 Green Steel, l’eòlica OX2 o la marca de roba Helly Hansen. Amb tot, fonts de l’empresa han explicat a la Directa que si bé les perspectives de creixement són molt positives en tots els mercats en què operen, l’Estat espanyol seria “una excepció des de la segona meitat de 2022”. “Com una de les principals empreses d’energia solar d’Europa, hem invertit molt a Espanya. Ara ens trobem en una situació que ens obliga a reestructurar l’organització local, de la mateixa manera que unes altres empreses tecnològiques de ràpid creixement”, han afegit.
Manca de seguretat laboral
En ser informats de l’aplicació de l’ERO, ràpidament la plantilla es va organitzar per denunciar la possible externalització del servei d’instal·lació; una pràctica cada vegada més estesa entre les mercantils que, a més de reduir costos, cerquen minimitzar les responsabilitats laborals. “L’empresa als països centreeuropeus no té instal·ladors propis sinó que els subcontracta. Tenen a treballadors –sovint gent refugiada o sense papers– treballant en situacions de risc i amb sous molt baixos. Això ens va donar una pista de les intencions de l’empresa amb nosaltres”, explica Jordi Ruiz, un dels representants de les treballadores en vaga que prefereix utilitzar un nom fictici per por a les represàlies.
Ruiz apunta que l’externalització va començar a estendre’s a les seus de l’empresa en l’Estat Espanyol en 2022. Tot i que no ha estat una pràctica generalitzada, segons asseguren les treballadores, Inspecció de Treball hauria advertit que algunes “no tenien garantida la seguretat en el lloc de treball”. Les empreses subcontractades “solen prescindir d’equips de seguretat –cascs o arnesos–, així com de dispositius de prevenció de caigudes”, subratlla Ruiz. I afegeix: “El fet de treballar sense aquesta seguretat provoca que la feina siga molt més econòmica, però a costa d’un increment dels riscos laborals”.
Les empreses subcontractades “solen prescindir d’equips de seguretat –cascs o arnesos–, així com de dispositius de prevenció de caigudes”, subratlla el treballador entrevistat
El passat 12 de març finalitzava el període de consultes de l’ERO. La CGT, sindicat majoritari en la lluita, així com diversos treballadors a títol individual el preveuen impugnar. Si bé no existeix cap Comitè d’Empresa i a més el nivell d’afiliació sindical és prou baix, el treballador entrevistat lamenta que a les reunions de la taula de negociació l’empresa era molt més favorable a les intervencions del delegat de Comissions Obreres (CCOO) que no pas a les del de la CGT. “Qui ha portat el cas avant és la CGT. Hi ha hagut una persona responent totes les preguntes que teníem, i que ha participat en totes les reunions i ha contactat amb experts. Sense aquest suport les coses no hagueren anat com han anat o, com a mínim, no haguérem tingut tanta idea de totes les males praxis de l’empresa”, rebla Jordi Ruiz. Per la seua banda, l’empresa considera que les negociacions “han sigut llargues i minucioses, tot seguint el procés de l’ERO” i lamenta que no s’haja arribat a un acord. “Aquest ha estat un moment difícil per a tota l’empresa, tant per als afectats com per als qui es queden”, postil·len.
Des del comitè de treballadores en vaga també denuncien que la reforma laboral de 2022 està influint de manera negativa en el procés d’aturar l’acomiadament col·lectiu. Critiquen que el que havia de comportar la derogació de la reforma laboral de 2012, finalment, es va materialitzar en una reforma que “a més de mantenir la reducció de la indemnització per acomiadament improcedent, prioritza els convenis del sector només en matèria salarial i afavoreix l’aplicació dels ERO”. “La reforma laboral de 2022 no ens ha dotat de més eines sindicals”, opina. Altrament, i en referència a l’anomenat “Pacte Social” impulsat des del Ministeri de Treball espanyol, en mans Yolanda Díaz, destaca: “la mala praxi de les empreses no és l’anomalia, al contrari. Aquest nou pacte o consens social encara manté una legislació favorable a la patronal i contrària als interessos de la classe treballadora”.
