Cada any, el 17 d’abril, a Palestina se celebra el dia de les persones preses, en comunitat i al carrer, per recordar-les i alçar la veu per a totes elles. Aquest any 2023 la xifra és de 4.900 persones privades de llibertat. Viuen aïllades, en l’espai d’una presó que busca reduir-les a individus passius, sense iniciativa, lluny de ser i sentir-se comunitat. I és en aquest any que dos noms propis, Walid Daqqa i Khader Adnan, han esdevingut dos referents de la lluita no violenta per l’alliberament de Palestina. Walid Daqqa és escriptor, activista i intel·lectual que ha teoritzat sobre el colonialisme, la presó i la resistència palestina (“sumud”). Khader Adnan és forner, activista crític, no només amb el sistema colonial d’Israel, sinó també amb l’Autoritat Palestina; és portaveu de la lluita per la llibertat i la dignitat humanes, capdavanter de la causa dels “estómacs buits”.
Walid Daqqa, de 61 anys, ha viscut més a la presó que a casa seva; és un dels 23 presos reclusos palestins que van ser empresonats abans dels acords d’Oslo
No és casual que enguany els seus noms abanderessin aquesta jornada reivindicativa i, també, setmanes després, perquè la situació d’ambdós il·lustra com l’ocupació fa de la necropolítica (quan el poder dicta com algunes persones poden viure i com algunes han de morir) una de les seves formes de govern a dins de la presó, tot sotmetent la població palestina més vulnerable a una política mortífera i agònica. Daqqa, de 61 anys, ha viscut més a la presó que a casa seva; és una de les dinou persones palestines que ha passat més anys detingut (37 en total) i un dels 23 presos que van ser empresonats abans dels acords d’Oslo (1991) i que resten, encara, presos. Adnan, de 44 anys, ha passat una cinquena part de la seva vida a dins de la presó, detingut en dotze ocasions diferents que acumulen un total de més de vuit anys en captivitat, al llarg dels quals ha participat en set vagues de fam que, en conjunt, sumen 330 dies de dejuni.
Les forces d’ocupació israelianes van detenir Daqqa el 25 de març de 1986 per participar, presumptament, en una operació de la resistència militar del Front Popular per l’Alliberament de Palestina (FPAP). Se’l va empresonar indefinidament fins que, l’any 2012, un jutge militar israelià li va dictar una condemna de 37 anys de presó, és a dir, fins al 24 de març de 2023.
Es fa difícil no veure la vida de Daqqa com una història personal entre barrots: s’ha graduat, casat i engendrat la seva única filla, Milad, mitjançant el tràfic d’esperma (una pràctica freqüent que explica en el seu llibre “El conte de l’oli secret”) des de la presó d’Askalan. Així mateix, gran part de la seva bibliografia l’ha escrit des de la seva cel·la, entre sales d’interrogatori i enmig del silenci del règim d’aïllament. Com un avís, els seus llibres adverteixen el lector que s’escriuen únicament a partir de l’experiència de 37 anys a dins de la presó, privat de llibres i referents que podrien enriquir i reforçar les seves teories. Tot i això, Daqqa ha fet de la seva condemna una oportunitat per aproximar-se a l’engranatge colonial, entendre’l per descriure el seu funcionament, així com assenyalar i denunciar les seves estratègies més sofisticades perquè no passin desapercebudes. En un dels seus textos sentencia: “Israel ha creat un sistema estricte, fonamentat en una de les teories més actualitzades de l’enginyeria humana i la psicologia social, amb l’objectiu de modelar la consciència del poble palestí a través de fragmentar els seus valors col·lectius”.
La solidaritat, la comunitat i l’empatia són un dels pilars més emblemàtics de la lluita i la resistència palestines, sobretot dins de la presó
La solidaritat, la comunitat i l’empatia són un dels pilars més emblemàtics de la lluita i la resistència palestines, sobretot dins de la presó. Tant és així que quan, el desembre de 2022, van diagnosticar a Daqqa un càncer de medul·la òssia, mèdicament conegut com a mileofibrosis, el pres palestí Zakaria Zubeidi (un dels sis presos que va aconseguir escapar de la presó de Gilboa el setembre de 2021) va sol·licitar fer-li una donació voluntària de medul·la òssia.
Des de l’any 2020, Daqqa va començar a manifestar símptomes de debilitat i malaltia i, en molt poc temps, la seva salut va empitjorar de manera dràstica. Després de rebre un diagnòstic contundent que identificava un càncer complex i amb mal pronòstic, un hematòleg israelià va reconèixer, després de visitar-lo a la presó, que la medicina preventiva que li havien subministrat havia compromès greument la seva resistència immunitària. S’havia agreujat l’estadi en què es trobava la malaltia i, en conseqüència, havia augmentat el risc de contraure infeccions. De la mateixa manera, va determinar que, tot i el mal pronòstic que té un càncer d’aquestes característiques, si Daqqa no començava un tractament de manera immediata i se’l traslladava a una zona estèril de l’hospital, per eliminar qualsevol risc d’infecció, no li quedava més d’un “any i mig de vida”.
Davant d’aquest diagnòstic, les forces d’ocupació van decidir ignorar les indicacions del metge, deixant Daqqa a la seva cel·la (que evidentment no compleix les mesures sanitàries mínimes) durant més de tres mesos, sense tractament. En aquest període de temps, Daqqa va patir un infart que li va deixar greus seqüeles. Una vegada més, els Serveis Penitenciaris Israelians (SPI) van decidir negar-se a traslladar Daqqa a un hospital d’emergència, ni tan sols a la clínica penitenciària, privant-lo també de qualsevol tractament bàsic com una transfusió de sang, necessària sobretot després d’haver-ne perdut una gran quantitat.
Només durant el mes de febrer, Walid Daqqa va perdre més de 10 quilos i, en les últimes setmanes, va manifestar símptomes de pneumònia severa, insuficiència renal i una baixada de la quantitat de glòbuls blancs, fets que evidenciaven que la seva vida penjava d’un fil. Finalment, a principis del mes de març, dues setmanes més tard de patir l’infart, el van traslladar al centre mèdic israelià de Barzilai per la demanda persistent del seu metge i el seu equip d’advocats, que portaven mesos lluitant per la salut de Daqqa. Avui, es troba sol, emmanillat a un llit de Barzilai, privat de veure la seva família o de rebre qualsevol visita.
La negligència mèdica no s’aplica només en el cas de Daqqa, sinó que és una política rutinària contra la població palestina presa que té l’objectiu de denigrar, desmoralitzar i castigar
La negligència mèdica no és anecdòtica de la situació actual de Daqqa. Des de l’any 2018 els SPI li neguen la realització d’anàlisis de sang periòdiques per controlar el seu estat de salut, com a càstig per haver entrat un telèfon a dins de la seva cel·la. De la mateixa manera, la negligència mèdica no s’aplica només en el cas de Daqqa, sinó que és una política rutinària contra la població palestina presa que té l’objectiu de denigrar, desmoralitzar i castigar.
Addameer (Associació palestina de suport a les persones preses) denuncia que des del 1967, 236 persones palestines han mort a la presó, 75 d’elles a causa de la negligència mèdica (32%). L’última d’elles, Nasser Abu Hamid, de 50 anys, que al desembre de 2022 va morir per un càncer de pulmó que va ser intencionadament privat de qualsevol tipus de tractament o pal·liatiu. L’agonia de la seva família no es va acabar aquí, ja que les forces d’ocupació israelianes segueixen retenint el cos sense vida de Nasser cinc mesos després de la seva mort, negant a la seva família el dret d’enterrar-lo i acomiadar-se’n d’una manera digna. La retenció de cadàvers és una política més que se suma a l’engranatge colonial i a les pràctiques de càstig col·lectiu contra el poble palestí. Actualment, les forces de l’ocupació retenen tretze cossos de palestins en custòdia, que retornen sempre massa tard, com el trasllat de Daqqa a l’hospital. L’estructura de l’ocupació moderna s’imposa no només per controlar l’espai, sinó el temps.
Els noms de les víctimes de la negligència mèdica són molts i ens porten de Walid Daqqa a Khader Adnan. Les forces d’ocupació van detenir per dotzena vegada (en sis ocasions per detenció administrativa) Khader Adnan, el 5 de febrer de 2023, a casa seva a Arraba, al sud-oest de Jenin. Des del moment de la seva detenció, el van retenir en règim de detenció administrativa; és a dir, sense càrrecs, sentència i judici. La política de detenció administrativa permet la detenció indefinida de la població palestina, sota l’empara d’una suposada “informació secreta” inclassificable per “qüestions de seguretat”. Es tracta d’una política preventiva i arbitrària, que actualment reté a més de 1.016 persones palestines a la presó.
Davant de la injustícia de la seva detenció, Adnan va decidir començar per setena vegada una vaga de fam en contra de la seva detenció administrativa. Les seqüeles de les vagues de fam anteriors alertaven sobre la debilitat del cos d’Adnan i el risc elevat de patir una aturada cardíaca o una insuficiència renal. El mes de març, després d’un mes de vaga de fam, els SPI, en comptes de traslladar-lo a un centre mèdic que pogués monitoritzar el seu estat de salut cada cop més crític, li van aplicar un règim d’aïllament que el deixava completament lluny de la cura dels seus companys, en una cel·la de la presó de Ramleh. Adnan va passar els seus últims dies sol en una cel·la de pocs metres quadrats, infectada de paneroles, víctima d’atacs i abusos constants per part dels SPI, privat de rebre visites de la seva família. El 2 de maig el van trobar mort a la seva cel·la, després de 86 dies de vaga de fam. Khader Adnan és el primer pres que mor en vaga de fam a una presó israeliana des del 1967 i el seu cos encara es troba en mans de les forces d’ocupació.
La teoria de Daqqa permet entendre que el seu cas, la mort de Nasser Abu Hamid i de Khader Adnan, forma part d’un conjunt de polítiques que funcionen a l’uníson en consonància amb un sistema colonial i d’apartheid; un sistema que estableix diferències en l’aplicació de polítiques entre la població palestina i la israeliana. Aquestes polítiques s’imposen per mostrar un tracte fora de qualsevol normativa sobre la població palestina, exclosa dels drets més fonamentals com ho és el dret a la vida. En canvi, aquest tipus de polítiques no s’apliquen a la població israeliana a la presó, sinó que, en més d’una ocasió, les forces de l’ocupació han alliberat, davant d’una situació de malaltia, presos israelians detinguts, fins i tot, per homicidi.
La nova configuració de polítiques, per part del poder colonial, té la voluntat de modelar la consciència col·lectiva que identifica el poble palestí per manipular-la
La nova configuració de polítiques, per part del poder colonial, té la voluntat de modelar la consciència col·lectiva que identifica el poble palestí per manipular-la, controlar-la i donar-li la forma que li interessa. Aquest nou sistema (en vigor des de la Segona Intifada) comporta un canvi de paradigma que permet a l’ocupant amagar la seva intencionalitat, generar un estat de confusió i impotència en què l’opressió substitueix la seva forma habitual per un gran nombre de polítiques individuals, premeditades i arbitràries (algunes elles esmentades anteriorment), que en el seu conjunt materialitzen una tortura sistèmica, més difícil d’identificar perquè no fa soroll.
Daqqa havia de sortir de la presó el 23 de març d’enguany, però no ho farà. Si bé la seva situació és crítica i un gran nombre d’organitzacions de drets humans han demanat el seu alliberament immediat, les forces de l’ocupació han dictat un càstig de dos anys més de condemna.
Daqqa recorda que no es pot caure en la trampa i mai s’ha volgut amagar: “el meu objectiu és donar una prova que mostri l’abast del control israelià sobre la població presa palestina per mitjà d’un sistema de polítiques, mesures, acords i regulacions; totes premeditades”. Una trampa que ha sigut, en més d’una ocasió, públicament declarada per alts càrrecs israelians, com Moshe Ya’alon (ex cap de personal) o Yaakov Ganot (exdirector dels Serveis Penitenciaris Israelians), que el 2006 va expressar en un discurs de suport a Gideon Ezra, nou ministre de Seguretat Nacional israelià, al pati de la presó de Gilboa: “no et preocupis, pots confiar en mi, els faré hissar la bandera israeliana i cantar el Hatikva” (l’himne nacional d’Israel). De la mateixa manera, fa uns mesos es va proposar al Kenésset israelià (parlament) la reinstauració de la pena de mort per a la població palestina que suposés un “risc per la seguretat”, una lògica preventiva que s’aplica de manera arbitrària a les 1.016 persones detingudes en l’actualitat, en situació de detenció administrativa.
El conjunt de polítiques colonials busca separar a la població palestina a dins de la presó, trencar els seus vincles, com ho fa el sistema de checkpoints a l’àrea de Cisjordània
Tal com pronosticava el naixement de la seva filla a “El conte de l’oli secret”, un any abans del seu naixement, la teoria de Daqqa sobre l’ocupació ens permet entendre que la seva situació actual o la de Khader i Násser no són casos aïllats, sinó que formen part de la lògica d’un sistema cruel que s’imposa de manera rutinària i que adopta una complexitat regida per actituds arbitràries i imprevisibles, regida pels detalls en què “l’abundància d’aquestes polítiques esdevé tortura”, manifesta Daqqa. Tot i no ser pràctiques aïllades, aquest conjunt de polítiques colonials busquen separar a la població palestina a dins de la presó, trencar els seus vincles, així com la possibilitat d’identificar aquests patrons que s’imposen sobre totes elles. Com ho fa el sistema de talls de carretera i checkpoints a l’àrea de Cisjordània amb la voluntat de separar a la població palestina aïllada per zones inconnexes entre si.
Davant de la voluntat de l’ocupació per trencar el sentit col·lectiu i reivindicatiu que dona força al poble palestí, resulta comprensible que, quan l’àrea de Cisjordània es va llevar el dilluns 2 de maig amb la notícia de la mort de Khader Adnan, s’impulsés –sense excepcions– la vaga general per aquell dia. Una setmana després, més d’un miler de presos en detenció administrativa han decidit començar una vaga de fam col·lectiva a la presó, en nom del seu company mort i per continuar una lluita compartida a favor de l’alliberament del poble palestí. Avui 15 de maig, dia que es commemora el 75è aniversari de la Nakba (la massacre palestina), l’associació The Freedom Theatre del camp de refugiades de Jenin organitza una lectura teatral de textos de Walid Daqqa per recordar l’inici d’una massacre continuada i no oblidar a les 4.900 palestines a la presó.
