El 27 d’abril de 2016, a l’informatiu Notícias 2 del canal televisiu Antena 3 entrevistaven l’aleshores cap del grup parlamentari de Podem al Congrés espanyol. Pablo Iglesias havia aconseguit 71 escons en les eleccions generals l’any anterior. L’entrevistador era Álvaro Zancajo i li va deixar anar fins a tres cops que Podem havia convidat Arnaldo Otegi al Parlament Europeu. Iglesias va respondre visiblement indignat, abans de donar per conclosa la conversa: “El que vostè ha dit és mentida, que ho sàpiguen tots els teleespectadors d’Atresmedia”.
Posteriorment, Álvaro Zancajo va marxar d’Antena 3 a RTVE i més endavant va dirigir els informatius de Canal Sur. El 2022 va acabar a les files de Vox. Fou contractat com a assessor de la diputada Macarena Olona i el grup parlamentari de la formació d’extrema dreta al Parlament d’Andalusia el va nomenar membre del Consell d’Administració de la televisió autonòmica. El de Zancajo no és un cas aïllat. Com ell, moltes cares televisives i veus radiofòniques conegudes han transitat des dels grans grups mediàtics a les files del Partit Popular o de Vox.
En aquest context, cal recordar que, segons l’Estudi General de Mitjans (EGM), la televisió és encara el segon mitjà amb més penetració al conjunt de l’Estat, només per darrere d’internet. Però a més, l’enquesta postelectoral dels comicis generals de 2019 apuntava que “en temps de campanya electoral, el 56,5 % de votants s’informen a través de la televisió i un 6,1 % mitjançant les xarxes socials”. La indústria de la petita pantalla està controlada a l’Estat espanyol per un duopoli: Atresmedia (amb canals com Antena 3 i La Sexta) i Mediaset (Telecinco i Cuatro, entre d’altres). Només aquestes quatre cadenes sumen el 52 % de l’audiència mitjana, segons dades de la consultora Barlovento Comunicación.
Anna López, doctora en Ciència Política per la Universitat de València, especialitzada en extrema dreta, considera que “els grans mitjans de comunicació de l’Estat espanyol han maquillat el programa polític de l’extrema dreta i han normalitzat la seva presència comprant els seus marcs; han contribuit a propagar el seu discurs d’odi, especialment el que vincula immigració i inseguretat”. Una radiografia del qui és qui a les cúpules directives, en el planter de presentadores i en l’entramat de tertulianes que hi col·laboren ajuda a entendre millor aquest fenomen.
Sandra Fernández, fins fa poc directora general de Mitjans de la Comunitat de Madrid, ha estat nomenada directora de Comunicació i Relacions Externes de Mediaset
En el marc d’una recent reestructuració de Mediaset, Sandra Fernández, fins fa poc directora general de Mitjans de Comunicació de la Comunitat de Madrid, sota la presidència d’Isabel Díaz Ayuso, ha estat nomenada nova directora de Comunicació i Relacions Externes del grup mediàtic. Fernández, abans de fer el pas al PP madrileny, l’any 2019, com a cap de gabinet de la Conselleria de Cultura, Turisme i Esports, ja havia treballat tant pel conglomerat fundat per Silvio Berlusconi com per a Atresmedia. Va dirigir l’espai De buena mañana a Antena 3, Salsa Rosa i Un tiempo nuevo a Telecinco, La Sexta Noche a La Sexta o Visto y oído a Cuatro. A més, entre 2015 i 2016 va ser redactora en cap de la secció “Nacional” del digital Ok Diario. Precisament, el 2021, quan Fernández encara era cap de gabinet al govern de Díaz Ayuso, aquest portal dirigit per Eduardo Inda va rebre 50.000 euros públics de la Conselleria de Cultura, Turisme i Esports per a la celebració de la Primera Jornada de Turisme Ok Diario de la Comunitat de Madrid.
Qui també va fitxar per la presidenta madrilenya és Isabel Rábago, col·laboradora, presentadora i participant de diversos programes del cor de Telecinco, com Sálvame o Supervivientes. Durant un any i mig, entre 2018 i 2019, va ser responsable de Comunicació i Mitjans del PP a la Comunitat de Madrid, però abans ja havia deixat clara la seva adscripció política: “Jo voto el Partit Popular i n’estic orgullosa! Els votants del PP no som ni fatxes, ni corruptes, ni masclistes”, va piular el 2017. Quan va posar fi a l’etapa amb el partit, va tornar als orígens amb participacions en programes com Viva la vida, El programa de Ana Rosa o Cuatro al día, on ha arribat a defensar que l’alumnat d’una escola vestís amb l’uniforme de la Legió, perquè “transmet tradició i valor. No sé per què posa a la gent els pèls de punta”. A més, des d’aleshores tampoc ha amagat el seu viratge cap a Vox: ha celebrat els pactes amb l’extrema dreta i ha elogiat les intervencions de Santiago Abascal.
La llista de casos de portes giratòries entre simpatitzants i militants del bloc de la dreta extrema i les redaccions d’informatius o la plantilla de programes d’entreteniment és llarga, i ningú se n’amaga amb excés. Però qui millor explica el posicionament ideològic d’aquestes cadenes no es troba entre les plantilles dels mitjans, sinó en les cúpules.
Empreses monàrquiques i conservadores
Antena 3 i La Sexta es van fusionar el 31 d’octubre de 2012 sota el paraigua d’Atresmedia, després que Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría suavitzessin les condicions imposades per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), equiparant-les a les decretades anteriorment per a Telecinco i Cuatro abans d’integrar-se sota la corporació Mediaset. Des d’aleshores, Antena 3 lidera les audiències a l’Estat espanyol, sobretot per la forta empremta ideològica conservadora dels serveis informatius i pels programes d’entreteniment com El Hormiguero, sense oblidar que el seu conductor, Pablo Motos, va ser el primer a entrevistar el líder de Vox, Santiago Abascal, en horari de màxima audiència.
Atresmedia la controlen amb mà de ferro els successors de José Manuel Lara Bosch, que va morir l’any 2015. Fill del fundador del totpoderós Grup Planeta –conglomerat editorial gestat sota la protecció del règim franquista–, formalment, va traspassar el negoci als seus fills, però atorgant el poder real a José Creuheras, qui durant quaranta anys havia controlat l’entramat executiu de la companyia. Crehueras avui ocupa la presidència del grup i, entre altres càrrecs, és patró de la Fundació Princesa de Girona, membre del consell consultiu de la patronal Foment del Treball Nacional i exvicepresident del RCD Espanyol. En acabar el debat electoral entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo a Antena 3 el passat 10 de juliol, va abraçar Esteban González Pons, vicesecretari general institucional del PP. Els seus dos homes forts són Javier Bardají, professor de la Universitat de Villanueva –vinculada a la prelatura de l’Opus Dei– i Mauricio Casals –president del diari La Razón–, un personatge que ha aparegut reiteradament com a intermediari en les converses filtrades d’afers de corrupció com els casos Villarejo, Bárcenas o Ignacio González (expresident de la Comunitat de Madrid). Un 18,65 % de l’accionariat del grup és en mans del gegant de la comunicació alemanya RTL Group –amb seu a Luxemburg– i un 3,12 % sota el control de CaixaBank.
La seva principal competidora, Mediaset, camina sota la batuta d’un empresariat tant o més monàrquic i conservador i està controlada des d’Itàlia per la família Berlusconi. Entre l’accionariat de la matriu hi trobem fons d’inversió com Azimut, Vanguard o Blackrock (els dos últims també amb participació a Atresmedia). L’actual president de Mediaset España és Borja de Prado y Eulate, fill de Manuel de Prado y Colón de Carvajal, que fou administrador dels polèmics negocis privats del rei emèrit Joan Carles. A les portes dels comicis del 23 de juliol, la nova direcció –després de la retirada de l’home de referència dels Berlusconi a Madrid, Paolo Vasile– està fent moviments de dretanització. Malgrat els catorze anys d’èxit d’audiència, el grup ha decidit posar fi al programa Sálvame (Telecinco), presentat per Jorge Javier Vázquez, per ampliar hores de pantalla a Ana Rosa Quintana i a la seva productora Unicorn Content que, a més de controlar els matins a Telecinco, a partir de setembre, n’ocuparà les tardes. Els comentaris de Vázquez, com quan va dir que Sálvame era un “programa per a rojos i maricons”, no sembla que hagin agradat a la cúpula de Mediaset. Per fer efectiva la purga, la cadena va aprovar prèviament un codi ètic amb el qual prohibien explícitament que programes d’entreteniment, com Sálvame, parlessin de política, però n’eximia els que titlla de “magazins d’actualitat”, on entraria l’espai de Quintana.
Per contra, les opinions expressades en antena per Ana Rosa Quintana i la fesomia d’alguns guardons que ha rebut la situen en l’òrbita del PP. El mes de maig li fou atorgada la Medalla d’Or de Madrid per part de l’alcalde popular de la ciutat, José Luis Martínez-Almeida. En el seu discurs d’agraïment, Quintana va etzibar que s’havia criat a Usera, “un barri obrer, abans que es convertís en Chinatown”. El seu marit, Juan Leocadio Muñoz Támara, es va veure involucrat en una trama d’extorsió juntament amb l’excomissari del Cos Nacional de Policia espanyol José Manuel Villarejo. Muñoz va reconèixer en seu judicial que havia contractat l’alt càrrec policial per extorsionar un exjutge de Marbella. La productora de Quintana, en l’actualitat, també controla la franja en directe de les tardes de Cuatro, per mitjà d’un magazín d’actualitat.
Mònica Planas, periodista especialitzada en crítica televisiva, considera que “Mediaset defensa un entreteniment que assegura que no té missatge, que és blanc, però acaba sent un mètode per imbecil·litzar l’audiència i del qual, indubtablement, l’extrema dreta s’aprofita”. En aquest sentit, adverteix que “els missatges polítics de l’extrema dreta sovint connecten amb aquesta visceralitat de la teleporqueria: el conflicte, la por, la confrontació, la polarització” i que acaben per “aïllar l’espectador del món on viu. Busquen la no-reflexió, la manca de compromís social”.
Entre els últims moviments de Mediaset també hi ha l’interès de Borja de Prado per l’emissora radiofònica Cadena Ser (grup Prisa) però, de moment, el govern espanyol hauria vetat el desembarcament del grup dels Berlusconi, amenaçant d’aplicar la coneguda com a llei “antiopas” promulgada per l’executiu de Pedro Sánchez “per protegir les empreses que es consideren estratègiques”. L’emissora de ràdio ja està controlada en un 10 % pel grup Vivendi, conglomerat en mans de l’inversor Vincent Bolloré, que va jugar un paper decisiu en la popularitat del moviment ultradretà Reconquesta i el seu líder Éric Zemmour. Vivendi sí que ha aconseguit l’autorització governamental per guanyar pes dins de Prisa, fins al 10,9 %, i alhora ja controla el 33 % accionarial de Grupo Banijay, la productora del reality show La Isla (La Sexta) i Masterchef (TVE). Precisament aquests dos programes van generar polèmica fa poc per haver convidat personatges estrella com –respectivament– la diputada de Vox Mireia Borrás i el vicepresident de la junta de Castella i Lleó, Juan García -Gallardo, de la mateixa formació.
La politòloga Anna López recorda que “a Itàlia no hauria estat possible la victòria de la coalició d’extrema dreta en 2022 sense que bona part dels mitjans de comunicació s’hagueren dedicat durant dècades a crear notícies negatives sobre la immigració”. De fet, López alerta que, al conjunt d’Europa, així com als Estats Units, els mitjans “són fonamentals en la guerra cultural entaulada per l’extrema dreta per aconseguir el poder”.
El poder dels anunciants
El pes d’aquests dos grans grups mediàtics tampoc s’entén sense el volum de negoci que generen amb la facturació de publicitat. A partir de l’any 2009, Atresmedia i Mediaset van deslliurar-se d’un gran competidor en la batalla pel pastís publicitari. El govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero decidia suprimir els espots comercials de TVE i, per tant, els dos grans grups mediàtics se’n veien clarament beneficiats. “Mauricio Casals va convèncer Maria Teresa Fernández de la Vega [llavors vicepresidenta de l’executiu] perquè RTVE renunciés a la publicitat i, d’alguna manera, va entregar tot el mercat publicitari a l’oligopoli mediàtic. Gràcies al domini del mercat, els dos grans grups controlen bona part del que es veu, s’escolta i es pot llegir”, relata Pablo Iglesias, exsecretari general de Podem i actual director de la plataforma digital Canal Red TV.
Federico Jiménez Losantos, des del micròfon d’Es Radio i les pàgines de ‘Libertad Digital’, ha format els quadres que dirigeixen ‘Ok Diario’, ‘El Debate’ o ‘Cierre Digital’
Mauricio Casals és membre del consell d’administració d’Atresmedia en representació del Grup Planeta, a banda de presidir l’editora del diari La Razón. El seu paper en el repartiment del pastís va sortir a la llum arran de la investigació judicial de l’anomenat cas Zed –arxivat el 2022. L’afer va esclatar el 2017, quan l’empresari Javier Pérez Dolset va declarar a la policia que vuit anys abans, el 2009, davant de la crisi d’anunciants, Mauricio Casals havia acordat amb Fernández De la Vega la retirada de la publicitat a RTVE. En l’actualitat, ambdós grups concentren el 82 % dels ingressos publicitaris en televisió a l’Estat espanyol, segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).
Porta oberta a la pedrera ultra
L’acceleració de l’onada reaccionària, però, no només s’explica per càrrecs directius i periodistes: també per les tertulianes, una peça crucial en la configuració del relat dels espais matinals i vespertins d’actualitat. El mestre i guia de la majoria dels actuals opinadors de l’òrbita PP-Vox és, sens dubte, Federico Jiménez Losantos qui, rere els micròfons d’Esradio i les pàgines de Libertad Digital ha format els quadres que ara dirigeixen Ok Diario, El Debate, Estado de Alarma o El Cierre Digital, per citar-ne alguns. Jiménez Losantos no s’ha prodigat massa en tertúlies en cadenes alienes, però amb audiències amb pics per damunt dels 800.000 oients, ha fet servir les seves prèdiques matutines per decantar batalles internes dins de l’àmbit de la dreta extrema. Díaz Ayuso o Santiago Abascal no han pogut eludir els seus interrogatoris, en moltes ocasions pujats de to. Com a contrapartida, ha rebut el finançament de nombroses institucions i organismes governats pel PP de la Comunitat de Madrid.
Pel programa Es la Mañana de Federico han passat algunes de les principals signatures d’opinió de l’extremisme conservador abans de fer el salt a la pantalla. Eduardo Inda d’Ok Diario, per posteriorment fer-se un lloc a El Programa d’Ana Rosa (Telecinco) o Al Rojo Vivo (conduït per Antonio García Ferreras, La Sexta); Javier Negre, que després ha fet niu a Espejo Público (Susanna Griso, Antena 3) o Cuatro al Día (Ana Terradillos, Cuatro) i ha volat en solitari amb la seva plataforma Estado de Alarma. Podríem afegir-hi Carlos Cuesta, María Claver, Antonio Naranjo, Maria Jamardo i un llarg etcètera.
Julián Macías, director de Pandemia Digital, un observatori contra la desinformació que en els últims anys ha estudiat profusament la incorporació de les principals veus de l’extrema dreta en la galàxia d’Atresmedia i Mediaset, es manifesta sorprès pel fet que “en un context de lliure mercat, les dues grans empreses de l’oligopoli televisiu que competeixen entre elles tenen els mateixos empleats”. “Personatges com Carlos Cuesta o María Jamardo, que gairebé han treballat en tots els digitals, també apareixen com a tertulians a Telecinco, La Sexta, Antena 3 i Cuatro”, assevera Macías, per concloure que “mitjans com Ok Diario, El Debate o Estado de Alarma són una creació de l’estat profund per a difondre notícies falses avalades per la policia corrupta al servei del PP contra l’independentisme català i Podem, amb rèplica i propagació a totes les televisions i tertúlies”
