El juliol de 2017, les negociacions per trobar una solució al conflicte territorial de Xipre van col·lapsar. D’aleshores ençà no hi ha hagut cap nou intent ferm de reprendre el diàleg entre les diferents parts implicades. L’illa on segons la mitologia grega clàssica va néixer Afrodita, deessa de l’amor, viu en la divisió des de l’estiu de 1974, quan l’exèrcit turc va envair el terç nord del territori com a resposta a un cop d’estat a Xipre instigat per la junta militar que aleshores governava a Grècia.
Fa sis anys es va esvair el darrer intent de negociacions de pau liderat per l’Organització de les Nacions Unides i, des d’aleshores, cap de les parts implicades ha intentat reconstruir el diàleg. No només no s’ha produït cap represa de les negociacions d’un possible acord, sinó que, en cert moment, la tensió política entre Xipre, Grècia i Turquia ha fregat el conflicte obert.
Durant aquests darrers anys, l’Estat turc ha interferit en operacions d’exploració de gas natural en aigües xipriotes. El seu president, Recep Tayyip Erdogan, ha decretat la reconversió en mesquita de l’antiga basílica de Santa Sofia a Istambul, un símbol patrimonial de l’hel·lenisme. A banda, l’armada grega i turca han col·lidit a l’Egeu, mentre que s’han produït altres enfrontaments al Mediterrani Oriental per manca d’acords en les delimitacions de les aigües territorials de cada estat. Igualment, la crisi migratòria ha estat repetidament utilitzada per obtenir rèdits polítics, i l’auge de l’extrema dreta s’ha afegit a les ja de per si difícils relacions bilaterals entre Atenes i Ankara.
Fa sis anys es va esvair el darrer intent de procés de pau liderat per l’ONU i des de llavors cap de les parts ha intentat reconstruir el diàleg
Aquest context ha complicat la represa de negociacions de pau a Xipre, i no ha ajudat a resoldre un conflicte que l’any que ve complirà mig segle. Encara que les tensions entre Grècia i Turquia s’han reduït durant els darrers mesos i es parla d’una possible represa del diàleg, la situació política a Xipre continua evolucionant cap a una partició de facto en la sobirania de l’illa.
Creix el particionisme
El bloqueig de les negociacions l’any 2017 va tenir efectes negatius a l’escenari polític a la banda de l’illa sota control turc. En part, pel cansament de la població turc xipriota després de tantes dècades de conflictes; en part, per la pressió i influència política d’Ankara. A la tardor de 2020, el líder conservador Ersin Tatar, en l’òrbita dels interessos d’Erdogan, va guanyar les eleccions presidencials.
Tatar va vèncer el candidat progressista i partidari d’impulsar el procés de pau, Mustafa Akinci, enemistat públicament amb Erdogan. En unes eleccions marcades per les acusacions d’ingerència política d’Ankara, Akinci no va ser capaç de contrarestar i discurs pro-particionista de Tatar, que propugna partir Xipre en dues entitats polítiques separades, una línia vermella pels líders polítics grecoxipriotes.
Des de l’arribada al poder de Tatar, l’entitat que governa la part nord de l’illa –l’autoproclamada República Turca del Nord de Xipre, únicament reconeguda per Turquia– ha intentat reforçar el sentiment de separació a Xipre.
En les últimes eleccions a la zona d’influència turca, el líder conservador Ersin Tatar, en l’òrbita dels interessos d’Erdogan, va guanyar les últimes eleccions presidencials, imposant-se al candidat progressista i partidari d’impulsar el procés de pau, Mustafa Akinci
Just abans de la victòria electoral de Tatar, en un acte d’ingerència política al nord de Xipre per part d’Ankara, el president Erdogan i el seu número dos, l’ultranacionalista Devlet Bahçeli, van obrir al públic part de la famosa ciutat fantasma de Varosha. Des del sud, aquest acte es va veure com una provocació, ja que la gran majoria de propietats del que fou uns dels llocs d’estiueig més populars a l’illa, estava en mans de famílies grecoxipriotes fins al 1974, que en van ser expulsades.
El reconeixement de la República Turca del Nord de Xipre per part d’algun aliat d’Erdogan és un dels grans temors del govern i de la societat de la part sud de l’illa, i una de les majors obsessions de l’ultranacionalisme turc. En l’intent d’adquirir aquest aval internacional, Turquia està abocant inversions al nord de Xipre per recollir-hi rèdit polític. Ankara està promovent la construcció de noves infraestructures, que venen de la mà de més banderes turques i propaganda pro-Erdogan, com ha succeït recentment amb la inauguració de la remodelació de l’aeroport d’Ecran.
Cal afegir que el president turc té intencions de completar un nou palau presidencial a la part turca de la capital, Nicòsia. D’aquesta manera es pretén donar una nova imatge internacional a les estructures de l’estat turc xipriota, i dotar de nous recursos aquesta república empobrida.
Mentrestant, el govern grec xipriota es va veure assenyalat, l’estiu de 2020, per un dels majors escàndols de corrupció coneguts al país, quan la cadena Al-Jazeera va destapar una xarxa que esquitxava alts càrrecs del govern de la República de Xipre, i la majoria dels partits polítics. A través d’un complex mecanisme d’inversió internacional, conegut com a “passaports daurats”, persones estrangeres interessades a adquirir un passaport xipriota (i, per tant, de la UE), podien iniciar aquest procés a canvi d’invertir 2,5 milions d’euros, principalment en actius immobiliaris.
La investigació del mitjà de comunicació qatarià va destapar l’origen de les fortunes que havien destinat quantitats a adquirir aquests passaports, bona part de les quals originades amb activitats il·legals i que provenien de gent pròfuga de la justícia. En resum, l’esquema d’inversió xipriota s’havia transformat en una rentadora de diners, incloent-hi suborns i percentatges d’inversions pagats a membres del govern. El cost polític d’aquest escàndol de corrupció ha estat relativament baix, i el govern grec xipriota va culpar a Turquia d’estar darrere de la filtració d’Al-Jazeera.
El cas és que la construcció de noves cases a Xipre no s’ha aturat, i un nou pla governamental ha reduït l’àrea protegida a la península d’Akamas, inclosa en la xarxa europea Natura 2000, per poder-hi projectar un complex de nous apartaments i hotels.
El govern grec xipriota es va veure assenyalat, l’estiu de 2020, per un dels majors escàndols de corrupció coneguts al país, quan la cadena Al-Jazeera va destapar una xarxa que esquitxava alts càrrecs del govern de la República de Xipre, i la majoria dels partits polítics
En l’àmbit exterior, el govern xipriota del sud ha provat de traçar noves aliances regionals amb l’objectiu d’equilibrar el poder militar turc. D’aquesta manera, Nicòsia, de la mà d’Atenes, va plantejar noves vies per al subministrament de les reserves de gas natural al Mediterrani Oriental, circumval·lant Turquia, i provant de crear un bloc regional contra Erdogan.
Aquest plantejament va captar el suport d’Israel i Egipte, així com d’altres actors de la península Aràbiga, i tenia com a principal objectiu demostrar a la comunitat internacional l’aïllament regional i polític de la Turquia d’Erdogan. Alhora, la República de Xipre va signar nous acords de cooperació militar amb aquests països.
Les mares pàtries
El puzle per la pau a Xipre ha agafat una dimensió geopolítica, perquè aquest procés també afecta l’esdevenidor d’altres països. Turquia és sens dubte un dels actors que més pes té en aquest procés de pau.
Un dels trets més diferencials de la política exterior turca actual és la seva imprevisibilitat, conseqüència d’un sistema presidencialista sota control total d’Erdogan. D’aquesta manera, el procés d’entrada a l’OTAN de Suècia ha servit al president turc per exigir nous avions de combat als Estats Units, i la represa de negociacions per l’entrada de Turquia a la Unió Europea. Mentrestant, i amb relació a les noves exigències polítiques d’Erdogan a la UE, el govern xipriota està pressionant per aconseguir un reinici de les negociacions de pau.
Ankara sembla adaptar-se ràpidament a noves exigències polítiques i econòmiques, i mentre fa uns anys la posició del president turc envers Grècia, Israel, Egipte, l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units semblava irreconciliable, ara aquests països s’han convertit en importants inversors per a Turquia.
Recentment s’ha produït un dels episodis més violents dels darrers anys a Xipre, un xoc entre la policia turc xipriota i tropes de les Nacions Unides per la construcció d’una carretera entre la part turca i un poble a la zona desmilitaritzada
Per la seva banda, el també reelegit primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, s’ha mostrat partidari de recuperar la mesa de diàleg a Xipre, i després de reunir-se amb Erdogan en el transcurs de la recent cimera de l’OTAN a Vílnius, va declarar que esperava que Turquia tornés aviat a la taula de negociacions per assolir un acord de pau.
Encara que el rol de Grècia en aquest procés no és tan imprevisible ni influent com el de Turquia, els resultats de les darreres eleccions a aquest país podrien complicar el panorama regional. Amb l’entrada de tres partits d’extrema dreta –incloent una formació ultraortodoxa, al parlament grec– Mitsotakis podria veure complicada la seva voluntat de tornar a apropar-se a Turquia i afavorir la represa de negociacions a Xipre.
Encara que semblava que les aigües a l’illa del Mediterrani Oriental s’havien calmat, recentment s’ha produït un dels episodis més violents dels darrers anys a Xipre. Malgrat que aquest s’ha limitat a un xoc entre la policia turc xipriota i tropes de les Nacions Unides per la construcció d’una carretera entre la part turca i un poble a la zona desmilitaritzada, aquest episodi ha servit com un recordatori de la fragilitat de l’statu quo actual a Xipre. Més enllà d’aquest incident, la regió que l’envolta segueix exposada a canvis polítics bruscos, i caldrà veure si l’apropament entre les diferents parts enfrontades arriba a bon port. Mentrestant, la sensació de certa calma no fa més que encallar les perspectives de pau a l’illa d’Afrodita.
