El poeta, compositor i pintor Pepe Sales (1964-1994) ha passat a la història com un membre destacat d’aquella generació maleïda i ben bé autodestructiva de la creació barcelonina que, sobretot durant els anys vuitanta i primers noranta del segle XX, es va veure sacsejada per l’addicció a l’heroïna i va patir la mortífera irrupció de la sida. Això no obstant, des de la seva desaparició i, malgrat la seva aparent marginalitat, la seva obra no ha deixat de ser reivindicada un cop i un altre amb forma de cançons, discos d’homenatge, documentals i altres iniciatives que pretenen mantenir viu el seu llegat. L’últim exemple d’aquesta insistència és l’edició del llibre 50 canciones de amor y droga, ara publicat en edició bilingüe catalana i castellana per Sergio Fernández Martínez –que és l’autor de les traduccions dels poemes– a l’editorial cordovesa Cántico.
Pertanyent a una família de la burgesia catalana culta i cristiana –va ser nebot de l’escriptor i editor Joan Sales (l’autor d’Incerta glòria) i del pintor Gaietà Sales–, Pepe Sales va viure passejant pel fil de la navalla, sovintejant el món de la delinqüència –el 1973 va estar pres a la Model per tràfic de drogues– i exhibint una homosexualitat oberta que llavors socialment encara era perseguida pel Codi Penal i l’estigma social. I aquests van ser dos dels principals motius que va reflectir en l’obra poètica recopilada en aquest volum, que comprèn treballs escrits entre el 1981 i el 1992.
Pertanyent a una família de la burgesia catalana culta i cristiana –va ser nebot de l’escriptor Joan Sales– Pepe Sales va viure passejant pel fil de la navalla, sovintejant el món de la delinqüència, i no va ocultar una homosexualitat llavors encara perseguida i estigmatitzada
En conjunt, són uns versos del tot lliures, en la forma i en el fons, banyats en un realisme més aviat brut o nihilista que traspuen un esperit del tot alternatiu, a vegades lleugerament o descaradament irònics, fins i tot cínics, però sempre aliens a tot sistema convencional, fins a l’extrem de bastir una mena d’univers personal on sovint resulta molt difícil entrar. Sovint, els textos tenen l’estructura deliberada de cançons, amb les seves tonades i tot, ja que Sales va treballar amb el pianista i cantant Víctor Obiols en el grup Bocanegra entre els anys 1984 i 1988. I per acabar d’arrodonir aquest vessant musical del poemari, Albert Pla també ha musicat i cantat molts dels versos inclosos en el llibre.
50 canciones de amor y droga és un llibre pòstum que recupera Pepe Sales per fer-li justícia situar-lo en el podi dels autors més singulars i inconformistes que han donat les lletres catalanes contemporànies. En aquest sentit, també cal valorar les dues aportacions que, a manera d’embolcall, fan dues persones que el van conèixer prou bé: l’esmentat Víctor Obiols, que firma un pròleg de caràcter biogràfic, i la periodista Lulú Martorell –que va dirigir el recordat programa Glasnost de TVE, en el qual Sales va col·laborar– la qual, a manera d’epíleg, intenta descobrir alguns dels secrets que s’amaguen sota els versos de l’autor desaparegut.
