Les tradicions entorn de l’inici del mes de novembre relacionen el món dels vius i el món dels morts, el temps clar amb el temps fosc, els dies llargs i els dies curts. Tot hi és, la vida i la mort, però aquesta darrera no és definitiva, almenys pel que fa a la natura, que després de l’estiu entra en una mort aparent i multicolor, per reprendre la vida a la primavera.
A la Catalunya Nord aquesta entrada al temps fosc, aquest encontre entre el món dels vius i el dels morts es recorda sobretot anant als cementiris per mostrar que es pensa en els familiars difunts i col·locar flors en els seus nínxols. La menja de castanyes torrades –del Vallespir si us plau!–, sovint acompanyada amb el vi novell de la temporada, es fa durar tant com n’hi ha i és motiu de trobades entre amics, socis d’entitats o veïns.
Deixant de banda aquest inici existencial i transcendent, el mes de novembre és curull de dates significatives per als nord-catalans. Dates històriques, commemoratives, reivindicatives o festives que ens obliguen a fer memòria, a viure i a projectar-nos en el futur.
Celebrem la Diada de Catalunya Nord per a reivindicar-nos com a part integrant de la realitat i el futur dels Països Catalans
De la foscor a la claror, celebrem la Diada de Catalunya Nord per commemorar una de les conseqüències del Tractat dels Pirineus (7 de novembre 1659) i del Tractat de Llívia (12 de novembre 1660), la cessió a França del comtat del Rosselló i part del de Cerdanya i per a reivindicar-nos com a part integrant de la realitat i el futur dels Països Catalans.
Es commemora la signatura de l’armistici de Compiegne (11 de novembre 1918) que marcà l’inici de la fi de la Gran Guerra. El conflicte encara avui resta en la memòria dels nostres pobles amb plaques i monuments que recorden la pèrdua de prop del 30% dels homes de 20 a 40 anys, i que tot i ser una arma de despersonalització i francesització no va aconseguir esborrar-nos del mapa.
Recordem també l’entrada de l’exèrcit nazi i com la Resistència passà a l’acció amb atemptats i sabotatges. Catalunya Nord només pot ser si és antifeixista
Estretament lligada amb la lluita de Catalunya (sud) per la seva independència, la data del 4 de novembre ens trasllada a l’episodi conegut com els Fets de Prats de Molló i ens recorda com aquell dia del 1926 la temptativa d’invasió militar des de Catalunya Nord fracassà amb la detenció de Francesc Macià i més d’un centenar de reclutats. Avui una fundació vetlla per convertir la vil·la Denise (ara Casa Macià) en un centre de memòria i d’interpretació de la història de Catalunya.
Recordem també l’entrada de l’exèrcit nazi a Catalunya Nord (12 de novembre 1942) i com la Resistència, que organitzava vies d’evasió i propaganda contra el règim, passà a l’acció amb atemptats i sabotatges contra les forces d’ocupació, fins a l’alliberament, sense la intervenció dels exèrcits aliats, l’agost del 1944. Catalunya Nord només pot ser si és antifeixista.
No em puc estar de recordar que l’11 de novembre de l’any 2019 un tsunami ens va arrossegar cap a l’autopista en el seu pas pel Portús
D’ençà del 2019, fent memòria del primer document que testimonia l’arribada del poble gitano a territori català, un salconduit datat del 26 de novembre del 1415 i signat per Alfons V a Perpinyà, aquesta data esdevé el Dia de l’Arribada del Poble Gitano a Catalunya (nord) i renovem el compromís per acabar amb el racisme que han patit els gitanos durant segles. Perpinyà sense ells no seria la mateixa ciutat.
I quan passejo per la Fira de Sant Martí –cita ineluctable que d’ençà de mitjans del segle XVIII, primer com a mercat de compra i venda d’animals, ha anat evolucionant i creixent fins a esdevenir el gran mercat de venda ambulant de la plana del Rosselló i alhora, i durant tot el mes, una gran fira d’atraccions–, no em puc estar de recordar que l’11 de novembre de l’any 2019 no hi vaig poder anar perquè un tsunami ens va arrossegar cap a l’autopista en el seu pas pel Portús per compartir, centenars de persones procedents dels dos vessants de l’Albera, una mobilització per reaccionar contra la sentència del Tribunal Suprem d’Espanya sobre el referèndum del primer d’octubre de 2017.
I en un racó de la meva memòria cada 20 de novembre celebro l’aniversari de la mort del dictador Franco i torno a brindar amb tots els que ho vam fer aquell dia del 1975 a Sant Miquel de Cuixà.
