El desnonament que, fa una setmana, va deixar sense habitatge una família de Salt, amb un menor, és una gota més del degoteig que la llei catalana d’habitatge hauria d’haver frenat. I és, també, la gota que duu el Sindicat d’Habitatge de Salt a denunciar, a més de l’incompliment de la protecció de les famílies vulnerables enfront dels grans tenidors, un enduriment de l’actuació policial a l’hora d’executar els desnonaments.
El col·lectiu en defensa de l’habitatge ha detectat que, des del novembre, ha augmentat la presència i violència d’unitats antiavalots per executar els llançaments. “Si un desnonament està programat a les nou del matí, per què a les sis s’acordona el carrer i apareixen quatre furgons d’antiavalots? És una estratègia que violenta l’entorn veïnal i la llegim com un càstig al moviment en defensa de l’habitatge”, explica Judit Font, membre del Sindicat d’Habitatge de Salt.
Així ho faran arribar avui a la Generalitat, en una reunió amb la Delegació Territorial del Govern a Girona, en què també participarà la conselleria d’Interior. La reunió va ser sol·licitada aquesta setmana pel Sindicat, arran de l’actuació de l’ARRO dels Mossos d’Esquadra en els darrers desnonaments al municipi. “Volem posar el focus en la responsabilitat del Govern per tal que s’aturin els desnonaments amb cossos policials i que la Generalitat actuï perquè, com a mínim els preceptes de la llei d’habitatge aprovats al Parlament de Catalunya, es compleixin”, exposa Font.
“Volem posar el focus en la responsabilitat del Govern”, explica Judit Font, membre del Sindicat d’Habitatge de Salt, que avui es reuneix amb la Generalitat
El Sindicat d’Habitatge de Salt denuncia que l’estratègia policial que han trobat en els darrers desnonaments implica més antiavalots per impedir la mobilització de suport a les persones afectades. En el darrer desnonament que ha intentat aturar el Sindicat, tres persones han estat detingudes i un total de cinc han estat denunciades, acusades d’atemptat i resistència a l’autoritat. De les persones detingudes dimecres passat, durant la resistència pacífica al portal d’una família afectada, una d’elles va ser lesionada per un dels agents de l’ARRO, que va trencar-li un dit.
A més de la repressió cap al moviment en defensa del dret a l’habitatge, l’impacte de l’actuació dels antiavalots en les criatures que es troben enmig dels llançaments és una preocupació principal. “Hem vist com no s’ha donat l’opció que menors puguin marxar”, afirma Font.
Gramina Homes nega l’accés a lloguer social
En els darrers tres mesos, el Sindicat ha donat suport a les persones afectades per una vintena de desnonaments a Salt. La majoria, 14, s’han pogut aturar o ajornar, d’acord amb el que preveu la llei catalana d’habitatge davant situacions de vulnerabilitat socioeconòmica.
No és el cas, tanmateix, de la dona amb un nen a càrrec que va ser desnonada just fa una setmana, d’un habitatge propietat de Gramina Homes. El gran tenidor no ha ofert lloguer social a la família, que, sense alternativa habitacional, va ser ubicada en un recurs d’emergència. Durant aquests dies, han estat instal·lades en un hotel i, des del Sindicat, expliquen que l’Ajuntament de Salt els ha allargat uns dies més l’estada. Es tracta d’una família que compta amb el certificat de vulnerabilitat emès pels serveis socials del municipi.
El Sindicat denuncia el paper que juguen els Mossos d’Esquadra a l’hora de “solidificar la vulneració de la llei catalana d’habitatge”
L’executat dimecres passat, va ser el segon intent de desnonament de la família. Segons va recollir el Diari de Girona, durant els mesos de febrer i març, el jutjat va iniciar el procés de llançament i l’Oficina Local d’Habitatge va traslladar el cas a l’Agència d’Habitatge de Catalunya per començar un procés sancionador a Gramina Homes. L’Ajuntament va identificar que el desnonament és “improcedent seguint la legislació catalana”.
“La llei catalana d’habitatge preveu protegir el dret a l’habitatge de persones que estan ocupant pisos de grans tenidors oferint-los un lloguer social, però només sabem dos casos en què ha tirat endavant, perquè la propietat era la Sareb”, denuncia Font. “La llei no està servint per protegir les persones ni tan sols en els supòsits aprovats, que ja són restrictius, perquè demana un temps determinat d’empadronament i uns ingressos”, detalla la membre del Sindicat d’Habitatge de Salt.
Des del col·lectiu, denuncien la “indefensió” que suposa no poder exercir el dret d’accedir a un lloguer social i el paper que juguen els Mossos d’Esquadra a l’hora de “solidificar la vulneració de la llei catalana d’habitatge”. “Una ordre judicial pot requerir la presència d’agents de policia, però tenint en compte que hi ha uns supòsits que protegeixen les persones que hi ha en aquests habitatges, per què es prioritza l’execució de l’ordre de desnonament per damunt dels drets d’aquestes persones?”, problematitza Font.
