Armats amb barres de ferro i fusta, un grup d’entre vint i trenta homes irrompen pels voltants de la seu del Centre Social Antifeixista La Cosa Nostra de Castelló i comencen a agredir a qualsevol que es troba al seu pas. Els centenars de persones que es troben gaudint dels concerts organitzats pel centre social amb motiu de les festes de la Magdalena es dispersen i intenten fugir de la violència. Una dotzena d’assistents resulten ferides; la més greu acaba ingressada a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l’Hospital General. Algunes de les organitzadores i assistents acudeixen ràpidament al focus de l’agressió per aturar-la. Aconsegueixen identificar diversos dels presumptes autors: són membres del Frente Orellut, la grada d’animació del Castelló CD integrada per elements d’extrema dreta, i la seua secció “més violenta” —descriuen—, Fight Family Casuals Castellón.
Dotze dies després de l’atac, el passat dijous 14 de març la jutge de guàrdia de Castelló va decretar l’ingrés a presó incondicional de tres dels vuit detinguts relacionats amb l’agressió. Per als altres cinc ha acordat llibertat provisional amb obligació de compareixences periòdiques en seu judicial. La meitat de les detencions es van produir el dimecres 13 de març i les altres quatre persones es van entregar voluntàriament a comissaria. Segons el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la causa està oberta per homicidi en grau de temptativa, lesions, desordres públics i delicte d’odi.
Fundat en l’any 1987, el Frente Orellut és una de les penyes d’ultradreta més veteranes de l’Estat espanyol, referents de l’estadi Nou Castàlia i de part del jovent de la capital de la Plana
Fundat en l’any 1987, el Frente Orellut és una de les penyes d’ultradreta més veteranes de l’Estat espanyol. Els seus membres seguiren l’estel del col·lectiu radical Ultra Torre i, des dels seus orígens, no dubtaren a mostrar la seua ideologia per mitjà de simbologia i salutacions feixistes. Segons recorda un històric membre d’una penya antifeixista del Castelló CD, durant les dècades dels anys 90 i 2000 el Frente Orellut va ser un grup “predominant” a l’estadi castellonenc. Posteriorment, es va submergir en una etapa de decadència, a l’ombra d’altres equips amb més èxit esportiu com el València CF, el Llevant UE o el Vila-real CF. Amb tot, el Frente Orellut sempre ha estat una de les penyes referents de l’estadi Nou Castàlia i de part del jovent de la capital de la Plana.
A excepció dels cercles antifeixistes i anticapitalistes, mai han estat percebuts com un grup violent. Tanmateix, des dels seus orígens han protagonitzat enfrontaments amb altres penyes d’aficionats, tant si combregaven amb la seua ideologia com si no, i amb el moviment antifeixista de la Plana. En l’actualitat, però, el Frente Orellut manté una bona relació amb altres penyes ultres que històricament han sigut rivals, com ara amb la penya d’extrema dreta del València CF, Ultra Yomus. Mostra d’això va ser la presència d’alguns membres del Frente en l’acte d’inauguració del nou local d’Ultra Yomus, el passat maig de 2023. També una imatge en què, agafats pels muscles, es van fotografiar Ramón Castro —àlies Levis—, líder d’Ultra Yomus, i el conegut com El Gallego, històric membre del Frente Orellut i de la secció Ultras Sur Castellón. La foto anava acompanyada d’un text on es llegia: “ultres de la vella escola, el puto Gallego resisteix als colps de la vida, eterns rivals dels anys 90”.
En l’any 2017, amb el canvi en la presidència del Castelló CD, el Frente Orellut va experimentar “un creixement que s’ha sostingut fins hui dia”, recorda l’aficionat antifeixista que vol mantenir el seu anonimat per motius de seguretat. El grup inversor Capital Albinegro, impulsat per l’empresari castellonenc Vicente Montesinos, amb presència en el sector de l’hostaleria, turístic i immobiliari; i els futbolistes Pablo Hernández i Ángel Dealbert, van aconseguir la presidència del club. “Montesinos es va envoltar de gent que simpatitzava molt amb Frente Orellut i, just amb la compra, la Federació de Penyes del Castelló CD [Fedpecas] va tornar a l’activitat”, afegeix un altre membre de la grada antifeixista. Fedpecas es va reactivar de la mà de Javier Cubedo, actual líder del Frente Orellut. Va ser també en aquesta època quan van sorgir algunes escissions com ara la penya Espíritu Albinegro. Dècades abans ja s’havien produït altres trencaments per pugnes de poder. Una vintena de joves abandonaren el Frente i crearen Cruzada Albinegra, també de tendència neonazi.
En l’any 2017, amb el canvi en la presidència del Castelló CD, el Frente Orellut va experimentar “un creixement que s’ha sostingut fins hui dia”, recorda l’aficionat antifeixista que vol mantenir el seu anonimat per motius de seguretat
Javier Cubedo va estar menys d’un mes al capdavant de la federació. De seguida, el va substituir Alberto Aicart, històric membre del Frente Orellut. En l’actualitat, Aicart és un ferm seguidor de la grada Fondo 1922, que també reuneix elements d’extrema dreta. Fondo 1922 està liderada per Samuel Basebi, simpatitzant de Vox i un dels assistents a la concentració contra l’amnistia convocada per aquest partit i altres entitats i personalitats d’extrema dreta a Castelló, el passat mes de novembre. El mateix Cubedo va difondre la convocatòria a través del seu perfil d’X —antic Twitter—, on va publicar una foto del cartell amb el missatge “demà a Castelló, ens veiem als carrers”. En l’actualitat, Aicart continua mostrant el seu suport al Frente Orellut a través de les seues xarxes socials. En maig de 2022, per exemple, va publicar un tuit en què es llegia “enormes” i adjuntava un vídeo on es veia el desplegament d’una pancarta del Frente Orellut amb la frase “Guardians d’un escut, defensors d’una ciutat”.
Un altre membre del Frente Orellut i de Castellón Mads —secció del Frente de tendència neonazi creada durant el curs futbolístic 2023/2024— que va assistir a la concentració ultra en contra de l’amnistia va ser Santiago Pereira, el qual testimonis presencials també van poder identificar la nit de l’atac al Centre Social Antifeixista La Cosa Nostra.
També van assistir a la mobilització el mateix regidor de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Castelló, quart tinent d’alcaldia i líder de Vox Castelló, Antonio Ortolá; Alberto Vidal, regidor de Famílies i Comerç i Consum (Vox); Arantxa Miralles, vicesecretària de Relacions Internacionals de Vox Castelló i representant de la formació d’extrema dreta al Patronat de Festes; la presidenta de les Corts, Llanos Massó (Vox); i el militar i diputat en el Congrés dels Diputats espanyol Alberto Asarta. La convocatòria va acabar amb actes de vandalisme per part de membres d’extrema dreta, i amb dos ultres detinguts acusats de desordres públics. Antonio Ortolá i Alberto Vidal mantenen alguns vincles amb el Frente Orellut: han estat presents en la grada de l’estadi Nou Castàlia en companyia d’aficionats que mostraven simbologia de la grada ultra, tal com es va comprovar a través d’un vídeo publicat per Vox en el seu compte d’Instagram.
Escalada de la violència
Javier Cubedo va començar a ser una de les cares més visibles del Frente Orellut durant el curs futbolístic del 2015/2016. A la temporada següent, la grada ultra va mostrar la seua cara més violenta. Tal com va narrar El Temps, en juny de 2018 membres del Frente Orellut van protagonitzar una agressió a Barcelona durant el partit eliminatori per a l’ascens a la Segona Divisió B. Amb pals i, alguns, amb el rostre tapat, van entrar en un bar amb la intenció d’agredir a aficionats del Sant Andreu. Els ultres, segons el setmanari, van agredir dues persones i trencaren vidres i mobiliari urbà, mentre cridaven consignes d’exaltació i apologia nazi com ara “Sieg Heil” i “Heil Hitler”. L’Audiència de Barcelona va sentenciar que l’atac havia estat “motivat per sentiments de menyspreu, rebuig i intolerància cap a una ideologia que considerava antagònica a la seua” i va condemnar un membre del Frente Orellut a sis mesos de presó, a pagar 3.000 euros d’indemnització i li va prohibir aproximar-se a menys de 1.000 metres durant cinc anys als estadis del Castelló, el Sant Andreu i el Rayo Vallecano.
El passat mes d’octubre el jutjat d’instrucció número 4 del Prat de Llobregat va citar com a investigats en la causa Javier Cubedo i Jonatan Fullera Tomás, un altre membre del Frente Orellut
L’historial violent del Frente Orellut ha continuat creixent en els últims anys. En setembre de 2022, membres de la grada estigueren presents en enfrontaments i agressions amb bats, barres de ferro i botelles contra aficionats antifeixistes de la Unió Esportiva Cornellà, els Cornehools. La topada, que va acabar amb una desena de detinguts, va començar a ser investigada com a delicte de lesions. Posteriorment, es va classificar com a desordres públics i, finalment, es troba en fase d’instrucció per delictes contra els drets fonamentals i d’odi. Segons ha pogut comprovar aquest mitjà, el passat mes d’octubre el jutjat d’instrucció número 4 del Prat de Llobregat va citar com a investigats en la causa Javier Cubedo i Jonatan Fullera Tomás, un altre membre del Frente Orellut.
En el tradicional sopar de Nadal que celebra cada any el Frente Orellut, el passat desembre, a la porta d’un bar de Castelló, diversos membres de la grada ultra van poder ser gravats fent la salutació feixista i entonant una cançó de la División Azul, formada per soldats que donaven suport a l’Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial.
Cubedo i els seus vincles ultres
Javier Cubedo no ha amagat mai la ideologia ultra que caracteritza el Frente i, fins i tot, ha justificat l’ús de la violència. En una entrevista publicada en el portal digital Coliseo Albinegro, afirmava: “Nosaltres no ens amaguem, som ultres” o “no atacarem ningú de la nostra afició, però si ens busques no posarem la galta”. Durant la conversa també va mostrar el seu rebuig a la cultura i llengua catalanes. Preguntat sobre el possible canvi de nom de l’equip futbol a Club Esportiu (CE) Castelló, va contestar: “Açò és CD Castellón. Jo em dic Javier, no Xavier en Catalunya, així que en el Castelló el mateix”.
El passat 25 de setembre, en la primera sessió del judici als ultres del 9 d’octubre, el cap del Frente Orellut es va deixar veure a l’Audiència de València. Va entrar-hi acompanyant els ultres investigats per a presenciar el judici com a públic —segon 29 del vídeo publicat per À Punt, amb dessuadora granat. Junt amb Cubedo, hi era també Diego Aixà, un altre membre del Fentre Orellut.
El passat mes de juliol, el líder del Frente Orellut també va participar en un torneig de futbol a Vilamarxant (Camp de Túria) organitzat per Ultra Yomus i Frente Bokeron, grada d’animació ultra del Màlaga CF, entre altres grups ultres. En una fotografia, apareix junt amb Alberto Ayala de Cantalicio, líder de Juventudes Canillejas i president de quatre associacions que conformen el grup ultradretà Madrid Seguro, tal com va publicar La Sexta; Marta Femenia Perales, presidenta de Yomus; o Juan José Bermúdez Rodríguez —àlies Juan el Gordo—, líder del Frente Bokerón i número u de la llista d’Alianza Nacional al Congrés dels Diputats espanyol. Al voltant d’uns setanta membres de Frente Bokerón es van desplaçar a Castelló amb motiu del partit entre el Castelló CD i el Màlaga CF celebrat en agost de 2023, i Cubedo va ser un dels seus amfitrions.
Alejandro Ramírez Mendoza és un altre conegut membre del Frente Orellut i un dels investigats per les agressions feixistes del 9 d’octubre de 2017 que ha reconegut els fets violents i ha acceptat la condemna pactada entre les parts. No es tracta d’un cas aïllat. Tal com asseguren fonts del moviment antifeixista de la Plana, Ramírez va treballar durant un temps com a membre de seguretat de Santos, una discoteca de Castelló que per l’interior connecta amb el pub del costat, Menta, per mitjà d’unes portes d’accés. “Una nit Ramírez va avisar alguns del Frente Orellut i els va obrir les portes interiors de Santos perquè accediren a Menta, on hi havia alguns antifeixistes i joves d’esquerres, i els atacaren per les esquenes”, relaten. Després de l’atac, segons les mateixes fonts, un dels joves va passar per la porta de Santos de camí a casa i “Ramírez el va colpejar i li va partir el nas”. En aquest procediment, tal com va publicar la Directa, el defensa el regidor de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Castelló i líder del partit d’ultradreta Vox a la ciutat, Antonio Ortolá.
El passat mes de novembre, la secció Fight Family Casuals Castellón va inaugurar el seu propi gimnàs, Fight Family, en col·laboració amb el Club Boxeo Domadores Castellón
Diversos testimonis que van presenciar l’agressió múltiple al centre social La Cosa Nostra van assegurar a la Directa que Ramírez va ser un dels presumptes atacants. El passat divendres, 15 de març, el diari Mediterráneo publicava que un dels tres detinguts que ha entrat a presó incondicional és un dels acusats per les agressions feixistes de la Diada de 2017. Tot sembla indicar, doncs, que es tractaria d’Alejandro Ramírez. Cal recordar que la suspensió de l’entrada a presó pels fets violents del 9 d’octubre va quedar condicionada al previ pagament íntegre de les quantitats de les penes-multes, indemnitzacions i costes, el compliment de les ordres d’allunyament, la no reincidència durant un període de tres anys i l’assistència a un curs sobre drets humans.
Ramírez és també membre de la branca “més violenta” del Frente Orellut, Fight Family Casuals Castellón. El passat mes de novembre, aquesta secció va inaugurar el seu propi gimnàs, Fight Family, en col·laboració amb el Club Boxeo Domadores Castellón. Javier Gómez —àlies Pilo—, membre de Fight Family Casuals, entrena i competeix sota els paraigües d’ambdós centres esportius i és un dels altres neonazis que testimonis presencials assenyalen per l’atac al centre social La Cosa Nostra. Als seus campionats han assistit com a públic diversos membres del Frente, com Javier Cubedo, Diego Aixà, Cristian Sanz o Pepe Ventura. Aquest últim va ser qui, el 14 de maig 2023, va ser gravat fent la salutació feixista en un partit entre el Castelló CD i el Real Murcia CF.
Uns altres membres de la secció ultra que entrenen al gimnàs Fight Family són Marc Vilar, Juanvi Lainez, Aitor Viera —àlies Trilita— o Cristian Sanz, els quals testimonis presencials també haurien pogut identificar en l’agressió múltiple a La Cosa Nostra. Lainez i Sanz entrenen assíduament al gimnàs Budokan Castellón, junt amb Alejandro Ramírez, practicant experimentat de diferents esports de combat, com les arts marcials mixtes o el jiu-jitsu brasiler.
Segons s’indica a la pàgina web Smoothcomp, de tornejos d’esports de combat, la persona a càrrec de Budokan és Josep Florido Ibáñez, policia local d’Almassora (la Plana Baixa) des de l’any 2008, entrenador de judo i diverses vegades campió d’Europa o Espanya en disciplines com el jiu-jitsu. En 2019, Florido va ser notícia en diversos mitjans locals per impartir classes de defensa personal a dones, una iniciativa impulsada per la Policia Local del municipi. Aquest cas és una mostra de les connexions entre l’extrema dreta, les forces i cossos de seguretat o la seguretat privada, tal com vam publicar al número 517 de la Directa.
Segons s’indica a la pàgina web Smoothcomp, de tornejos d’esports de combat, la persona a càrrec de Budokan és Josep Florido Ibáñez, policia local d’Almassora (la Plana Baixa) des de l’any 2008
L’any 2019, l’Agrupació de Penyes Albinegres va denunciar públicament “agressions físiques, insults, menyspreu i robatoris de material” a diferents penyistes per part del Frente Orellut en un partit de futbol celebrat en Conca. Segons l’organització, “el grup ultra Frente Orellut va amenaçar, acorralar i agredir membres de distintes penyes de l’Agrupació”. En el comunicat que van difondre, l’Agrupació de Penyes Albinegres feia constar que “des del 27 de juliol de 2017, amb l’agressió per part de membres del grup ultra a membres d’una de les nostres penyes, estem denunciant públicament i internament al club aquesta situació intolerable”. Però, la resposta del club sempre ha estat la mateixa: “no fer res”. També acusaven el Castelló CD de “posicionar-se de part dels agressors”.
La Directa s’ha posat en contacte per correu electrònic amb el Castelló CD i la Federació de Penyes del club per saber la seua postura en relació amb la presumpta vinculació de membres del Frente Orellut amb l’agressió múltiple en La Cosa Nostra, però en el moment de publicar l’article no hem rebut resposta.
