Amb la primavera ben entrada i havent deixat definitivament enrere el fred i les possibles gelades, arriba el moment esperat de collir les primeres carabassetes. Aquesta verdura de la família de les cucurbitàcies, com el cogombre o el meló, anticipa l’arribada de l’estiu. La seua composició tan aquosa –està formada per aigua en un 95 %– ens permet hidratar-nos en aquesta època de l’any.
La carabasseta, que és originària d’Amèrica, és una planta monoica, és a dir, que una mateixa planta conté flors mascle i femella. Pel que fa a les varietats, en destacarem dos: les més antigues, que són reptants i poden arribar a fer 10 metres (com la carabasseta d’Utiel), i les modernes, que tenen les fulles erectes.
Quant a les propietats, a més de l’alt contingut d’aigua, conté vitamina A i és digestiva, diürètica i laxant. A més, com que reforça els capil·lars sanguinis, augmenta el rendiment cerebral i la concentració. Fins i tot és bona per a l’afonia si en fem un caldo, acompanyada de borraina, perquè té la capacitat d’amollir les mucoses del coll.
A la cuina, la carabasseta és un aliment molt valorat. Es menja el fruit immadur i també les flors. Es pot cuinar de moltíssimes maneres: torrada, fregida, arrebossada, en crema, o fins i tot crua. Pot substituir els espaguetis en dietes en què es vol prescindir o disminuir la ingesta de gluten i, tallada a rodanxes molt fines i marinada amb vinagre, oli, all i julivert, també serveix com a substitut dels aladrocs en vinagre per a qui opte per una dieta vegana. Hi ha qui en menja tot l’any perquè la compra d’altres parts del món, però, sens dubte, el millor és esperar la calor i aprofitar la versatilitat d’aquesta beneïda hortalissa.
