Professor de la Universitat de Brown, als afores de Boston, Alexander Gourevitch s’ha convertit en un dels acadèmics més destacats en l’estudi de la història del moviment obrer als Estats Units. En el seu primer llibre, La república cooperativista, publicat per l’editorial Capitan Swing, estudia l’herència del moviment Cavallers del Treball al segle XIX, i com la lluita contra l’esclavitud en nom de la llibertat va derivar cap a una crítica al treball assalariat. El seu model econòmic alternatiu era el cooperativisme. El seu pensament va renovar la tradició de pensament republicà, per bé que el seu llegat sembla haver-se perdut dins la doctrina de la filosofia política actual.
Un dels temes centrals del llibre és la lluita per definir què vol dir la llibertat. Per què?
Per explicar que al segle XIX i principis del XX la llibertat era una idea d’esquerres, però els conservadors es van adonar que la llibertat era una idea molt potent i convincent, i necessitaven recuperar-la. I ho van fer a partir de redefinir les seves institucions centrals, com el capitalisme, l’Estat o el patriarcat, com una forma de llibertat. Els anys posteriors va haver-hi una batalla per la definició del concepte de llibertat. La derrota de l’esquerra a la Guerra Freda, pel que fa a les idees, va comportar una victòria del concepte de llibertat de la dreta. I avui la gent dona per fet que és patrimoni de la dreta.
Però no era així al segle XIX…
Cert, per molts treballadors nord-americans, la noció de llibertat ocupava una posició central de forma molt natural, i estava relacionada amb una crítica del treball assalariat i del capitalisme. I es va plasmar en la visió d’una economia alternativa organitzada a partir de cooperatives, defensa pels Cavallers del Treball. Volien l’emancipació de la classe obrera fent que treballés per a si mateixa i no per a un patró, i va aconseguir transcendir diferències de classe, raça, sectorials.
Pot l’esquerra recuperar la bandera de la llibertat?
Sí, sempre està a disposició de l’esquerra apel·lar a la noció de llibertat per explicar les seves polítiques. I crec que seria una forma de resoldre els seus problemes. L’esquerra no sembla capaç de trobar un discurs que articuli les seves idees. Defensa una sèrie de polítiques concretes, i sovint cadascuna apel·la a un grup social o identitari diferent, però sense un eix que les uneixi a totes elles i permeti la creació d’un vertader moviment de masses.
“En general, no hi ha una vertadera memòria col·lectiva als Estats Units de la tradició obrera i de les relacions laborals”
Cal utilitzar un llenguatge més universal, i no hi ha cap concepte més universal que la llibertat. L’esquerra ha de recuperar la seva relació històrica amb aquest concepte.
Es conserva als Estats Units la memòria dels Cavallers del Treball?
En general, no hi ha una vertadera memòria col·lectiva als Estats Units de la tradició obrera i de les relacions laborals. Fins i tot entre la gent d’esquerra, es coneix molt bé l’experiència dels partits marxistes, però poc la dels Cavallers del Treball, tot i que va ser una associació molt potent i influent. Va tenir un gran èxit a l’hora d’unir en un mateix projecte treballadors blancs i negres, obrers i pagesos, homes i dones. Al sistema educatiu es dona molta més importància la història del passat racial o de la qüestió de gènere.
La força del cooperativisme pot explicar la feblesa del comunisme als Estats Units al segle XX?
No, més aviat, té a veure amb la forta repressió del moviment obrer per part de la policia i l’exèrcit, fins i tot abans de l’arribada del comunisme. D’alguna manera, els Cavallers del Treball van ser les primeres víctimes de “l’espantall roig” als EUA. Una altra raó podria ser el fet de no haver pres part en cap guerra durant molts anys, la qual cosa va fer que l’Estat no hagués de negociar amb els obrers perquè acceptessin anar al front. Així, els va poder reprimir amb més duresa.
Quines són les lliçons de l’experiència cooperativista dels Cavallers?
Per començar, la seva noció de llibertat ha de ser adoptada per qualsevol projecte emancipador avui en dia. S’ha de permetre tanta capacitat de decisió i autogestió als treballadors com sigui possible. La planificació central comunista va fracassar perquè no ho incloïa. En lloc dels patrons, era l’Estat el que donava les ordres. Una nova versió del comunisme hauria d’incloure un control democràtic dels aparells de l’Estat, però també donar capacitat de decisió als obrers per baix, a les empreses. A més, una altra lliçó és que cal intentar influir en l’Estat, no el pots ignorar.
“De les acampades per Palestina, el fenomen rellevant és que hi ha la primera generació de jueus nord-americans amb un segment important que s’organitza per protestar contra Israel”
La posició dominant entre els Cavallers era que de forma espontània els obrers anirien creant i agrupant-se en cooperatives i acabarien englobant a l’Estat. Però això no va passar. Els capitalistes van aconseguir que l’Estat els permetés diverses pràctiques per eliminar la competició de les cooperatives. Per exemple, impedien a les cooperatives accedir a préstecs, venien productes per sota del preu de cost, per a després, un cop derrotada la competició, tornar-los a pujar, etc.
Una demanda actual que podria connectar amb la visió dels Cavallers és la de la reducció de la jornada laboral?
En part sí, una de les seves demandes centrals era la jornada de vuit hores. De fet, una de les seves accions a favor de la mesura, a Chicago, és la que va desencadenar els fets que han donat peu a la celebració de la festivitat de l’1 de maig. Però hi ha una diferència fonamental. Per ells, les vuit hores eren un primer pas en un projecte d’empoderament progressiu dels treballadors amb la finalitat última d’assolir un control de la producció. No ho defensaven només per donar més temps lliure al treballador i que pogués formar-se com a ciutadà. Avui, manca aquesta visió emancipadora.
Es pot dir el mateix de la renda universal bàsica?
Aquesta està menys connectada. Des de les postures llibertàries de dretes, és una via per dissoldre l’estat del benestar. Sota la premissa que dones llibertat al ciutadà per gastar els diners on ell vulgui, et carregues els serveis públics. És una forma d’estendre la mentalitat del lliure mercat, i per això s’han fet transferències de diners a sectors de la ciutadania a llocs com l’Índia. Respecte a la visió des de l’esquerra, em temo que no és possible. El seu cost seria molt elevat, sobre un 30% del PIB. S’hauria de taxar molt les empreses i llavors potser deixarien d’invertir o produir. En tot cas, no aconsegueix una qüestió central pels Cavallers: l’autogestió dels treballadors que garanteixi unes condicions dignes de feina. A més, veig complicat que hi hagi un context polític que permeti fer-ho.
Quina reflexió li mereixen les mobilitzacions als campus dels Estats Units per Palestina?
No sé si es pot extreure una conclusió sobre la joventut nord-americana d’aquestes mobilitzacions, ja que el nombre de gent que hi participa és molt petit. El que sí que es pot dir com a fenomen rellevant és que aquesta és la primera generació de jueus nord-americans amb un segment important que s’organitza per protestar contra Israel i les polítiques dels Estats Units a l’Orient Mitjà.
