Dilluns, 9 de setembre, al País Valencià i Catalunya; i dimecres, 11 de setembre, a les Illes, comença el nou curs escolar. Enguany s’esdevé entre diversos atacs contra l’educació pública, així com la lluita continuada per part del professorat i les famílies per tal de millorar les condicions laborals i educatives a les aules. Al País Valencià s’aplica l’anomenada llei de “llibertat educativa” aprovada pel PP i Vox, una normativa que imposa el castellà a les aules; i una retallada de més de 2.000 docents en l’educació obligatòria. Per la seua banda, el Govern de les Illes —també conformat pel PP i Vox fins que aquest últim va trencar l’acord el passat juliol— ha llançat un pla pilot amb l’objectiu d’augmentar la presència del castellà a les escoles. A Catalunya s’estan preparant noves accions per a fer complir l’acord 25G, una resolució aprovada el passat 25 de gener que té com a objectiu contrarestar deu anys de retallades, precarització i desmantellament de l’educació pública.
Les mesures aprovades a les Illes i al País Valencià suposen la retallada del nombre de places de docents i estisorades en xecs de materials escolars per a famílies en risc d’exclusió. Les escoles valencianes públiques també sofriran el bloqueig del Pla Edificant —de reforma i construcció de nous centres educatius públics—, així com la implementació del districte únic, que atorga llibertat als progenitors a l’hora de triar el centre on matricular els seus fills i filles, i també a les escoles per seleccionar el seu alumnat. Els canvis implicaran, en primer lloc, “una pèrdua de la qualitat educativa, un deteriorament de l’escola pública i un trasbalsament d’alumnat cap a la concertada”, explica Rubén Pacheco, de la Federació d’associacions de famílies de les comarques de València (FAMPA-València).
Segons les dades publicades pel Sindicat de Treballadores de l’Ensenyament al País Valencià, s’han retallat 2.373 places en el cos de mestres d’infantil i primària, 210 places en secundària i 35 en els cursos de Formació Professional
Les retallades de docents, en el cas del País Valencià, s’han dut a terme especialment en infantil, primària i secundària, a les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI) i als conservatoris, anul·lant l’acord de plantilles signat en 2023 per tots els sindicats i el govern del Botànic anterior (PSPV, Compromís i Unides Podem). Segons les dades publicades pel Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament al País Valencià (STEPV), s’han retallat 2.373 places en el cos de mestres d’infantil i primària, 210 places en secundària i 35 en els cursos de Formació Professional, a més dels 163 docents menys de música, arts escèniques i disseny. Les EOI s’han quedat amb 90 professores menys i els conservatoris han perdut 133 llocs de treball. El sindicat també recorda que va presentar un recurs contenciós administratiu contra la suspensió de l’acord de plantilles, que suposava un increment de 5.000 llocs de treball durant els cursos acadèmics de 2024-2025 i 2025-2026.
A més a més, el govern del PP i Vox al País Valencià va anunciar una reducció de 206 unitats educatives a l’escola pública, de les quals una cinquantena desapareixeran a les zones rurals. Però, encara el dia de hui, existeix una gran incertesa sobre el nombre exacte de places i aules retallades. Pacheco recorda que el passat 12 de juliol van ser informades sobre l’eliminació de 206 aules; “dies després, amb l’admissió ordinària tancada, Educació va dir que eren només 60 les aules ‘en revisió’, però la qüestió és que no va donar les dades concretes de quines eren, on es troben o quines són les recuperades d’eixe arranjament que va acabar eliminant, per defecte, una enorme quantitat d’aules de la pública”. A hores d’ara, segueixen a l’espera d’aquestes dades: “exigim transparència, un dret reconegut que, amb l’actual govern a la Generalitat Valenciana, s’ha vist clarament qüestionat”.
La modificació del currículum de secundària ha comportat també una retallada de docents en especialitats com filosofia, mentre que s’ha incrementat en especialitats com matemàtiques. “Es retallen llocs de treball en algunes especialitats, especialment matèries de ciències socials, i s’incrementen en d’altres, sobretot de ciències pures”, subratlla Candela.
Educació de 0 a 3 anys privada
El pressupost contemplat per a l’educació infantil de 0 a 3 anys durant el curs 2024-2025 —més de 160 milions d’euros, en el cas del País Valencià; i 51 milions d’euros, en el cas de les Illes— es projecta principalment a escoletes concertades o privades, ja que la major part dels centres destinats als tres primers anys educatius estan privatitzats. Per exemple, a les Illes, el 81% són concertats o privats, i un 72% de la xicalla no tindrà garantit l’accés a aquest servei, segons dades del govern balear.
En el cas del País Valencià, la implementació del districte únic també afavorirà les escoles privades. “L’impacte és clar: convertir els centres públics en guetos i els concertats (que, en la immensa majoria, són religiosos) en centres per a les elits”, adverteix Marc Candela, portaveu del sindicat de l’ensenyament STEPV. Candela indica que la mesura és “segregadora” perquè les famílies més riques triaran els centres amb més renom (generalment concertades), deixant els centres públics amb menys recursos i com a un espai “gueto” per a l’alumnat més pobre; agreujant així la desigualtat entre les famílies de classe treballadora i les que tenen més poder adquisitiu. “Aquesta és la falsa ‘llibertat’ d’elecció de centre, que opera segons paràmetres elitistes i que és exclusivament per a una part privilegiada de la població”, declaren des del sindicat.
Les noves lleis de la dreta i l’extrema dreta també tenen conseqüències per a l’ús de la llengua pròpia. A les Illes s’han destinat 20 milions d’euros a un pla pilot de segregació lingüística, que té com a objectiu augmentar les assignatures impartides en castellà en l’educació primària, malgrat la detecció d’un greu declivi de les competències lingüístiques en català per part de l’alumnat. Concretament, aquest pla permet que fins al 50% de les assignatures s’impartisquen en llengües en castellà o anglès. Tanmateix, el pla ha topat amb la mobilització de la comunitat educativa: només 11 centres educatius concertats, representant un 3,24% de l’alumnat de primària, ha optat per implementar-lo.
Al País Valencià, en canvi, la llei de “llibertat educativa” s’aplicarà a tots els centres del país. La xicalla de les zones castellanoparlants quedarà totalment exclosa del seu dret a aprendre en valencià: cap assignatura, tret de la de valencià —per a la qual es pot demanar l’exempció— s’impartirà en la llengua pròpia. A les zones valencianoparlants es recuperen les línies en valencià i en castellà que estigueren en vigor durant els governs del PP anteriors al Botànic. Aquesta mesura, implementada per a contrarestar el suposat “arraconament” del castellà d’ençà que es va aprovar la llei de plurilingüisme, “es fonamenta en una tesi de partida falsa: no hi ha dades ni estudis que avalen aquesta suposada minorització”, denuncien des d’Escola Valenciana. Ans al contrari, les enquestes de coneixement i ús del valencià indiquen una davallada preocupant en l’ús del valencià amb el pas dels anys. “La proposta de la Generalitat entra en un procés de contraplanificació lingüística, previsiblement el més greu que s’ha conegut en democràcia”, afegeixen.
Més de deu anys de retallades a Catalunya
A Catalunya, l’inici de curs coincideix amb la represa de la lluita en contra de les retallades i el deteriorament del sistema d’educació públic a causa de les polítiques aprovades d’ençà de la crisi econòmica del 2008. Les principals reivindicacions inclouen: “un mínim del 6% del PIB d’inversió en educació, la baixada de ràtios, el reconeixement de tots els cossos docents, la recuperació de les condicions laborals perdudes amb les retallades de fa més de 10 anys, la derogació dels decrets de plantilles, direcció i autonomia de centre per tal d’aconseguir una política de transparència proactiva de l’administració educativa a les adjudicacions i concurs de trasllats; la millora de l’oferta i qualitat de l’FP, la recuperació de la immersió lingüística i la recuperació del Fons d’Acció social”; explica Marga Romartínez, del departament d’Educació de CCOO a Catalunya.
A Catalunya, l’inici de curs coincideix amb la represa de la lluita en contra de les retallades i el deteriorament del sistema d’educació públic a causa de les polítiques aprovades d’ençà de la crisi econòmica del 2008
Segons Romartínez, el sistema educatiu ha patit una regressió i, “gràcies a l’acord del 25G vam començar a reencaminar el timó, però hi ha moltes qüestions a millorar”. L’acord es concreta en tres mesures: el reconeixement del primer estadi docent a partir dels sis anys (en les retallades havia quedat fixat a partir del novè any de carrera docent); l’equiparació salarial dels professors tècnics d’FP i del cos de mestres de taller d’arts plàstiques i disseny, i la reducció calendaritzada de dues hores lectives per a majors de 55 anys. “Actualment, volem reunir-nos amb la Conselleria per tal de poder traslladar el nostre diagnòstic i les propostes de millora”, afegeix.
La primera reunió va tenir lloc el passat 3 de setembre: USTEC·STEs (IAC), el sindicat majoritari en el sector de l’ensenyament públic a Catalunya, es va reunir amb la nova consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó Cidoncha, i amb el nou director general de personal i centres públics, Josep Maria Garcia Balda, per traslladar-los les demandes del sector. Des del sindicat han valorat positivament “la predisposició de la conselleria per iniciar un nou període de diàleg”, però recorden que “l’educació pública del país no pot esperar més” i que cal “començar el curs amb la perspectiva d’un procés de dignificació de la professió”.
Segons dades de Plataforma per la Llengua, un total de 24 escoles comencen el curs obligades a aplicar la sentència del 25% d’hores lectives en castellà
A Catalunya també continua la lluita contra la imposició del català. Segons dades de Plataforma per la Llengua, un total de 24 escoles comencen el curs obligades a aplicar la sentència del 25% d’hores lectives en castellà. Fan cas a les resolucions judicials fruit de les denúncies interposades per famílies assessorades per entitats espanyolistes. Plataforma per la Llengua adverteix que durant el curs podria crèixer el nombre de centres afectats per les mesures del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
La comunitat educativa dels Països Catalans es prepara per a aconseguir les seues reivindicacions. “Continuarem treballant durant els pròxims cursos per aturar i revertir les polítiques contràries a l’ensenyament públic i al valencià amb noves mobilitzacions”, assegura Marc Candela. Rubén Pacheco afegeix que convocaran “totes les accions que siguem capaços d’articular. Primer, la mobilització de tota la comunitat educativa; i, si és precís, per defensar l’escola pública, gratuïta, laica i en valencià, arribarem al Tribunal Constitucional i a les instàncies europees”.
