Un infart es va emportar Pastora Dominga, el dijous 25 d’abril. Així ho han confirmat el portal La Haine i diferents membres de col·lectius anticarceraris de l’Estat espanyol, que participaran en el seu comiat aquest cap de setmana a Galícia. Dominga es va involucrar en la lluita contra les presons impulsant l’associació gallega Nais contra a impunidade i va convertir-se en una referent de la lluita per denunciar les tortures sistemàtiques a les quals eres sotmesos els presos, el funcionament del sistema carcerari i la impunitat de carcellers i de les forces de seguretat.
El seu fill, Xosé Tarrío, és potser el pres anarquista més conegut en els entorns anticarceraris de l’Estat. El seu llibre autobiogràfic Huye, hombre huye va trasbalsar tota una generació amb el recull de la seva vida en els diferents centres penitenciaris, fent visibles les condicions de brutalitat que patien els presos FIES (acrònim de “Fitxers d’Interns d’Especial Seguiment”, un règim que va néixer als anys 90 i que comporta greus restriccions de drets). El llibre, publicat l’any 1997, és una denúncia despiadada del sistema penitenciari, una crònica que recull el procés de politització de Tarrío durant els disset anys en què va estar dins de les presons; dotze dels quals els va passar en aïllament, sense cap permís de llibertat, sotmès als règims FIES, sota tortures, maltractes i vexacions. En el seu recorregut vital i penitenciari s’il·lustra la transformació d’un jove delinqüent “comú” enganxat a l’heroïna -que entra per primer cop a la presó amb tan sols disset anys- fins a l’adquisició d’una consciència llibertària, militant i anticarcerària, amb constants intents de fuga -alguns breument exitosos- i els motins d’un jove ingovernable que sempre va perseguir la llibertat. Va ser excarcerat l’any 2004, malalt de SIDA, passant els darrers mesos de vida a l’hospital i morint el dos de gener del 2005.
El seu fill, Xosé Tarrío, és potser el pres anarquista més conegut en els entorns anticarceraris de l’Estat. El seu llibre autobiogràfic va trasbalsar tota una generació amb el recull de la seva vida en els diferents presons, fent visibles les condicions de brutalitat que patien els presos FIES
Pastora i catorze membres més de Nais contra a impunidade van ser imputades en una querella criminal per injúries arran d’una concentració l’any 2010 davant d’una església on la Guàrdia Civil celebrava una missa pel 12 d’octubre. Les mares exigien responsabilitats a l’institut armat per la mort del jove Diego Viña, que va aparèixer penjat amb els seus propis pantalons a la caserna d’Arteixo, Galícia. Nais contra impunidade consideraven que la Guàrdia Civil encobria els fets, que van estar envoltats de secretisme i proves contradictòries. Finalment, van ser absoltes.
Darrerament, des de l’associació, Dominga intentava impulsar el projecte d’alberg per a expresos La kasika i participava de la proposta de lluita activa dels presos socials de l’Estat. Un nou intent de coordinar-se entre presos, familiars i grups de suport per estendre la solidaritat i poder formar una comunitat de lluita i un moviment anticarcerari molt més ampli. Gracia Amo, impulsora de l’associació de Famílies de Presos a Catalunya i mare de l’Eduard Laratta, que va morir a Brians II el 2016, l’acomiadava: “Era la mare de tots els que hem perdut els nostres fills a presó”.
