Vistos des de fora, els centres de dades d’Amazon que hi ha a l’Aragó semblen indrets inexpugnables, edificis blancs de formigó, com capses de sabates gegants sense finestres. Els envolta una tanca metàl·lica de tres metres d’alçada amb punxes al capdamunt. Centenars de càmeres de videovigilància apunten inquisidores a l’exterior i la veritat és que es fa difícil caminar pels voltants sense sentir-se com un intrús que està on no hauria d’estar. Vistos des de fora, els centres de dades semblen presons, però en lloc de tancar persones, emmagatzemen milions de continguts en línia. Des dels vídeos que es pengen a internet fins a algoritmes d’intel·ligència artificial. Des de pàgines web fins a documents de les administracions.
La Directa ha intentat concertar amb Amazon una visita a l’interior d’una d’aquestes instal·lacions. La firma tecnològica ha desembarcat amb força al territori i, set anys després d’anunciar que havia escollit Aragó com un dels seus enclavaments estrella a Europa, ara ja hi té tres centres de grans dimensions, els anomenats d’hiperescala, que segons les veus que els qüestionen, necessiten tal quantitat d’aigua i d’energia per funcionar que, en un context de crisi climàtica, són insostenibles. La resposta de la companyia tecnològica: “per mesures de seguretat, no hi ha visites”. No obstant això, hem anat a investigar sobre el terreny per conèixer de prop els centres de dades dels municipis d’El Burgo de Ebro i de Villanueva de Gállego. La companyia de venda en línia encara en disposa d’un tercer a terres aragoneses, que es troba a Osca.
Situat a tocar de l’autopista A-2, el centre de dades d’El Burgo de Ebro està als afores d’un polígon industrial anomenat El Espartal. El rodegen camps i molins de vent, i a escassos quilòmetres baixa el riu Ebre. En aquest sentit, la ubicació sembla fer bona la sentència de l’artista expert en l’arquitectura del món digital, Mario Santamaría, quan assenyala que “els centres de dades són un model extractivista, com una mina, que agafen aigua i electricitat, i per això s’instal·len als llocs on els surt més barat”. Tot i que aquest centre ja està operatiu, davant la porta d’entrada del recinte es veuen operaris de l’empresa constructora que entren i surten de les instal·lacions. Segons ens explica un d’ells, Amazon ja té una nau per emmagatzemar servidors en funcionament, però n’espera tenir tres en total.
La multinacional afirma que crearà un miler de llocs de feina als seus centres aragonesos, però la clientela d’un bar de Villanueva de Gállego no coneix ningú que hi treballi
Pel que fa al centre de dades de Villanueva del Gállego, es troba a uns pocs quilòmetres Saragossa i a tocar de l’autovia A-23, és a dir, la que va de la capital aragonesa als Pirineus. Rodejat també per camps, quan la vista busca a la llunyania es topa amb una implacable horitzontalitat. El sol cau a plom en un entorn sec. Tanmateix, la infraestructura està a prop del cabal del riu Gállego, que dona nom al municipi de l’acull, que no té més de 5.000 habitants. Hi governa una agrupació municipalista anomenada Federació dels Independents d’Aragó, que forma part de la Plataforma No Hablamos Catalán. En un restaurant del poble, la propietària ens explica que van ser els successius governs autonòmics aragonesos, primer amb el PSOE i després amb el PP, els que va impulsar la instal·lació del centre de dades d’Amazon. Més enllà d’això, apunta la restauradora, el projecte no ha suposat un canvi notable per al municipi. De fet, diversos homes asseguts a la barra fan broma i diuen que, tot i que el centre d’Amazon va arribar al poble a so de bombo i platerets, no coneixen ningú que hi treballi.
En aquest sentit, el col·lectiu activista contra l’expansió dels centres de dades Tu nube seca mi río denuncia que, en realitat, aquestes infraestructures, després de la fase de construcció, no necessiten massa gent treballant-hi perquè estan “molt automatitzades”. En una línia similar, la investigadora de la Universitat d’Oxford Ana Valdivia explica que “dins dels centres de dades només treballen netejadores, personal de seguretat i algun enginyer d’operacions per controlar que els circuits funcionin correctament, que no hi ha cap problema elèctric i que les temperatures de les sales siguin adequades, però poca gent més”.
Amazon és conscient d’aquestes crítiques i, per això, segons un estudi d’impacte econòmic elaborat per la mateixa empresa i fet públic pel diari Hoy Aragón, a finals de la dècada, quan l’empresa tingui tots els seus centres de dades a la comunitat autònoma operatius, donarà feina a un miler de persones. Alhora, la companyia ha publicat a la seva web diversos articles explicant què implica treballar en una d’aquestes infraestructures. En aquests documents, quatre treballadores dels centres d’Aragó es mostren contentes de formar part de la firma tecnològica. “Quan em van confirmar que per fi era a dins no m’ho creia. Sempre havia tingut el famós síndrome de la impostora i pensava que no era possible entrar en una empresa tan rellevant com Amazon Web Service sense un títol universitari. Però aquí estic. I crec que això reflecteix perfectament un dels principis de lideratge d’Amazon: pensar en gran”, explica una d’aquestes empleades.
Sigui com sigui, conèixer el que passa dins dels centres de dades, saber el que passa allà on es guarda el rastre digital de milions i milions d’usuaris, és difícil. “Totes aquestes infraestructures estan molt blindades, perquè si passa alguna cosa dins del centre de dades, perden moltíssims diners”, assenyala Valdivia. Potser el símil més encertat, doncs, és el que es fa des de Tu nube seca mi río: “Són com bases militars”.
