Entre la ciutat de Tortosa i l’Aldea es troba el polígon industrial Catalunya Sud, que es pretén ampliar perquè l’empresa Kronospan –dedicada als taulers de revestiment de mobiliari o per acabats de la construcció– pugui obrir una nova línia de producció. Per fer-ho, cal un nou Pla director urbanístic d’activitat econòmica (PDUAE) del polígon, que el departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya va iniciar amb un procés participatiu previ el febrer de 2024. El PDUAE suposarà una ampliació fins a les 675 hectàrees. A més, també s’està redactant un estudi específic per tal d’implantar un ramal ferroviari d’accés al polígon i per la implementació d’una terminal intermodal de mercaderies, que ocuparà 92 hectàrees. En total, una superfície de 767 hectàrees, superior a la de la petroquímica sud de Tarragona, que en té 720.
La Generalitat encara no ha presentat el PDUAE malgrat la pressió de partits com Junts per Tortosa, que van portar al passat ple del mes de març la necessitat d’agilitzar aquest tràmit per tal que Kronospan pogués iniciar l’ampliació. Jordi Jordan (Movem Tortosa-Catalunya en Comú), alcalde de Tortosa, ha anunciat que la multinacional invertirà 30 milions d’euros per instal·lar tres grans aerogeneradors al polígon Catalunya Sud, que generarien 20 megawatts d’electricitat.
“Ens oposem al polígon Catalunya Sud per diversos motius. Cultius d’oliveres i garrofers que passaran a terreny industrial, amb el que implica per a tota la biodiversitat”, denuncia Ximo Estellé, membre de GEPC-EdC
Per contra i en ple debat sobre una necessària transició ecosocial davant dels fenòmens que estem vivim com la Dana, l’apagada elèctrica, la sequera o l’augment de temperatures, diferents col·lectius com Gepec, ADACILL, AMEBESANA, Associació de Veïns Badó Masroig, Ecologistes en Acció de Tarragona i Terres de l’Ebre i la plataforma M’estimo les Terres de l’Ebre s’oposen a aquesta ampliació. Consideren que tindrà greus conseqüències per a la biodiversitat, l’aigua i el sòl agrícola, i desmenteixen els suposats beneficis per a un territori que ja està molt castigat. En declaracions de Ximo Estellé, del GEPEC – EdC: “Ens oposem al polígon Catalunya Sud per diversos motius, però en resum tots fan referència a l’impacte ambiental. Estem parlant d’un planejament urbanístic amb impactes ambientals enormes. Unes 700 hectàrees, més la intermodal, s’han de transformar de terrenys agrícoles a industrials. Cultius d’oliveres i garrofers que passaran a terreny industrial, amb el que implica per a tota la biodiversitat”.
El GEPEC–EdC ha encarregat un estudi a una universitat catalana per a avaluar l’impacte dels compostos que emet Kronospan, que servirà per poder fer al·legacions al pla director urbanístic. D’altra banda, a través d’Ecologistes en Acció, diversos representants del territori van entregar el passat mes abril, les reivindicacions de la xarxa NO al Polígon CatSud a Sílvia Paneque, Consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; Jordi Sargatal, Secretari d’Acció Climàtica i Marc Vilahur, Director General de Polítiques Ambientals i Medi Natural.
A més, el 10 de maig, la problemàtica de Kronospan va estar present a les jornades de lluita ambiental organitzades per l’Associació Sediments, GEPEC-EdC i CGT a la biblioteca de Roquetes. Una cinquantena de persones van debatre sobre la transició energètica, la llei del canvi climàtic i l’activisme energètic, amb ponències d’Alfons Pérez, Sergi Saladié i Ximo Estellé. En el mateix sentit, Ecologistes en Acció en el marc dels premis Àtila a la pitjor conducta mediambiental, enguany ha atorgat el premi Cavall d’Àtila al departament d’Inspeccions de la Generalitat. “Des d’aquest organisme s’està permetent que indústries contaminants posin en perill el medi ambient i la salut sense control efectiu”, van denunciar en un acte el 4 de juny, amb referències específiques a Kronospan i a l’ampliació del polígon Catalunya Sud.
Dues dècades en creixement
El Catalunya Sud és un polígon industrial situat entre els termes municipals de Tortosa i l’Aldea (Baix Ebre), a pocs quilòmetres del Parc Natural del Delta de l’Ebre. L’acte de col·locació de la primera pedra del Catalunya Sud es va fer l’any 2003, però no és fins al 2012 que amb el Pla de Reindustralització de les Terres de l’Ebre es dota d’aigua i gas.
Els terrenys on es va implantar en els seus orígens Kronospan eren majoritàriament de l’Institut Català del Sòl, qui els va vendre a l’empresa
El 2017 s’hi va establir la multinacional Jabil, posteriorment Hilfe Agrotechnical i el 2021 el grup Florette. Aquest mateix any s’anuncia l’arribada de Kronospan amb una inversió de 200 milions d’euros. La implantació d’aquesta macro indústria va rebre el suport de la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament de Tortosa. Es va iniciar el 2020 quan l’alcaldia tortosina estava en mans de Junts per Tortosa, amb Meritxell Roger com a alcaldessa. “Quan se’ns va plantejar si la ciutat volia acollir una indústria d’aquestes característiques, immediatament, ens vam posar a treballar per a la proposta de Tortosa, amb la parcel·la, les bonificacions i tot el que podíem oferir a l’empresa”, en declaracions de Roigé de l’any 2021. Els terrenys on es va implantar eren majoritàriament de l’Institut Català del Sòl, qui els va vendre a Kronospan.
Reindustrialitzar el territori
Els plans directors urbanístics són els instruments de govern de rang superior per al planejament urbanístic d’un territori. Aquests plans serveixen per definir drets i deures dels propietaris afectats, classifiquen els sòls, poden incorporar projectes d’urbanització i poden ser de molts tipus: d’infraestructures, socials, econòmics, etc. Són formulats per la Generalitat de Catalunya amb la participació de les administracions implicades i serveixen per desenvolupar estratègies de país.
El cas del PDUAE Catalunya Sud es va impulsar des del govern de Pere Aragonès la passada legislatura (2021-2024) amb el conseller Roger Torrent al capdavant del departament d’Empresa i Treball i actualment està en procés de redacció i pretén reordenar la zona per a ampliar el polígon en 675 hectàrees. S’emmarca dins l’estratègia de sòls d’activitat econòmica del passat executiu català, que pretenia impulsar polígons industrials amb capacitat per oferir parcel·les de gran format a les indústries que s’hi volguessin instal·lar.
Torrent va desenvolupar el Pla Nacional per la Indústria que pretenia la reindustrialització de Catalunya amb l’objectiu d’internacionalitzar l’economia catalana. “El nostre propòsit és reindustrialitzar Catalunya», va justificar el conseller Torrent l’any 2021. Per a portar a terme el pla, el febrer de 2024 es va iniciar un procés de participació ciutadana, però a dia d’avui el pla encara no s’ha presentat.
Denúncies per contaminació
L’empresa Kronospan és una multinacional austríaca dedicada a la producció de taulers de fusta i altres materials derivats a partir de fusta reciclada. Forma part d’una nova generació d’indústria altament tecnificada que necessita menys treballadors en comparació a anteriors fàbriques del mateix territori. Mentre l’empresa Kronospan té actualment unes 180 persones en plantilla, la fàbrica Lear que va tancar el 2010 a Roquetes en tenia 520.
Algunes plantes de Kronospan en altres ubicacions com la República Txeca han rebut denúncies per emetre formaldehíd i altres compostos orgànics volàtils
La planta situada al Catalunya Sud està classificada dins dels grups A i B del Catàleg d’Activitats Potencialment Contaminadores de l’Atmosfera (CAPCA). Malgrat això, l’empresa fa bandera de les seves polítiques mediambientals –de blanqueig verd, segons les entitats que s’hi oposen–, i assegura que integra pràctiques d’economia circular als seus processos de producció, així com la reducció de residus i l’ús eficient de recursos naturals amb accions com la silvicultura, la utilització de panells solars o la reforestació d’arbres.
Algunes plantes de Kronospan en altres ubicacions com la República Txeca han rebut denúncies per emetre formaldehíd i altres compostos orgànics volàtils en quantitats significatives. La planta instal·lada a Burgos va ser denunciada per emetre components de metalls pesants entre 2008 i 2014.
Impacte agrari i paisatgístic
L’ampliació del polígon Catalunya Sud posa sobre la taula el debat sobre quin model de territori es necessita. Més enllà de la contaminació que generen indústries com Kronospan que afecten el veïnat de la zona i l’entorn natural, es perden gran quantitat d’hectàrees de sòl agrari. També es veurien afectats els marges i les construccions en pedra seca, un traçat històric d’una via romana així com diverses finques amb oliveres centenàries. A més, al voltant del polígon hi ha una olivera monumental catalogada, diverses barraques de pedra seca, torres de guaita medievals, un jaciment paleontològic, elements del patrimoni arquitectònic i jaciments arqueològics associats, com l’ermita i la torre de l’Aldea. La zona, a més, forma part de la reserva de la biosfera de Terres de l’Ebre i de l’espai vital de l’àguila cuabarrada, en perill d’extinció a Catalunya.
