Perquè es pugui executar un desnonament cal una ordre dels jutjats, un representant de la propietat, un serraller, la comissió judicial i sovint un dispositiu policial. De vegades, també, es requereix la presència d’una dotació de bombers. Mario Aspano i Pau Pérez formen part de la plataforma de Bombers contra els Desnonaments, que té pocs mesos de vida, on ja s’han vinculat 260 professionals de Catalunya, que es neguen a ser “còmplices i executors” d’aquestes actuacions.
“Ens oposem a col·laborar-hi perquè, per començar, no és la nostra feina, i també perquè no volem fer fora la gent de casa seva. La nostra funció és protegir les persones”, sentencia Pérez, que forma part del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Efectivament, entre les funcions que tenen assignades hi ha l’extinció i prevenció d’incendis, la intervenció en operacions de protecció civil i salvament, i algunes assistències tècniques, que no inclouen llançaments.
“No és la nostra feina”
“Es podia aconseguir un projecte de llei d’objecció de consciència, però això significaria reconèixer que és la nostra feina, quan no ho és”, reflexiona, en aquest sentit, Aspano, que està adscrit al cos de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest professional relata que, quan criden un dispositiu bomber a un desnonament, s’hi desplaça un vehicle o dos dotats d’autoescala, una ambulància i un altre cotxe, el que representa un equip d’entre deu i quinze persones. “És un dispositiu que queda inhabilitat per atendre qualsevol altra emergència. Estan segrestant mitjans públics per destinar-los a interessos privats”, denuncia el bomber municipal.
Fa poc, en un municipi de l’àrea metropolitana de Barcelona, la policia local va sol·licitar l’assistència de bombers de la Generalitat per executar un llançament sense ordre judicial. Concretament, es necessitava un ariet per abatre la porta i el cap del parc de bombers hi va accedir. “A més de l’ariet, també solen demanar l’autoescala, que és un vehicle amb una escala que arriba a llocs elevats i amb mala accessibilitat. L’utilitzen perquè algun policia pugi a la cistella amb un bomber per retirar algun activista, però resulta que normalment estan perfectament lligats i s’han penjat per voluntat pròpia en un acte pacífic de resistència. Estan segurs i, per tant, nosaltres no hem de fer res”, remarca Aspano.
“Estan segrestant mitjans públics per destinar-los a interessos privats i els inhabiliten per a altres emergències”, considera Mario Aspano, de Bombers contra els Desnonaments
Per mobilitzar el cos, aquest bomber assegura que “moltes vegades la policia truca i diu que hi ha un mandat judicial que mai ens entrega perquè resulta que no existia”. “Ens fan servir per blanquejar l’actuació de la policia”, lamenta. Per evitar-ho, des de la plataforma s’està debatent com respondre quan són cridades a assistir un desnonament i un grup d’advocacia està estudiant possibles vies de resposta i quines conseqüències pot tenir negar-se a actuar quan un cap de parc dona l’ordre d’assistir a un llançament.
“Volem conscienciar els companys, elaborar algun protocol i traçar estratègies. No som aliens al que passa a la societat. El problema de l’habitatge és transversal, som de classe treballadora com la resta i hem d’estar en aquest costat”, conclou Pau Pérez. Des d’aquesta posició, Aspano alerta del cas dels bombers de Madrid, que havien aconseguit suport de sindicats majoritaris i estaven fent una proposta de protocol, però la direcció ha elaborat un pla d’actuació en paral·lel que obliga a col·laborar amb la policia quan els ho requereixin en casos de desnonaments.
Mestres que posen el cos
De camí cap a l’escola La Fraga, al barri vell de Salt (el Gironès), un grup d’alumnes passa per davant del desnonament d’un company de classe. Hi ha un ampli dispositiu d’agents antidisturbis dels Mossos d’Esquadra. Jordi Bosch, que és professor de primària al centre, lamenta que sigui una escena habitual. Davant d’un degoteig constant de llançaments que afecten les famílies dels centres educatius de la localitat, un grup de docents va decidir organitzar-se i crear el col·lectiu Docents 17190, que fa referència al codi postal del municipi.
Des que es va presentar el mes de novembre, la fórmula s’ha replicat a molts altres indrets de Catalunya: Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Sant Celoni, a les comarques del Maresme i el Baix Llobregat o a Ponent. A més de reivindicar el dret a un habitatge digne, els col·lectius acompanyen les famílies i, sempre que poden, posen el cos per aturar els desnonaments.
A Salt hi ha, per ara, 26 docents implicats en la causa repartides entre els onze centres formatius públics que hi ha al municipi. En el cas de l’escola La Fraga, s’ha aconseguit la implicació de tota la comunitat educativa i fins i tot l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) ha adequat un espai a l’escola com a magatzem per guardar les pertinences de les famílies que s’han quedat sense casa.
La directora de l’institut Vallvera, Eva Rigau, relata situacions que s’han viscut a les aules: una criatura, després de ser desnonada, va estar tres dies en un hotel a Medinyà i després a la Jonquera, en una situació molt complicada i sense transport públic, és a dir, sense poder anar a l’escola; una altra alumna va arribar plorant al centre perquè se li havia cremat l’ordinador en quedar-se adormida amb l’espelma encesa, perquè els havien tallat la llum. “No juguem en igualtat de condicions, però volen demanar la mateixa implicació a aquest alumnat i les seves famílies, quan moltes tenen dificultats per dur un plat a taula”, denuncia Rigau.
Les problemàtiques són múltiples, però sempre impacten en el dret a l’educació. Jordi Bosch es pregunta com es pot concentrar i estudiar una persona en edat formativa, si es troba sota l’amenaça de desnonament o viu en un habitatge sense condicions dignes o subministraments. “Si prenem les dades existents, resulta que el nombre d’alumnes en risc d’exclusió que està diagnosticat amb alguna afectació és molt elevat. Les condicions econòmiques i socials impacten greument en la salut mental i física, a classe hi ha alumnes preocupats, amb mals de panxa constants”, detalla.
Inevitablement, a l’aula se’n parla. Per a Bosch és molt important que l’estudiant que viu una situació així no cregui que la culpa és de la seva família. Ferran Giménez, que imparteix un cicle formatiu a l’IES Vallvera, puntualitza, però, que no és fàcil: “Estem lluitant contra un dels mantres del neoliberalisme, la propietat privada. La idea que si et treuen de casa és que no has treballat prou ha calat molt”.
Seguint les passes de Salt, fa tres mesos va néixer Docents 089 a l’Hospitalet de Llobregat, i en l’actualitat en formen part una quinzena de docents de centres com les escoles Ernest Lluch i Pau Vila o els instituts Eugeni d’Ors i Can Vilumara
Giménez denúncia que el departament d’Educació “ha mostrat una estratègia intimidatòria”. En el seu cas, explica que, mitjançant una inspecció, es va dirigir a la directora del centre per dissuadir-la de mantenir la pancarta on es llegeix “Prou desnonaments” penjada al centre. Alhora, 6 de febrer, en un desnonament amb menors, els Mossos van identificar tres ensenyants d’escoles de Salt i van consultar la inspecció educativa per demanar si estaven o no dins el seu horari laboral. I arran d’un altre llançament, en aquest cas el novembre de 2024, un grup d’alumnes va rebre una sanció en aplicació de la llei mordassa per “desobediència a l’autoritat”.
Seguint les passes de Salt, fa tres mesos va néixer Docents 089 a l’Hospitalet de Llobregat, i en l’actualitat en formen part una quinzena de docents de centres com les escoles Ernest Lluch i Pau Vila o els instituts Eugeni d’Ors i Can Vilumara. Nerea Garcia Pérez treballa a l’escola Ernest Lluch i un percentatge alt del seu alumnat viu en infrahabitatges i sense subministraments: “Hi ha hagut casos d’alumnat que ha dormit alguna nit al carrer, després d’un desnonament”.
El col·lectiu argumenta que el dret a l’educació no es pot separar del dret a l’habitatge, i Garcia ho aterra: “hi ha infants que venen amb por perquè tenen a l’horitzó una data de desnonament, pateixen la incertesa de no saber on aniran, la tristesa que suposa, i no tenen un lloc en condicions per fer deures o estudiar”. Amb l’objectiu de sensibilitzar docents, claustres i alumnat Docents 089 elabora –amb la PAH i el Sindicat de Llogateres– uns protocols d’actuació a les escoles davant del risc de desnonament. Volen garantir que els centres siguin un lloc segur per explicar les situacions que pateixen, facilitar recursos per treballar a l’aula i promoure xarxes de solidaritat amb les famílies.
