Darrere la foto fixa d’un llançament hi ha un procediment judicial feixuc i ple d’entrebancs a l’hora d’acollir-se a les normatives previstes per protegir les persones en situació de vulnerabilitat econòmica. Al final del recorregut, és la persona titular d’un jutjat qui dicta l’ordre de llançament i una comissió judicial qui l’executa.
Al “Sota Focus” de la Directa 590 desgranem quines són les dificultats i els entrebancs a l’hora d’aplicar la moratòria de desnonaments, vigent des del 2020, i com afecta la disparitat de criteri judicial. Una evidència és que la normativa vigent no ha aconseguit aturar la sagnia de desnonaments als Països Catalans. Els jutjats continuen signant ordres de llançament que s’executen dia sí dia també: segons les dades del Consell General del Poder Judicial, l’any 2024 n’hi va haver 7.381 a Catalunya –gairebé el 30 % de tot l’Estat–, 3.610 al País Valencià i 880 a les Illes.
Més enllà de la moratòria, el poder judicial també ha posat fre al desplegament de normatives pel dret a l’habitatge, especialment a Catalunya. De forma sistemàtica, el Partit Popular, sovint amb el suport de Vox, s’ha dedicat a recórrer les lleis d’habitatge de les diverses administracions estatals al Tribunal Constitucional (TC). El resultat ha estat un camp de lleis minat pel màxim òrgan judicial espanyol: en els darrers deu anys, ha escapçat vuit normes d’habitatge aplicables a l’àmbit dels Països Catalans. La defensa de la propietat privada i la invasió de competències –en el cas de les normatives autonòmiques– han estat els arguments principals.
La darrera sentència del TC és del gener i declara la inconstitucionalitat d’algunes modificacions de la llei d’enjudiciament civil a través de llei d’habitatge 12/2023
La darrera sentència del TC en aquest àmbit és del gener d’enguany i declara la inconstitucionalitat i la nul·litat d’algunes modificacions de la llei d’enjudiciament civil (LEC) a través de llei estatal d’habitatge 12/2023. Concretament, el TC anul·la els articles que estipulaven que no s’admetrien les demandes on no s’especifica si la part demandada es troba o no en situació de vulnerabilitat econòmica o si la propietat no s’ha sotmès a un procediment de conciliació o intermediació. Així tot, la llei d’eficiència del sistema públic de la justícia, que va entrar en vigor el mes d’abril, obliga a passar per un sistema extrajudicial, com la mediació i la conciliació, abans de la presentació d’una demanda per impagament.
El tribunal s’ha posicionat en la mateixa línia en relació amb la llei catalana 1/2022. A finals de 2024, va tombar l’obligatorietat de les grans tenidores d’oferir lloguer social per finalització de contracte i per a ocupants sense títol abans d’interposar demandes judicials, i la possibilitat d’interposar sancions. Tres mesos més tard, en resposta a un altre recurs de Vox, encara retallava més la norma: declarava inconstitucional reduir en un 50% el valor d’un habitatge buit a expropiar. Arran de la sentència, la Generalitat catalana haurà d’arxivar 521 expedients sancionadors en curs contra grans propietàries i haurà de tornar 400.000 euros que l’Agència Catalana de Consum ja havia rebut en concepte de sancions.
Des que es va aprovar fa deu anys la llei 24/2015 a Catalunya, impulsada per una Iniciativa Legislativa Popular, el poder judicial ha anat suspenent parcialment totes les ampliacions
La darrera no és una sentència aïllada. Des que es va aprovar fa deu anys la llei 24/2015 a Catalunya, impulsada per una Iniciativa Legislativa Popular, el poder judicial ha anat suspenent parcialment totes les ampliacions de la norma. Fins i tot el govern espanyol del PSOE va recórrer la regulació de lloguers catalana, tal com havia fet abans el del PP.
Al País Valencià, i també a causa d’un recurs del PP, la llei 2/20217 per a la funció social de l’habitatge va patir retallades. El 2018, el TC va declarar inconstitucionals alguns articles, com els que regulaven l’expropiació forçada de l’ús de fruit temporal d’habitatges de persones en circumstàncies d’emergència social.
