Fa quasi tres anys que el periodista i guionista valencià Vicent Marco presideix la Unió de Periodistes Valencians, l’organització majoritària del sector del periodisme i la comunicació al País Valencià. Hi va arribar amb l’objectiu de defensar la “dignitat” de la professió i, particularment, la llibertat d’expressió i una informació plural i rigorosa. Uns drets que, creu, corren més perill des que es va configurar el nou Consell d’Administració de la radiotelevisió pública valenciana. Hi va treballar entre 2006 i 2014, coincidint amb el que recorda com “l’època fosca de Canal 9, la de la manipulació i les llistres negres”. Ara fa un any que el govern del PP i Vox va aprovar la nova llei de regulació de la Corporació Audiovisual, que està condicionant el full de ruta d’À Punt. Conversem amb Marco sobre els canvis que viuen els mitjans públics i els impactes en la professió, el risc de tornar a l’antiga RTVV, la desinformació i l’extrema dreta.
El passat mes de juny va fer un any de l’aprovació de la llei de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana del govern de PP i Vox. La Unió de Periodistes ja va advertir que podia suposar un major control polític i una pèrdua de pluralitat i independència, ja que, ara, dels huit membres del Consell d’Administració, set són triats per les Corts Valencianes a proposta dels grups polítics. En aquest primer any, heu notat el canvi?
És una llei que està molt mal feta, segons ha expressat la mateixa gent de la casa que ha hagut d’acatar i posar en marxa la llei. En el seu dia ja vam denunciar que era una llei que propiciava el control polític de la ràdio i televisió públiques per part d’un partit, i eliminava tots els mecanismes de control intern i extern per evitar la manipulació política. És tornar al model de l’antiga televisió, Canal 9, i així s’ha constatat en aquest any.
El nou Consell d’Administració està format per professionals com Vicente Ordaz, qui ha treballat a la COPE i ha col·laborat com a opinador en mitjans com ABC, La Vanguardia o Trece TV; Pilar Caro, directora general de la Fundació Connexus, el lobby empresarial que connecta el teixit productiu valencià i madrileny; o Julio Utrilla, enginyer de mines sense experiència en l’àmbit de la comunicació i director institucional de Vox. Què opines sobre la filiació del Consell?
Li falta pluralitat. És un Consell on tots els membres estan nomenats per dos partits [PP i Vox] que tenen una visió del món molt similar. Alguns dels membres no parlen ni entenen el valencià… És un Consell d’Administració molt parcial.
I sobre el nou director d’À Punt, Francisco Aura, figura del zaplanisme mediàtic?
“El nou director d’À Punt representa la part més fosca de Canal 9 i de l’època en la qual s’enriquien productores amigues”
Representa la part més fosca de Canal 9 i de l’època en la qual s’enriquien productores amigues. Quan ha comparegut a les Corts, ell mateix s’ha retractat dient que l’únic que li interessa és l’audiència i que està disposat a carregar-se tot el que s’havia construït. Ha suprimit programes consolidats de la ràdio i televisió i té en contra a tot el sector dels traductors, lingüistes i productores. És més, ha posat a tot el sector audiovisual en contra de la seua gestió, que només agrada als membres de Lo Rat Penat, perquè els està donant espai amb programes d’entreteniment com Fora de cobertura; i als amants del maltractament animal, que ara tenen la programació bouera.
Un altre dels relleus més significatius ha estat en la direcció d’informatius d’À Punt. Fins aleshores, el cap havia sigut el periodista Iván Esteve, substituït per Josep Magraner. Com valoreu aquest relleu?
És un relleu lògic en el sentit que cadascú posa al capdavant la seua persona de confiança. Abans, el relleu en la direcció d’informatius el votaven els redactors, però amb la nova llei aquest procediment se l’han carregat. La redacció ja no té ni vot ni decisió sobre qui és el seu cap. El Consell d’Administració ha triat una persona molt afí al PP, que estava en Canal 9 i que després ha seguit, gràcies al PP, en llocs de responsabilitat en l’EMT. He de dir que en els cinc anys anteriors a l’arribada de Magraner, a la Unió de Periodistes hem rebut dues o tres queixes amb relació als continguts dels informatius. Des que va arribar Magraner, ja hem rebut més d’una vintena. Nosaltres no fiscalitzem cada peça de l’informatiu, però sí que lluitem perquè la redacció puga treballar amb llibertat, perquè no els obliguen a fer notícies de bous quan les periodistes no les volen fer i s’acullen a les clàusules de consciència, perquè no els amenacen amb modificacions d’horari, cosa que ja estan fent… El canvi s’ha notat i això ha fet que moltes institucions, polítics o col·lectius s’hagen queixat.
Quins són els motius principals d’aquestes queixes?
Els lingüistes de la casa s’han queixat sobre el model lingüístic. Hem rebut queixes sobre els programes taurins o l’obligació per part de l’empresa perquè alguns professionals hagen de tractar eixa informació en contra de la seua voluntat. Sindicats s’han queixat pel tractament informatiu de la vaga general, de la qual no es va informar fins al minut 30 de l’informatiu. Companys periodistes han denunciat el fet que les productores que estan preparant programes no hagen cobrat encara i, per tant, hi ha un retard en el pagament de les nòmines. La llista és molt llarga.
Quins canvis heu detectat ja en el tractament dels continguts informatius o en la programació de la ràdio i la televisió que, a parer vostre, fan qüestionar la qualitat informativa i perdre pluralitat?
A escala general, hem notat que s’ha introduït un valencià no normatiu en programes com Fora de cobertura, un programa de ràdio de cap de setmana que segurament és el pitjor programa radiofònic mai emès en una ràdio pública. Hem notat una sobredimensió de la informació taurina i un tractament de les notícies més alineat al que pensen els actuals dirigents del govern valencià.
Entre els professionals de la informació, hi ha consens a l’hora de felicitar els periodistes d’À Punt per la cobertura informativa durant la dana. A més es va mantenir una línia molt crítica amb el govern de Carlos Mazón. Amb el nou consell, s’ha perdut llibertat periodística i mirada crítica a l’hora de tractar assumptes com la gestió política de la dana?
“Hem rebut moltes queixes per la desaparició progressiva de notícies sobre la gestió política de la dana”
Encara hi ha peces crítiques i se’n fa seguiment, però queda més diluït. De fet, també hem rebut moltes queixes per la desaparició progressiva de notícies sobre la gestió política de la dana o la seua ubicació al final de l’escaleta. Esperem que siga per la distància dels fets i no per una consigna política. No sabria dir-te si el to crític amb la gestió de Mazón continuarà en el futur o anirà diluint-se, com els reclams per la dimisió del president.
Una altra qüestió que preocupa és el tractament dels continguts relacionats amb el racisme o migracions, àmbits en què l’extrema dreta intenta monopolitzar els debats amb postures xenòfobes. Heu detectat algun canvi?
En el llibre d’estil anterior hi havia molt contingut deontològic on quedava clar el tractament que se’ls havia de donar als temes de violència masclista o les migracions, però el llibre d’estil actual ha eliminat una bona part d’aquestes qüestions. La plantilla, que s’havia guanyat el respecte de la població, continua fent un treball excel·lent. Tot té molta relació amb l’ordre de les peces i el pes que se li dona a cada notícia, no amb una manipulació evident com la que hi havia a Canal 9. Estem en una època molt complicada mediàticament, i els mitjans públics haurien d’aportar seny i trellat al debat i donar veu a expertes i entitats que treballen amb aquests col·lectius. Esperem que À Punt ho faça, convide gent que aporte i que no participen en les tertúlies negacionistes del canvi climàtic, com ja ha passat; o persones que contribueixen a generar discursos d’odi.
Alguns periodistes han compartit la seua insatisfacció amb les noves normes. Creus que hi ha prou consciència del que està passant? Els professionals de la informació disposen de mecanismes segurs i eficients per denunciar casos de pèrdua de llibertat de premsa i independència?
Sempre poden comptar amb la Unió de Periodistes. Abans podien comptar amb un Consell d’Informatius que a hores d’ara no s’ha constituït i fa un any que es troba en una situació de llimbs. El comitè d’empresa està més preocupat per la seua situació laboral —que també ha sigut d’incertesa— que per la línia editorial de la casa. El comitè també hauria de parar atenció al canvi de línia editorial i ajudar al fet que es garantisca la pluralitat i la llibertat d’expressió entre els treballadors.
Tal com has comentat, el Consell d’Informatius no s’ha constituït encara. Alhora, ha desaparegut el Consell de la Ciutadania. Quina importància tenien aquests òrgans? Quin impacte pot tenir el seu canvi i desaparició, respectivament?
El Consell d’Informatius analitzava la qualitat i pluralitat de tots els continguts de la televisió pública i atenia les queixes dels companys sobre el tractament d’alguna peça concreta. També tenia el poder de vetar el director d’informatius. Ara, amb la nova llei, tot això queda diluït. Si finalment es constitueix, ja veurem quines seran les condicions. El que sí que sabem és que hi ha una discrepància evident entre el que vol el nou Consell d’Administració, crear un ens purament consultiu sense cap tipus de poder per prendre decisions, i el que vol la redacció, que defensa que siga una ferramenta per evitar la manipulació. Pel que fa al Consell de la Ciutadania, la seua eliminació comporta que la població ja no tinga una eina directa per poder manifestar la seua opinió sobre À Punt, a banda d’una pèrdua molt gran de pluralitat.
Un dels col·lectius que més ha expressat el seu rebuig al nou Consell és el Col·lectiu de Lingüistes d’À Punt Clap. El Consell d’Administració va aprovar el passat mes de juny un nou llibre d’estil que aposta per un registre que “siga comprensible per a tots els habitants”. Aprova utilitzar criteris per, segons ells, “descatalanitzar” la llengua. El nou llibre d’estil, entre altres criteris, fixa com a preferibles paraules com “llavaplats”, “mitat”, “ensenyança”, “almorzar” o “llonja”. Des de llavors, són més habituals les intervencions o els comentaris en castellà per part de presentadors i comentaristes. Quins objectius creus que persegueixen amb aquesta normativa lingüística?
“Fer ràdio i televisió de baix cost i en castellà és sinònim de fracàs absolut en termes d’audiència”
El nou director d’À Punt va dir una frase a les Corts, que va passar desapercebuda, i és un resum meravellós. Va dir: “Si algú et contesta en castellà, és una norma d’educació bàsica respondre’l en castellà”. Per a aquest senyor, un valencià que parla valencià i no canvia de llengua és un maleducat. I si el castellà no es canvia al valencià, què és? Eixe pensament de llengua subordinada, de fer més continguts en castellà, d’utilitzar un valencià que no siga normatiu, d’elaborar una llista de paraules prohibides com en Canal 9… Tot açò és el que diu la cançó “Tobogan”, de Zoo: “Welcome, my friends, colonitzats vos saluden”. És l’acatament, la submissió a les consignes dels valencianòfobs.
El govern actual defensa que el seu model de televisió millorarà les xifres d’audiència. Diuen que castellanitzant els continguts s’aconseguirà arribar al públic castellanoparlant. Creus que serà així? Què opines d’aquest argument?
És un argument totalment pervers. Açò és una televisió pública i l’audiència queda relegada a l’interès comú. És molt més interessant fer programes culturals que fer programes de maltractament animal. La llengua és cultura i hauria de tenir una predominança en la televisió pública valenciana. No pot ser que no hi haja ni un programa musical en la televisió, quan som la terra dels festivals i dels músics i, en canvi, hi haja programa de bous. El sistema actual dels audímetres és erroni. La dependència de les audiències és un mal enemic de les ràdios i televisions. Les coses s’han de fer bé, independentment de l’audiència. Fer ràdio i televisió de baix cost i en castellà és sinònim de fracàs absolut en termes d’audiència. L’únic que la manté són els concursos en valencià i els informatius, que s’han guanyat el respecte de la societat pel treball dels últims anys.
En l’àmbit laboral, hi ha hagut un retrocés en els drets laborals de les treballadores? Vos ha arribat alguna denúncia arran dels acomiadaments que hi ha hagut?
Per ara estan respectant els torns de treball, en setembre, ja veurem… Hi ha hagut quatre comiats que no són admissibles, especialment el de la companya Lorena Tortosa, que es va reincorporar al seu lloc i a la setmana la van fer fora per no superar el període de prova d’un lloc de treball on havia estat treballant tres anys. Això és una violació flagrant dels drets laborals. Hi ha hagut tres companys més, del Departament de Programes, acomiadats de males formes. Va ser arribar de bon matí i els digueren: “Agafa les teues coses i ves-te’n”. Són maneres molt lletges d’acomiadar la gent i d’enviar el missatge que “qui estiga contra mi pot acabar igual”. S’han acomiadat periodistes per a posar a altres de més confiança amb els actuals gestors. Sabem que en la redacció, un espai on es poden donar tensions, ara hi ha crits totes les setmanes, i abans això no passava. A més a més, hi ha una qüestió no resolta, que ve de l’anterior govern del PP, que no va resoldre el Botànic, i sembla que tampoc es resoldrà ara. Es tracta de la interinitat de la plantilla i la convocatòria d’una oposició. Hi havia més de 800 persones apuntades als processos de selecció, que pagaren quotes, que pagaren acadèmies per a presentar-se a la prova. L’examen ja no es farà i, per ara, no hi ha data de convocatòria. Ens sembla urgent que es resolga i que es faça aquest procés de selecció per a la professió més important d’aquest segle a la Comunitat Valenciana. No hi ha voluntat per part del govern actual ni per part dels sindicats. Sembla que fins d’ací a tres anys i mig, que llavors obligarà la llei, no hi haurà cap convocatòria de llocs de treball en À Punt.
Un dels problemes que enfrontem és la desinformació o les fake news llançades per comunicadors de l’extrema dreta. L’auge de l’extrema dreta i, en concret el País Valencià, amb un govern de dreta i extrema dreta, com condiciona el periodisme en l’actualitat?
“L’única esperança és que l’actual plantilla se sent molt més forta i no deixaran que arribem, espere, als nivells de manipulació als quals es va arribar amb Canal 9”
La dana a València ha sigut epicentre de les fake news i els pseudoperiodistes de dretes que venen a sembrar odi. Per xarxes, polítics d’extrema dreta, com José María Llanos o Carlos Flores Juberías, són els que ataquen la premsa lliure. Són els mateixos legisladors qui criden els seus per rebel·lar-se contra els periodistes seriosos i donen difusió al contingut de pseudomitjans, sempre informacions que van a favor seu i que són tergiversades, sinó directament mentides. Fer premsa lliure et penalitza a l’hora de rebre ajudes públiques. Per exemple, l’Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana estan regant els mitjans de dreta i extrema dreta. A escala personal, condiciona en el sentit que alguns professionals més dòcils amb el poder reben a canvi més presència en els mitjans públics.
Tems que tornem a Canal 9, a l’època de la manca de llibertat, la manipulació i les llistes negres?
Estem tornant a poc a poc a l’època de Canal 9, com ja vaticinàvem. L’única esperança és que l’actual plantilla se sent molt més forta i no deixaran que arribem, espere, als nivells de manipulació als quals es va arribar amb Canal 9. Hi ha molta decència en la redacció actual i es farà front als intents de manipulació, que per ara no ha quedat palesa, però sí que comença a haver-hi un canvi en l’ordre de les notícies, de donar més veu a uns que a altres. Anteriorment, en Canal 9, directament et feien esborrar declaracions, eliminar talls de veu… Ja sabem tot el que va passar i estic convençut que l’actual plantilla no deixarà que s’arribe a eixe punt.
