Jorge Jiménez sortia de casa a finals de juny per anar a treballar i va veure que l’estaven esperant dues persones al costat del seu vehicle. Es van identificar com a policies de paisà i li van comunicar que estava detingut, acusat de revelació de secrets i falsedat documental. De seguida van aparèixer més cotxes camuflats i policies sense uniformar que formaven part del dispositiu. “No em va agafar per sorpresa, sabíem que això podria arribar a passar”, explica.
Des d’aquí va ser traslladat a la comissaria i, després de passar pràcticament 24 hores en el calabós, va declarar davant d’un jutge. L’acusen d’haver comès falsedat documental per sol·licitar en el Registre de la Propietat notes simples; la tesi de la policia és que no va ser sincer en incloure en el motiu d’aquesta sol·licitud, que era “per a una investigació jurídica”, explica Daniel Amelang, lletrat defensor. L’advocat argumenta que no existeix tal falsedat, ja que aquesta investigació existeix i el seu defensat està valorant “presentar querelles i denúncies contra els policies que li han causat un perjudici personal i que han espiat il·legalment a gent que participa en moviments socials, per la qual cosa forma part d’aquesta investigació”.
L’acusat defensa que en cap de les piulades es difon l’adreça física d’agents policials i que, a més, si s’hagués fet, “en tot cas podria ser una infracció administrativa”
La policia li va confiscar el telèfon mòbil i va sol·licitar una diligència al jutge d’instrucció per poder utilitzar el contingut del dispositiu com a prova en la causa. Amelang es va oposar a aquesta petició: “És una diligència desproporcionada, primer per tota la informació privada que pot tenir un telèfon mòbil i segon perquè no és necessari per acreditar els fets dels quals se l’acusen, perquè Jorge ha reconegut davant del jutge que ha demanat les notes simples”, exposa.
Sobre la imputació per revelació de secrets, Amelang explica que es basen en la publicació en diferents xarxes socials d’informació sobre aquestes infiltracions policials: En les piulades que diu la policia que es van publicar, en cap es difon l’adreça física de cap persona, però és que, a més, si s’hagués fet, la publicació en si no seria un delicte de revelació de secrets, segons la redacció de l’article 197 del Codi Penal, sinó que en tot cas podria ser una infracció administrativa sancionable amb una multa per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.
“M’ha tocat a mi, però li podia haver tocat a qualsevol de les companyes que estan relacionades amb aquest tema, fins i tot també a les periodistes que estan investigant”, exposa Jiménez
Jorge Jiménez nega que s’hagi produït una revelació de secrets: “El màxim que s’ha publicat d’algun d’ells és la ciutat o el barri on viuen, mai l’adreça del domicili concreta”, exposa, cosa que és fàcilment comprovable anant a les publicacions. El jutge ha resolt favorablement l’oposició presentada per la defensa i ha desestimat la petició de la policia d’incorporar la informació del seu mòbil a la causa, d’acord amb els seus arguments. La interlocutòria no és ferma i es pot recórrer.
“Sabíem que la brigada d’informació i la comissaria general d’informació farien alguna cosa en aquest sentit, no sabíem com; s’han inventat aquests dos delictes per llevar-me el telèfon mòbil, clonar-ho, com diuen en l’atestat —relata Jiménez—, m’ha tocat a mi, però li podia haver tocat a qualsevol de les companyes que estan relacionades amb aquest tema, fins i tot també a les periodistes que estan investigant-ho”.
Jiménez considera que hi ha una “clara intenció de perseguir políticament la gent que investiga aquests mètodes, assenyalar-nos públicament, com una forma de castigar d’una manera personal els qui hem contribuït a destapar aquestes pràctiques policials”. Sobre el seu treball de recerca, explica que han creat “una espècie de grup de treball temporal que es dedica a difondre tota la informació que obtenim d’aquestes investigacions en les quals tractem d’intentar descobrir a infiltrats en moviments socials en tot l’Estat espanyol i exposar-los públicament”. Aquesta feina també té l’objectiu d’“entendre com funcionen aquests mètodes per fer-los accessibles a altres persones militants”.
La trajectòria militant i relació amb agents infiltrats
Militant dels moviments socials madrilenys, Jorge Jiménez és un dels activistes que van donar vida a Distrito 14, col·lectiu antifeixista i antimilitarista nascut en Moratalaz el 2012 i ja dissolt, que ha estat en el punt de mira de la policia i les autoritats des de pràcticament el dia de la seva creació. El 2016, tres integrants del col·lectiu van convocar una roda de premsa per denunciar les “mentides, manipulacions i muntatges que aboca la Brigada Policial d’Informació” en el context de les festes del districte. En aquest moment, van ser detingudes vuit persones en una operació policial en la qual els agents van aparèixer amb “el rostre cobert, armats amb escopetes i cascos”.
Segons va publicar El Salto Diario el setembre de 2023, quan van tenir lloc les detencions de 2016, ja s’havia produït una primera infiltració policial a Distrito 14. Es tracta de Sergio G. A., que es feia dir Sergio Botana i que va estar més de set anys infiltrat en aquest i altres col·lectius dels moviments socials madrilenys. El 2020, coincidint amb la “desactivació” de Sergio G. A., un altre agent encobert, Carlos P. M., va començar a freqüentar els espais de militància de l’est de Madrid per apropar-se, també, a Distrito 14, com va explicar aquest mitjà el maig de 2024.
El Constitucional ha de pronunciar-se encara sobre el recurs d’empara presentat per Irídia i Acció Contra l’Espionatge Policial per les greus violacions de drets
Jorge Jiménez va denunciar per amenaces aquest agent policial en una de les poques causes judicials per investigar policies infiltrats que continua oberta en un jutjat ordinari. El Constitucional ha de pronunciar-se encara sobre el recurs d’empara presentat per Irídia i Acció Contra l’Espionatge Policial per les greus violacions de drets vinculades a la falta d’investigació judicial de les conseqüències d’aquest espionatge.
La militància contra els infiltrats policials en moviments polítics ha dut Jorge Jiménez a impulsar iniciatives de divulgació i crítica política d’una pràctica que es produeix sota les premisses discutibles de la interpretació de l’article 282 bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal orientat a la persecució de la delinqüència organitzada. Entre aquestes activitats figura la publicació d’un Manual per destapar un policia infiltrat, elaborat pel col·lectiu editorial Dos Quadrats i publicat el 2025.
El cas Spycops destapat al Regne Unit, ha transformat l’opinió pública entorn d’aquestes operacions sota identitat simulada i va portar a la petició de disculpes “sense reserves” per part de la Policia Metropolitana britànica. No obstant això, en el cas de l’Estat espanyol mai s’han reconegut les infiltracions policials en moviments polítics i organitzacions. De fet, la detenció de Jiménez segueix decisions com la carpetada judicial que fins ara s’ha donat a denúncies per abusos en el marc de relacions sexoafectives amb els talps policials.
