El passat 22 d’agost, un fort soroll va alertar a les veïnes de la finca número 2 del carrer Caixers de València, on està situat el Baix Social Okupat Anarquista (BSOA) Ca la Caixeta. Quan intentaren obrir la porta del baix, la trobaren blocada des de dins. A les onze i quart del matí i en ple estiu, el BSOA Ca la Caixeta era desallotjat il·legalment per part de la propietat de l’edifici, la constructora romanesa Good Capital Investiment SL. Ara, el pròxim diumenge, 19 d’octubre, des del centre social convoquen el comiat d’un espai comunitari que, tal com expliquen les seues membres, era “un símbol de la lluita contra la turistificació i gentrificació d’un barri en perill d’extinció”, el de Ciutat Vella, en ple centre històric de la capital del Túria. La jornada començarà a les onze del matí al número 2 del carrer Caixers, amb una cercavila, continuarà amb un dinar popular i tancarà amb concerts.
L’empresa propietària, a mesura que aconseguia desnonar els immobles de l’edifici, allotjava també persones afins, segons conta el veïnat que va decidir ocupar la finca com a resposta a l’expulsió de les llogateres inicials. Entre la porta número dos i el baix, existia una separació física que van enderrocar des de dins per accedir al baix i procedir al seu desallotjament sense cap ordre prèvia. “Van aprofitar un moment de l’any en què quasi ningú viu a la ciutat i, per tant, comptàvem amb menys xarxa que vinguera a defendre l’espai”, lamenten. En un primer moment no els van deixar treure les coses que hi havia a dins i, fins i tot, recorden que la propietat començà a trencar-ho tot perquè no es poguera habitar de nou. L’acomiadament del diumenge és “una forma de tancar i celebrar tota la gent que ha participat d’aquest espai, amb qui s’ha creat xarxa, i per continuar donant alè a noves formes d’organització i okupant espais”, manifesten.
Espai de resistència i comunitat
Des del seu naixement fa quasi quatre anys, el BSOA Ca la Caixeta ha acollit diversos tallers, com de fusteria, ceràmica o bicis, i també activitats obertes al barri; a més de servir com a espai per a l’organització política i assembleària. En un barri com Ciutat Vella que travessa processos de gentrificació, turistificació i expulsió del veïnat, la Caixeta “feia un paper fonamental per omplir els buits que hi ha al barri, en un moment en què s’està quedant sense veïnat”, assegura Andreu Ginés, membre del col·lectiu Veïnat en Perill d’Extinció.
“El que ofereix el centre social no té res a veure amb el que es ven a la ciutat”, expliquen des del BSOA. En aquest sentit, constituïa un lloc dirigit al veïnat, on trobar-se, construir xarxa i la seua pròpia cultura seguint la línia d’altres centres okupats a la ciutat i deixant de posar les dinàmiques de consum en el centre. A més a més, la funció que complia com a connector d’altres espais llibertaris del barri, com eren l’arxiu històric El Punt, l’Ateneu Llibertari Al Margen o l’Associació Cultual Gastronòmica Vegana La Mandràgora.
Per a Alba Font, veïna del barri i membre d’EntreBarris i de Veïnat en Perill d’Extinció, la Caixeta ha estat un espai per les veïnes, sent “part essencial de la vida associativa, solidària i comunitària”. En aquest sentit, des del col·lectiu veïnal consideren que s’ha accelerat l’ofensiva al barri contra les lluites pel dret a l’habitatge, amb un augment dels dispositius policials en els desnonaments i la proliferació d’empreses de desokupació. Per a elles, els centres socials constitueixen espais que aposten per la vida i no pel capital i que les seues resistències són, per tant, “necessàries”.
Aturar el macrohotel
L’any 2020, l’edifici de Caixers 2 va ser ocupat, després que la constructora romanesa expulsara les antigues veïnes amb la intenció de convertir l’edifici en un macrohotel. El bloc va tornar a ser llar de moltes persones i, dos anys després, es va inaugurar el baix. “Ca la Caixeta es va convertir en un espai clau per a teixir xarxa, fer resistència i continuar la lluita política al barri i a la ciutat”, recorden.
L’edifici ha fet front a més d’una desena de desnonaments. Les convocatòries per aturar-los a porta han tingut molta assistència i han sigut mobilitzacions molt creatives i performatives. Cada desnonament arribava amb una performance diferent: titelles de tres pisos, un ball popular amb música, una boda o una barricada simulant una casa de la sèrie de televisió Aquí no hay quien viva. A més, el veïnat tenia present la importància de cuidar les assistents, per a qui no faltava un cafè i esmorzar vegà. “La seua existència suposava un punt de trobada de l’activisme a la ciutat i enllaçava amb la tradició veïnal i reivindicativa del barri així com de la lluita emblemàtica del carrer Caixers”, conclou Andreu Ginés.
