He estat pensant què escriure i com. En aquest any he pensat moltes vegades dedicar una columna a tot el que va passar el 29 d’octubre i tot el que ha passat després, però la ràbia i la tristesa m’impedien posar paraules a tot el viscut. La ràbia no ha parat de créixer, de fet, mentre escric açò la darrera compareixença del president Mazón m’ha fet plorar. Crec que estem assistint al fet més vergonyós i ignominiós que hem viscut les valencianes en la nostra història més recent. I alhora, entre lladres i mentiders el poble ha decidit ser esperança.
El passat dissabte 25 d’octubre els carrers de València es tornaven a omplir, si heu vist les imatges sabreu que érem moltes més de les 50.000 que ha xifrat Delegació de Govern. Uns carrers que fa dotze mesos que demanen veritat, justícia i reparació, tal com diuen les associacions de víctimes i afectats per la dana.
Estem assistint al fet més vergonyós i ignominiós que hem viscut les valencianes en la nostra història més recent
Aquest darrer any hem vist que el poble organitzat s’ajuda les unes a les altres, que les víctimes són la dignitat que els falta a uns representats polítics responsables de tot el que va passar en aquella fatídica riuada. També hem vist com una jutgessa que treballa per la veritat i la reparació és capaç de donar-nos esperança en un sistema judicial que tantes voltes ens falla o, fins i tot, ens va a la contra. Com diu Lucas Marco, periodista d’elDiario.es i autor de 20:11 Reconstrucció judicial al minut de la DANA: “Sense la jutgessa de la DANA no tindríem documentació que la societat valenciana mereix conéixer”.
L’any que hem viscut entre ràbia i pena ha estat també marcat per la solidaritat, per camions plens d’ajuda i autobusos de voluntaris. Un any en què la cultura s’ha implicat en reconstruir biblioteques, sales de música, teatres… En què concerts, llibres i cançons han recordat les víctimes i les seues històries perquè no caiguen en l’oblit.
Hem vist una jutgessa que treballa per la veritat i la reparació, i que és capaç de donar-nos esperança en un sistema judicial que tantes voltes ens falla
Fa 365 dies des que el cel se’ns va tornar negre al País Valencià, com canta Feliu Ventura. 365 dies de responsabilitats no assumides per part del PP de Mazón i del Consell, un govern amb el suport irrompible de Vox, que ha usat velles batalles per a tapar les seues vergonyes. I 365 dies de dignitat per part de les associacions de les víctimes i de la societat civil valenciana.
