Després d’una investigació de la Divisió Afers Interns dels Mossos, el Departament d’Interior va responsabilitzar un únic agent de tota una trama d’espionatge digital per captar informació destapada per la Directa a finals d’octubre de 2020. Ara, el policia ha de donar explicacions al Parlament, perquè ha estat citat a comparèixer a la comissió d’investigació sobre infiltracions policials, el pròxim dimarts 25 de novembre. La CUP ha denunciat, en conferència de premsa des del Parlament, que, finalment, el mosso no compareix perquè “Interior ha mogut fitxa per impedir-ho”. Segons el diputat Xavier Pellicer, han al·legat un “error formal”.
La CUP, la formació que ha citat l’agent, remarca que malgrat que només se’l va sancionar a ell, estan convençuts que no es tracta d’una actuació individual sinó d’una “operació de la comissaria d’informació dels Mossos d’Esquadra”. Per aquesta raó, esperen que la compareixença de l’agent, així com de l’actual director del cos, Josep Lluís Trapero, serveixin per esclarir la veritat i denunciar l’espionatge polític dels Mossos d’Esquadra.
La trama va consistir en la suplantació d’identitats digitals i l’accés no autoritzat a correus per captar informació de l’esquerra independentista, moviments socials i sindicats llibertaris
La trama va consistir en la suplantació d’identitats i l’accés no autoritzat a correus electrònics per captar informació. L’espionatge digital va afectar almenys catorze adreces electròniques i es van crear més d’una seixantena de correus falsos d’organitzacions de l’esquerra independentista, moviments socials i sindicats llibertaris. Les investigacions realitzades per aquest mitjà van fer possible estrènyer l’origen de les connexions dels suplantadors i concloure que almenys dues adreces IP es van utilitzar des de l’Àrea Central de Mitjans Tècnics i Suport Operatiu (ACMTSO) dels Mossos d’Esquadra i des d’altres organismes ubicats a la seu central de la policia catalana.
L’ACMTSO s’encarrega de realitzar vigilàncies i seguiments de persones i organitzacions investigades per la Comissaria General d’Informació (CGI). Aquesta comissaria és l’encarregada de la investigació i persecució dels casos de “delinqüència criminal que tenen una finalitat ideològica”.
Les IP es van poder rastrejar perquè, davant algunes sospites, l’organització juvenil de l’esquerra independentista La Forja va crear un núvol fictici a tall d’esquer. En l’actualitat, encara hi ha un procediment penal obert per la suplantació d’identitat digital de qui aleshores era portaveu de La Forja, Lluna Berlanga. L’organització antirepressiva Alerta Solidària va presentar una querella pels presumptes delictes d’usurpació d’estat civil, d’identitat digital i de revelació de secrets. Es dona la circumstància que a Berlanga, li van suplantar l’adreça personal de la Universitat Autònoma de Barcelona i van associar-li un número de telèfon del qual no n’era la titular.
Algunes connexions dels suplantadors es van realitzar amb dues adreces IP que s’utilitzaven des d’una àrea sota les ordres de la Comissaria General d’Informació
A més de La Forja, la trama va afectar, Arran, Endavant, la CUP, Vilaweb, l’Ateneu La Base, el Sindicat de Llogateres, Batzac, CGT Barcelona, CNT-AIT Catalunya i Poble Lliure. En total, es van enviar més d’una seixantena de correus falsos per captar informació i el suposat suplantador –darrere el nom de “Marta”– també s’ha infiltrat al grup de Telegram de la Federació d’Estudiants Llibertària (FEL) de la UAB.
Més d’un any després de destapar la trama, aquest mitjà va pogut accedir a l’expedient disciplinari incoat a l’agent pel director general de la Policia, d’on una part rellevant i extensa d’informació havia estat eliminada. La instrucció recull que l’expedientat va reconèixer haver creat el correu electrònic fictici laforjabaixemporda@protonmail.com i que el 15 de juliol de 2020 va facilitar al sergent un accés a la pàgina web d’una organització que la Comissaria General d’Informació estava investigant.
D’acord amb la informació visible de l’expedient, els superiors van ordenar a l’agent inculpat que no dugués a terme el seu plantejament i, per tant, li atribueixen una falta de caràcter greu per “desobediència als superiors en l’exercici de les funcions i l’incompliment de les ordres rebudes”.
