Quan l’agost de 2016, un grup de joves de Ripoll va decidir crear el primer casal popular del municipi i de la comarca, no podia arribar a imaginar el que passaria gairebé una dècada després. L’espai anomenat La Metxa, que es defineix com un lloc on trobar “alternatives d’oci i de formació a la vila”, segons denuncien des del mateix casal, s’ha convertit en el blanc d’una campanya d’assetjament impulsada per l’Ajuntament del municipi, en mans de l’extrema dreta d’Aliança Catalana i l’alcaldessa Sílvia Orriols, des de l’any 2023.
Per a les integrants del casal, els atacs contra La Metxa són un exemple més del tarannà d’Aliança que, d’ençà que va arribar al poder, sempre ha tingut com a objectiu la “persecució de la dissidència”. “Patim la seva repressió a través de multes, l’intent de tancar-nos el local o impedir-nos fer activitats tant dins com fora”, expliquen des del Casal.
“Patim la seva repressió a través de multes, l’intent de tancar-nos el local o impedir-nos fer activitats tant dins com fora”, expliquen des del Casal.
De fet, segons un comunicat que han fet públic les integrants del casal fa pocs dies, la darrera ocasió en què l’Ajuntament va posar bastons a les rodes a l’activitat de La Metxa va ser quan es va intentar organitzar un esmorzar popular acompanyat d’un recital de poesia per celebrar el desè aniversari del casal. L’acte, que havia de fer-se el dia 17 de gener, finalment es va suspendre després de moltes traves burocràtiques, per les condicions econòmiques imposades l’Ajuntament. “Hem presentat una instància amb justificació de l’activitat, balanç econòmic, assegurança de l’entitat, certificat de manipulació aliments… i se’ns demana 503 euros per ús de l’espai públic, a banda de 660 euros per l’ús del material”, expliquen des del casal. Així mateix, assenyalen que “cap entitat veïnal, cultural, esportiva o popular pot assumir aquests preus”.
És per aquest motiu que aquest dissabte s’ha convocat una concentració a Ripoll a les 11 del matí a la plaça de l’Ajuntament. No és la primera vegada que col·lectius feministes, antiracistes o d’esquerra es manifesten al municipi, com tampoc és la primera ocasió que des de la formació de Sílvia Orriols ataquen els moviments socials.
Dos anys de bel·ligeràncies
Els primers atacs d’Orriols un cop investida com a batllessa van anar dirigits contra la població migrada i racialitzada. Els seus exabruptes xenòfobs no han cessat en tot el que porta de mandat. Així mateix, les seves envestides contra els moviments socials, sovint emmarcades en el terreny econòmic, també van començar ben d’hora. La primera acció obertament bel·ligerant d’Aliança Catalana contra els moviments socials es remunta a principis de 2024, després que la formació posés traves a les persones migrades que es volien empadronar a Ripoll.
El 20 de gener un centenar de persones que formaven part d’organitzacions com La Metxa o l’associació Annour es van concentrar davant l’Ajuntament sota la mirada atenta d’un cordó policial format per Mossos d’Esquadra i la policia local. En aquella ocasió els agents van demanar la documentació a dues persones, i segons van denunciar des de la plataforma Totes Som Ripolleses, les identificacions no van ser “aleatòries”.
El 9 d’abril de 2023, el consistori va censurar el cartell guanyador de la Festa Major votat pel poble perquè hi apareixia una nena amb vel
Pocs mesos més tard, l’Ajuntament va tornar a dirigir els seus atacs contra els moviments socials. El 9 d’abril, es va conèixer que el consistori havia censurat el cartell guanyador de la Festa Major, votat pel poble durant la Fira de les 40 hores de Ripoll i elaborat per la il·lustradora Ivonne Navarro perquè hi apareixia una nena amb vel. La mateixa artista, en una publicació a xarxes explicava que la comissió de festes li havia notificat que havia guanyat el concurs, però que l’endemà, li va trucar l’alcaldessa de Ripoll personalment per dir-li havia de modificar el dibuix per treure la figura. La publicació continuava dient el següent: “Em nego i dic que si volen triïn un altre cartell, però que jo no penso modificar res de res, explico que aquesta figura representa precisament la diversitat i realitat de Ripoll i reforça la idea d’una festa inclusiva. Dic que fer modificacions per motius ideològics té un nom, i és censura”.
Arran de la prohibició es va generar un moviment de repulsa, en el qual va participar La Metxa amb moltes altres entitats del poble, que va decidir penjar als carrers el cartell censurat. Aquella acció va acabar amb cinc persones denunciades amb multes d’entre 300 i 800 euros.
Diverses entitats van decidir penjar als carrers el cartell censurat. Aquella acció va acabar amb cinc persones denunciades amb multes d’entre 300 i 800 euros
Les traves als moviments socials van continuar aquell mateix mes d’abril del 2024 quan, segons denuncien les integrants de La Metxa, el consistori es va negar a donar un punt de llum per la celebració d’unes jornades antifeixistes i va multar diverses activistes per entrar amb el seu cotxe al passeig on se celebrava l’esdeveniment. Alhora, afirmen des del casal, durant les jornades, es van detectar policies d’incògnit.
La pressió agafa noves volades
Tot això va ser l’avantsala d’una escalada en la pressió de l’Ajuntament cap als moviments socials. El 7 de maig de 2024, l’Ajuntament va prohibir la Festa Major Alternativa de Ripoll al·legant que no havia estat notificada a la Comissió de Festes. “Totes aquelles activitats que no hagin passat el vistiplau de l’esmenada Comissió no poden realitzar-se”, indicava l’Ajuntament a La Metxa. Durant el pregó de Sílvia Orriols de la Festa Major part del públic li va donar l’esquena i va xiular impedint que s’escoltés el discurs de la política ultradretana.
Quan no havia passat ni un mes, el consistori va decidir expedientar el Casal Popular La Metxa i el 24 de maig va enviar una “notificació de tancament activitat”, on s’indicava que l’espai havia d’“esmenar un requeriment administratiu” del 2023. En la mateixa comunicació es deia que La Metxa era “un risc per a la seguretat i per la convivència de les persones” i s’al·legaven motivacions tècniques pel tancament cautelar del casal. “Si de debò es tractés d’una qüestió burocràtica, ens haguessin contactat abans”, van lamentar des del casal en un comunicat. Per la seva banda, Orriols, a xarxes, responia el següent: “Aquests es pensen que poden fer concerts sense autorització municipal i que poden fer de bar sense pagar llicència… No tolerarem la vulneració de les ordenances ni la competència deslleial envers els bars ripollesos. No se’n diu feixisme, se’n diu seny i ordre”.
El tancament de La Metxa va ser l’argument esgrimit per l’Alcaldia per prohibir la celebració un el segon torneig de futbol antiracista que s’havia de celebrar el 19 d’octubre a la pista esportiva Esteve Badia. Per tots aquests motius, l’endemà es va convocar una manifestació per denunciar la situació de persecució de Ripoll sota el lema de “No trauran la metxa dels carrers. A l’extrema dreta, ni aigua!”, que va reunir més d’un miler de persones. El casal es va poder reobrir el novembre després d’esmenar el petició legal i amb la condició que a l’espai mai hi hagués més de 20 persones ni es vengués menjar ni beguda.
Un mes més tard, l’assetjament va continuar, en aquest cas contra el moviment feminista. La policia local va denunciar diverses activistes per tres infraccions de l’Ordenança municipal de civisme i convivència. Els agents van denunciar que en la vetlla del 25N es va fer foc sense “el permís preceptiu o incomplint la normativa o condicions establertes”, es van “col·locar cartells o pancartes a l’arbrat públic” o es va fer un ús de “megafonia sense autorització municipal”.
La policia local va denunciar diverses activistes el 25N de 2025 per tres infraccions de l’Ordenança municipal de civisme i convivència
L’estratègia de les multes va continuar durant la celebració del 8M de l’any 2025, quan el consistori va multar amb 700 euros integrants de La Metxa per utilitzar “sistemes de reproducció de veu sense autorització”. Des del casal, però, afirmen que durant la concentració “ningú va parlar per megafonia”.
A tot això se sumen traves al casal per celebrar actes com calçotades el 22 de març o les II Jornades contra el racisme el 12 d’abril. En el primer dels casos, el permís per fer el dinar popular va arribar una setmana abans, tot i haver-se demanat amb més d’un mes d’antelació. En el segon cas, després de quatre mesos des que es va presentar la sol·licitud de permís, es va demanar a l’organització 400 euros perquè l’activitat tenia un punt de barra i, per tant, afany de lucre. La decisió, segons denuncien des de La Metxa, es va prendre en una reunió tècnica on Sílvia Orriols va participar com a oient.
Ambdós actes es van celebrar. No va succeir així amb la Festa Major Alternativa de 2025. L’Ajuntament va denegar-ne el permís per fer un sopar al carrer.
Canvis d’ordenances
Tal com reconeixen des del Casal Popular La Metxa, l’Ajuntament sempre ha actuat emparant-se en la llei. Tanmateix, el consistori liderat per Sílvia Orriols ha dut a terme una destacable modificació de les ordenances municipals.
Entre les més notables, diuen des de La Metxa, hi ha els canvis en l’article 9 que prohibeix jugar a pilota en places i carrers. També s’ha regulat l’horari dels parcs infantils i s’ha determinat que incomplir-lo implica una infracció molt greu.
Per a La Metxa les noves ordenances aprovades per l’Ajuntament “atempten contra la llibertat d’expressió i el dret a la difusió”
Així mateix, en l’article 17 es modifica el dret a la manifestació, expressió i participació i s’estableixen mesures més restrictives que, segons La Metxa, “atempten contra la llibertat d’expressió i el dret a la difusió”. “Es limiten les encartellades, tant en nombre de cartells (un o dos) com de llocs disponibles i sempre amb autorització prèvia. Es prohibeix col·locar pancartes, també es necessita autorització municipal”, expliquen des del casal.
Finalment, s’ha suprimit l’article 16.3 que indicava el següent: “Els ciutadans han de respectar els diferents grups ètnics, culturals i religiosos i no han de desenvolupar actituds i comportaments racistes i xenòfobs”.
