Un total de 22 ajuntaments del Montseny i la Vall de Llémena, la Diputació de Girona i el Consell Comarcal del Vallès Oriental han aprovat una moció perquè l’aigua embotellada deixi d’estar regulada per la llei de mines estatal, de 1973, i que els aqüífers profunds siguin tracts com a “domini públic hidràulic”, protegits com a béns comuns i gestionats amb criteris de transparència, participació ciutadana i protecció dels ecosistemes associats.
Per això, demanen als grups parlamentaris moure fitxa per crear una comissió que persegueixi al Congrés espanyol modificar la llei, de manera que l’aigua mineral –l’embotellada– deixi de ser una excepció legal i quedi sotmesa als principis de “sostenibilitat, precaució i interès general” com la resta d’aigües.
La normativa “limita la capacitat dels municipis per protegir els seus recursos hídrics, compromet l’abastament d’aigua a les poblacions i debilita els ecosistemes”
Entre la vintena de municipis que han aprovat la moció hi ha Arbúcies –el que concentra més plantes embotelladores de Catalunya-, Cardedeu, Llinars del Vallès, Sant Celoni, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera o Viladrau. Plantegen que l’aigua en cap cas ha de ser tractada com un mineral explotable fins a ser exhaurit –com permet la llei de mines–, sinó com una reserva estratègica “d’interès públic”. Denuncien que, en la forma actual, la normativa “limita la capacitat dels municipis per protegir els seus recursos hídrics, compromet l’abastament d’aigua a les poblacions i debilita els ecosistemes”.
“L’aigua ha de ser considerada aigua, independentment de la fondària a la qual es trobi, i és el que no permet aquesta llei feta durant el franquisme”, planteja Carles Lumeras, membre de la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny. “Ha de ser regida per uns mecanismes transparents i democràtics, que siguin els que prenguin les decisions sobre què cal fer amb aquesta aigua”, detalla sobre la demanda, davant la qual entitats i ajuntaments han mostrat unitat en una roda de premsa conjunta aquest matí a Arbúcies.
Amb aquest objectiu, les administracions del món local es comprometen a empènyer per aconseguir que una delegació de representants de grups polítics parlamentaris ho promogui al Congrés espanyol, del qual depèn modificar la normativa.
La moció és una iniciativa d’Aigua és Vida, la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, el col·lectiu AiguaClara, DEPANA i Llémena Espai Natural, que ja han posat sobre la taula de diversos partits polítics la petició. La primera ronda de reunions amb parlamentàries va tenir lloc al maig i preveuen una nova trobada aviat amb els partits que tenen ajuntaments amb la moció aprovada.
Els consistoris es comprometen amb la moció a empènyer per aconseguir que una delegació parlamentària ho promogui al Congrés espanyol, del qual depèn modificar la normativa
Expliquen en declaracions a la Directa que, arran de les reunions mantingudes fins ara, han aconseguit el compromís de Junts, ERC, Comuns i la CUP, i que estan pendents del posicionament que adopti el PSC per poder dur al Congrés el debat i intentar acabar amb “l’extracció sense límits” i les “concessions gairebé indefinides”.
“Els aqüífers profunds triguen milers d’anys a recarregar-se i buidar-los, en un context d’escassetat hídrica estructural i emergència climàtica, és hipotecar greument el futur del territori”, remarquen les entitats sobre la necessitat de tirar endavant la seva proposta.
També recorden que, si bé l’estat dels embassaments ha millorat molt els darrers dies, les previsions científiques apunten a un escenari en què “l’alternança d’episodis més o menys catastròfics es combina amb períodes de sequera estructurals a Catalunya, com a gran part de la península Ibèrica”, i que les conseqüències del darrer període de sequera s’arrosseguen: “Un nombre indeterminat de pous han quedat inutilitzats, cosa que ha provocat problemes de contaminació i d’abastament en poblacions rurals i de muntanya en comarques en què, fins ara, no s’havien produït episodis semblants”.
Les entitats promotores de la iniciativa estan pendents del posicionament que adopti el PSC per dur al Congrés el debat i intentar acabar amb “l’extracció sense límits”
“Dels 21 ajuntaments que han aprovat la moció n’hi ha de tots els colors; també del PSC, com és el cas de Sant Celoni. Per tant, tenim la impressió que es podrà tirar endavant la comissió parlamentària”, valora Lumeras. “L’única cosa que demanem és retornar l’aigua allà on toca: a ser regida per la Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea [la normativa que vetlla pel bon estat ecològic i químic de les masses d’aigua] i als organismes que els correspon gestionar-la, que, en el cas de Catalunya, és l’ACA [l’Agència Catalana de l’Aigua]”, concreta el portaveu de la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny.
Embotelladores amb barra lliure
Els aqüífers dels quals les plantes embotelladores extreuen l’aigua “mineral” queden fora de les competències de l’ACA, que gestiona la resta de reserves hídriques subterrànies. Les embotelladores es troben en setze municipis del país. Arbúcies, a la falda del Montseny, és el que concentra més marques d’aigua extreta d’aqüífers a gran profunditat.
“És una reserva estratègica que pertany a tothom. Es tracta de recuperar-ho”, resumeix Carles Lumeras, de la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny
“Qualsevol cosa que passi amb l’aqüífer profund del Montseny-Guilleries ens afecta, perquè quan tornem a l’escassetat hídrica, amb les sequeres que vindran, és una reserva estratègica que pertany a tothom. Es tracta de recuperar-ho”, resumeix Lumeras.
Segons dades de 2023 del Departament d’Empresa i Treball, el volum de negoci de les embotelladores catalanes va superar els 350 milions d’euros.
