Fa 10 anys que Zahira Berenguer Muñoz, del Pinós (el Vinalopó Mitjà), és professora de Llengua catalana i literatura a Catalunya. La seua trajectòria professional al sistema educatiu català va començar al Vallés Occidental, on va treballar tres anys. Després, es va incorporar a un centre de secundària de Tortosa (Terres de l’Ebre), on ha treballat a jornada completa fins a l’any passat, que va decidir abandonar l’aula per a dedicar-se al treball sindical en la Unió Sindical dels Treballadors d’Ensenyament de Catalunya (USTEC·STEs). Berenguer entén l’educació com “una eina de transformació social que ha de servir per a comprendre el món, qüestionar les injustícies i combatre desigualtats, estereotips i discursos d’odi”. Per això, afirma, defensar l’educació pública és “defensar una societat més justa, més feminista i més democràtica”. Conversem amb ella amb motiu de la setmana de mobilitzacions convocada del 16 al 20 de març.
Quina valoració feu de la vaga del passat 11 de febrer?
La vaga de l’11 de febrer va ser absolutament necessària. Feia falta una resposta clara davant el deteriorament de les condicions laborals i del menysteniment constant que pateixen els centres educatius. Va ser una mostra de força col·lectiva de les treballadores i els treballadors de l’educació, que són qui sostenen cada dia l’escola pública, massa vegades amb plantilles insuficients, sobrecàrrega i manca de recursos. La mobilització va deixar clar que el col·lectiu no pensa callar ni resignar-se. Quan es convoquen vagues com aquesta, no només es defensen drets laborals: es defensa també una escola pública digna, amb condicions que permeten educar i atendre l’alumnat com cal. El que reclamem és ben simple: dignitat, recursos i polítiques útils per als centres, no discursos buits. A les Terres de l’Ebre la vaga va ser històrica. Hi va haver centres molt organitzats, piquets des de primera hora i una marxa lenta des de l’Aldea a Tortosa per anar a la manifestació que va fer molt visible la força de la mobilització. L’organització des de la base no passa només a l’Ebre. És un fenomen que s’està donant arreu del país, amb assemblees, coordinació i una voluntat clara de no resignar-se. El que es va viure a les Terres de l’Ebre forma part d’aquest despertar col·lectiu.
El Departament d’Educació ha signat amb CCOO i UGT un acord “per a la millora educativa i les condicions laborals dels docents i el personal d’atenció educativa (PAS)”. La USTEC, però, no l’ha avalat i continua mantenint les aturades entre el 16 i 20 de març. A grans trets, per què no hi esteu d’acord?
“No estem d’acord amb el pacte signat perquè és insuficient, no afronta els problemes de fons ni respon al malestar acumulat als centres”
No hi estem d’acord perquè és un acord insuficient, que no afronta els problemes de fons ni respon al malestar acumulat als centres. No resol la pèrdua de poder adquisitiu, no reverteix la precarietat estructural i ajorna massa mesures que el sistema educatiu necessita ara. Però, a més, hi ha una qüestió democràtica molt greu. Aquest acord no només s’ha negociat d’esquena a la mesa sectorial, que és l’espai legítim de negociació, sinó que també preveu desplegar-se en estructures paral·leles que desplacen el seu paper. I els sindicats que l’han signat ho han fet d’esquena al col·lectiu, sense donar-li veu ni sotmetre’l a cap consulta. Nosaltres, en canvi, sí que estem preguntant directament a la plantilla què en pensa, perquè entenem la consulta com un mecanisme imprescindible de participació directa. No es pot parlar en nom del col·lectiu sense escoltar-lo.
Una de les principals reivindicacions del professorat és revertir la bretxa salarial. El sou és proporcional a la càrrega de feina en l’actualitat? En quines tasques o funcions ha augmentat la feina?
No, el sou no és proporcional a la càrrega de feina actual. Fa anys que a les treballadores i els treballadors de l’educació se’ls exigeix cada vegada més, però aquest augment de responsabilitats no ha anat acompanyat ni de més reconeixement ni de millors condicions. Avui la feina als centres va molt més enllà de fer classe: hi ha més burocràcia, més coordinació, més seguiment individualitzat, més atenció a la diversitat, més reunions, més gestió digital i més pressió per donar resposta a situacions socials i emocionals cada vegada més complexes. I tot això, massa sovint, amb plantilles insuficients i recursos escassos. Aquesta desproporció és una de les causes principals del malestar que viu el sistema educatiu. Quan parlem de bretxa salarial, parlem d’una injustícia que afecta tot el professorat a Catalunya, des d’infantil i primària fins a la resta d’etapes. No és només una qüestió de sou, és una qüestió de dignitat, de reconeixement i de voluntat política.
Per què la USTEC rebutja el pacte salarial d’Educació signat per CCOO i UGT i denuncia que la millora retributiva presentada com una pujada de 3.000 euros és, en realitat, un increment progressiu a quatre anys que no resol el greuge salarial del professorat?
“Una pujada construïda sobre complements diferents pot consolidar o, fins i tot, ampliar desigualtats entre categories, en lloc de corregir-les”
Des d’USTEC·STEs creiem que aquest increment és insuficient perquè arriba tard, s’allarga massa en el temps i no repara ni la pèrdua de poder adquisitiu ni el greuge salarial que arrosseguen les treballadores i els treballadors de l’educació a Catalunya. El sindicat fa temps que denuncia que continuem mal situats en en comparació amb altres territoris i que el Departament no assumeix ni tan sols l’impacte real del cost de la vida. A més, també advertim que una pujada construïda sobre complements diferents pot consolidar o, fins i tot, ampliar desigualtats entre categories, en lloc de corregir-les. I tot això arriba en un context de guerres obertes, rearmament i imperialisme liderat pels Estats Units, que encareix encara més la vida de les treballadores i els treballadors. Per això diem que la resposta del Departament continua sent del tot insuficient.
Per què denuncieu que el Departament d’Educació intenta dividir el col·lectiu i desmobilitzar la lluita de la comunitat educativa? Com hi han estat i són les negociacions amb la conselleria Esther Niubó?
El que denunciem és molt clar: el Departament ha intentat trencar la unitat i desactivar la mobilització tancant un acord per dalt, al marge de la major part del col·lectiu i d’esquena a la mesa sectorial. Quan això passa, no només es menysté la representació legítima de les treballadores i els treballadors, sinó que també es vol desactivar tota la força acumulada als centres i al carrer. Pel que fa a les negociacions amb la conselleria d’Esther Niubó, han estat marcades massa sovint per les dilacions, la manca de compromisos concrets i, finalment, per una operació precipitada per intentar tancar el conflicte sense resoldre’n les causes de fons.
Segons l’informe anual Education at a Glance, de l’OCDE, la ràtio mitjana d’alumnes per classe a la Unió Europea és de 21. El govern espanyol va aprovar reduir el màxim d’alumnes per aula a tot l’Estat: a primària el límit passarà de 25 a 22, i a l’ESO, de 30 a 25. A Catalunya, però, encara no s’han aplicat aquestes reduccions. La previsió del departament d’Educació és que els grups públics de 1r d’ESO tinguen 25 alumnes en el curs 2027-2028, i a batxillerat s’espera fer una reducció progressiva de 35 a 30. Quina és la vostra proposta de ràtios per infantil, primària i secundària i com milloraria la tasca pedagògica en l’aula?
“Baixar ràtios no és cap luxe, és una necessitat pedagògica i social”
La nostra proposta és clara: 15 alumnes a infantil i primària, i 20 a secundària. La resta és continuar maquillant la massificació. No es pot parlar ni d’inclusió, ni d’atenció personalitzada, ni de qualitat educativa mentre es mantinguin aules massa plenes i reduccions ajornades durant anys. Baixar ràtios no és cap luxe, és una necessitat pedagògica i social. Vol dir poder atendre millor l’alumnat, detectar dificultats a temps, cuidar la convivència i garantir una educació pública més justa. Sense una baixada real de ràtios, tot el discurs sobre la millora educativa queda buit.
Tant a l’Estat espanyol com a Catalunya el nombre d’alumnes amb necessitats educatives especials ha augmentat de manera progressiva en totes les etapes. La Generalitat de Catalunya ha promés consolidar en l’estructura 300 professionals socioeducatius amb una inversió de 87,6 milions d’euros. Quines són les principals necessitats en aquest àmbit i com valoreu la mesura?
Les principals necessitats són més recursos estructurals per a la inclusiva: més personal d’atenció educativa i professionals socioeducatius estables als centres, més orientació, més reforç als Equips d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica i una baixada real de ràtios. Sense això, la inclusiva acaba recaient una vegada més sobre el sobreesforç de la comunitat educativa. Pel que fa a la mesura, qualsevol consolidació és millor que no res, però la valorem com a insuficient si no va acompanyada de més plantilla estable, més concreció i un impacte real immediat als centres. El problema no és només incorporar professionals, sinó deixar enrere la lògica dels pedaços i assumir d’una vegada una inversió estructural a l’altura de les necessitats.
La càrrega burocràtica s’ha convertit en una de les principals fonts de malestar: un 84,13 % dels docents es declara insatisfet amb les tasques administratives, segons un informe de la USTEC·STEs que recull l’opinió de 10.000 professionals. Quines tasques burocràtiques considereu que es podrien reduir per a destinar més temps a la tasca pedagògica en l’aula?
“El professorat no necessita més control burocràtic, sinó més temps per educar, més recursos humans i més confiança professional”
Cal reduir sobretot la duplicació de dades en aplicatius, els informes i memòries repetides, els protocols excessius, els registres innecessaris i les reunions purament administratives. Són tasques que ocupen massa temps i que no tenen un retorn pedagògic directe. En resum, pensem que el professorat no necessita més control burocràtic, sinó més temps per educar, més recursos humans i més confiança professional. Quan la feina administrativa envaeix l’escola, qui acaba pagant-ho és l’atenció pedagògica a l’alumnat.
El Departament d’Educació ha anunciat un pla de simplificació administrativa, el qual implica incorporar professionals administratius o mecanismes digitals per a evitar la duplicació de tasques burocràtiques. És suficient? Quines altres mesures defenseu?
No. Des del punt de vista d’USTEC·STEs, és positiu que el Departament haja recollit moltes de les propostes de desburocratització, però no és suficient si tot queda pendent d’un pla futur i sense concreció clara. Cal reforçar serveis, descarregar realment els centres i traslladar fora de la tasca docent tot allò que és merament administratiu. En el fons, el que defensem és un canvi de model. No hi ha prou amb digitalitzar la burocràcia si es manté la mateixa lògica de control i de justificació permanent. La desburocratització real passa per menys paperassa, més recursos humans i més confiança en el criteri professional de les treballadores i els treballadors.
També critiqueu la proposta de currículum a secundària i batxillerat, principalment per la manca d’hores de docència en matèries troncals de ciències, llengua catalana i filosofia. La Generalitat planteja fusionar biologia amb geologia i física amb química en dues matèries integrades. Considereu que el que planteja es fonamenta pedagògicament? Quina és la vostra demanda?
No considerem que aquesta proposta estiga ben fonamentada pedagògicament. La fusió de matèries i la reducció d’hores en àmbits troncals com les ciències, el català i la filosofia empobreixen la formació de l’alumnat i debiliten el sentit mateix de la secundària i del batxillerat. Des d’USTEC·STEs entenem que no es pot parlar de millora educativa mentre es retallen hores i es compacten continguts essencials. La nostra demanda és clara: retirar aquesta proposta tal com està, recuperar hores per a les matèries troncals i preservar una formació científica sòlida i negociar qualsevol canvi real amb el professorat.
I per a llengua catalana i filosofia? Quina és la vostra proposta i quina importància tenen ambdues matèries?
“La crida és clara: organitzar-nos i continuar empenyent, perquè quan el nostre col·lectiu es mobilitza, cap imposició dura eternament”
Volem recuperar la tercera hora de Llengua catalana i literatura al batxillerat i reforçar la filosofia amb una dotació horària suficient, com a mínim de 3 hores. La reforma actual incompleix el mandat de recuperar les tres hores de català i manté una dedicació insuficient a la filosofia. La importància de totes dues matèries és central. El català no és una assignatura accessòria: és clau per garantir la competència lingüística, l’accés a la literatura i la cultura pròpies i la cohesió del nostre sistema educatiu. I la filosofia és imprescindible per a formar pensament crític, capacitat d’anàlisi i una ciutadania democràtica amb criteri propi. Retallar hores en aquestes matèries no és modernitzar res, és empobrir la formació de l’alumnat.
Quin missatge voleu traslladar ara a la comunitat educativa davant les pròximes mobilitzacions?
El missatge és molt clar: ara no toca recular, toca continuar organitzant-nos i enfortir la base. La setmana de vagues del 16 al 20 de març ha de servir per a mantenir la pressió i per recordar al Departament que aquest conflicte no s’ha tancat, perquè la dignitat del col·lectiu no es negocia a porta tancada ni es desactiva amb acords insuficients. Necessitem centres vius, assemblees fortes i treballadores i treballadors disposats a continuar fent el pas. Perquè els drets no cauen del cel: s’aconsegueixen amb organització, amb solidaritat i amb lluita. La crida és clara: organitzar-nos i continuar empenyent, perquè quan el nostre col·lectiu es mobilitza, cap imposició dura eternament.
