“Vostès són nens i nenes guardians de la vida, i al voltant d’aquesta missió els alimentarem de saviesa i coneixement entre tots, des de la humilitat som i serem fortes i ens mantindrem com a poble nasa al territori”. Aquestes van ser les primeres paraules que el major Aureliano, metge tradicional, guia espiritual i coneixedor ancestral del Resguardo Indígena de Toez, va dirigir, després de saludar un a un, els infants del semillero Luuçx Kiwe Thegnas, que en nasa yuwe, la llengua materna del poble nasa, significa guardians del territori i de la vida.

Abans que el major Aureliano comencés a parlar, els infants li havien lliurat, amb orgull i una mica de timidesa, una mica d’aliments, com a regal en senyal d’agraïment i reconeixement pel seu treball. “Aquí li portem un petit detall, encara que sabem que vostè es mereix molt més per tot el treball que ha fet al territori”, li van dir.
El naixement del semillero
El poble nasa és un dels 115 pobles originaris de Colòmbia. Segons l’últim cens del DANE de 2018, la seva població és de 243.176 persones. En l’actualitat, segons estimacions d’organitzacions indígenes com el CRIC i la ONIC, la població nasa supera les 250.000 integrants. Al voltant del 88% viu en el departament del Cauca, especialment en el nord del Cauca, que és el seu territori ancestral.
El semillero Luuçx Kiwe Thegnas es va crear el 2014 per formar i acompanyar infants i adolescents
Toez és un petit i tranquil resguardament indígena nasa al nord del Cauca. El 2014, dues dones, Rosalba Pardo i Laura Medina, van decidir crea-hi un projecte formatiu i d’acompanyament per a infants i adolescents, que van decidir anomenar el semillero Luuçx Kiwe Thegnas.

Rosalba recorda que el procés es va crear amb diversos propòsits: “El semillero Luuçx Kiwe Thegnas és un espai de protecció a la infància en aquest context que vivim, que és de conflicte armat, i també d’altres conflictes que es viuen a l’interior de les comunitats indígenes. També pretén enfortir la part cultural del nostre poble nasa: l’arrelament al territori i la cultura, la memòria, i la transmissió del coneixement dels majors”.
Un projecte de protecció davant el reclutament forçós
Una de les majors problemàtiques que es donen en el nord del Cauca és la del reclutament forçós de menors per part de grups armats al marge de la llei, que s’intenten imposar per a controlar zones del territori per fer-hi cultius il·legals. Grups armats, com les dissidències de les FARC, intenten seduir-los perquè s’uneixin a les seves files, o directament els recluten a la força. Així ho expliquen els adolescents Luuçx Kiwe Thegnas: “Als joves el conflicte armat ens toca molt fort. Vivim en un territori on la lluita no és entre la guerrilla i l’exèrcit o la policia, sinó entre diferents grups, que sedueixen infants i adolescents a través de promeses de diners, una casa o una millor vida. Però després els usen com a carn de canó o per al narcotràfic”.

L’Asociación de Cabildos Indígenas del Norte del Cauc del Cauca (ACIN), en l’Informe de Desarmonías Territoriales de 2024, assenyala que al nord del Cauca, del 2019 al 2024 es van denunciar un total 915 casos de reclutament forçós, la qual cosa suposa una mitjana d’un menor reclutat cada dos dies. I afegeix que només un de cada tres casos són denunciats. “Hem tingut incidents amb aquests grups armats que s’han emportat als nostres joves. També en el nostre territori hem trobat cossos de persones assassinades pels grups armats; fins i tot hem trobat els seus explosius mentre fèiem neteja del nostre territori”, expliquen des de l’associació.
Una de les majors problemàtiques que es donen en el nord del Cauca és la del reclutament forçós de menors per part de grups armats al marge de la llei
Quan la comunitat s’assabenta que un menor ha estat reclutat, la Guàrdia Indígena, la mateixa comunitat i la família del menor reclutat surten a buscar-lo i intentar recuperar-lo, posant el cos i enfrontant-se sense armes a aquests grups armats per exigir-los el seu alliberament. A vegades ho aconsegueixen, però altres són atacats per aquests grups en negar-se a l’alliberament. Segons el mateix Informe de Desarmonías Territorials de 2024, del total de 120 casos de reclutament forçós el 2024, almenys 43 menors van ser recuperats, el 35,8% dels casos.
Quan la comunitat s’assabenta que un menor ha estat reclutat, la Guàrdia Indígena, la mateixa comunitat i la família surten a buscar-lo i s’enfronten sense armes a aquests grups armats
Membres de la Guàrdia Indígena han estat assassinats com una manera d’alliçonar la resta de la comunitat i al moviment indígena, per defensar els seus territoris i els seus drets com a pobles originaris. De fet, les anomenades dissidències de les FARC han declarat objectius militars a persones coordinadores de la Guàrdia Indígena.
Les adolescents Luuçx Kiwe Thegnas saben que el semillero és un espai de protecció davant el reclutament forçós. Rosalba assenyala que el projecte també té una mirada estratègica, perquè les noves generacions es mantinguin implicades en la defensa dels seus drets com a pobles originaris i es converteixin, si així ho desitgen, en membres de la Guàrdia Indígena. “Avui necessitem nous guàrdies i comuners, perquè molts joves es van anar deslligant del moviment indígena; gairebé no participaven de les mingas [trobades comunitàries], gairebé no formaven part de la guàrdia”, explica. “Llavors aquest procés també és una estratègia perquè els infants comencin a arrelar-se al territori, la seva cultura. I que quan siguin més grans, no sentin vergonya de ser indígenes, de ser nases, sinó que se sentin orgullosos. Sabem que molts d’ells no continuaran sent guàrdies, però seran uns comuners molt més conscients i connectats a les seves arrels”, afegeix.

La idea de crear el semillero va sorgir, segons Rosalba, de la necessitat de crear un espai propi per a infants i adolescents, diferenciat de la Guàrdia Indígena adulta. “Vam detectar diversos problemes que necessitàvem abordar. D’una banda, la Guàrdia Indígena tenia una estratègia molt exigent pel que fa a la preparació física i mental, perquè calia defensar-se dels atacs que hi havia, i això no encaixava amb les necessitats i realitats dels nens, nenes i adolescents que s’anaven unint a la guàrdia. I, d’altra banda, no hi havia una preparació i formació educativa específica per a ells i elles. Per això, vam començar a pensar en una metodologia diferent, alhora que vam veure la necessitat de crear un espai específic per a infants, enfocat al fet que fossin guardians del territori o cuidadors de la Mare Terra”.
Què és la Guàrdia Indígena?
La Guàrdia Indígena o Kiwe Thegnas va néixer en 2001, al nord del Cauca, com a resposta de les comunitats i del procés organitzatiu del poble nasa, en un context d’atacs i agressions per part de grups paramilitars i de la força pública. Són un grup de dones, homes, ancians, infants i joves que es dediquen a la defensa de les seves comunitats, les seves autoritats i el seu territori, sota principis de no-violència i solidaritat.
La Guàrdia Indígena va néixer en 2001, al nord del Cauca, com a resposta de les comunitats del poble nasa als atacs i agressions de grups paramilitars i de la força pública
El major Lisardo Pilime, un dels majors visitats pel semillero dins de les seves trobades intergeneracionals respon que per a ell la Guàrdia Indígena, “és qui cuida a la comunitat”. Així mateix, quan assenyala que el bastó, un element característic de la Guàrdia Indígena, “demostra que amb un bastó sí que es pot manar”. “Jo els deia als de l’exèrcit: vostès amb aquests fusells humilien a la comunitat. El bastó és el fusell de la guàrdia”.

La trobada del Luuçx Kiwe Thegnas amb majores de la Guàrdia Indígena
Una de les activitats organitzades per la Rosalba i la Laura com a dinamitzadores del projecte són les trobades entre infants Luuçx Kiwe Thegnas amb persones majors de Toez que van ser membres de la Guàrdia Indígena. Aquestes tenen com a objectiu mantenir viu el vincle intergeneracional i que els infants més joves prenguin consciència de la importància i del valor de la Guàrdia Indígena, i punguin agrair als qui representen per al poble nasa un exemple de dignitat i de lluita.

El semillero Luuçx Kiwe Thegnas va anar a visitar la major Oliva i als majors Lisardo, Genaro, Feliciano i Aureliano a casa seva. Totes elles amb un paper important en la Guàrdia Indígena, així com en diferents àmbits de la vida política i comunitària de Toez. Com la implicació en els processos de recuperació de terres per a usos comunitaris en el cas del major Genaro, la participació en l’organisme local de govern indígena de Toez del major Lisardo, el paper com a teixidor dels barrets típics indígenes del poble nasa en el cas del major Feliciano, o el treball com a guia espiritual i metge tradicional del major Aureliano.

També destaca el paper rellevant de la major Oliva, que en el seu moment era l’única dona de la Guàrdia Indígena de Toez. “Jo era l’única dona. Gràcies a Déu, tots els homes em respectaven i no m’alçaven la veu, perquè jo caminava amb fermesa”. La Laura la va presentar així als infatns Luuçx Kiwe Thegnas en la trobada a casa seva als afores de Toez: “L’àvia Oliva, així com la veuen sense sabates, sempre ha aguantat així. Va travessar tota la serralada, fins a arribar a Terra Endins per treure a l’exèrcit perquè estaven abusant de les dones. Ella era la que impulsava als altres nois de la Guàrdia de Toez perquè no es cansessin perquè calia fer aquest exercici de defensar a les altres dones. Per aquest treball incansable nosaltres les dones ens sentim molt agraïdes i molt orgulloses”.
La cosmovisió del poble nasa
El semillero Luuçx Kiwe Thegnas aposta per enfortir la cosmovisió del poble nasa. Una cosmovisió que posa al centre l’equilibri entre tots els éssers de la Mare Terra, sense considerar-ne uns de superiors als altres.
En la seva trobada amb infants del semillero, el major Aureliano els va portar al lloc on fa el seu treball espiritual. Allí els va parlar de la seva feina com a guaridor “de persones i desequilibris”, però sobretot els va parlar de la cosmovisió del poble nasa. “Nasa significa pensament, humanitat, arrel de la Mare Terra, una actuació particular en pro de la cura de tots els éssers: els arbres, les pedres, l’aigua, el vent, els núvols, els llamps, les estrelles, la lluna, el sol, les llavors, els animals, les plantes medicinals. Tots són éssers vivents”.

La cosmovisió nasa, com la de tots els pobles originaris, considera l’ésser humà com un més de la Mare Natura, i no superior a ella, s’ha de cuidar i no explotar: “Si tenim aquest compromís, nosaltres estarem bé. En canvi, si contaminem la Mare Terra i ella emmalalteix, emmalaltim nosaltres; si emmalalteixen l’aigua, el vent, el sol, emmalaltim nosaltres. No hi ha necessitat de grans reflexions. Si fem coses positives, rebrem coses positives; si fem coses negatives, rebrem coses negatives. I entre les persones també, perquè si no hi ha una convivència sana, de germanor, de respecte, lògicament la nostra naturalesa se sentirà trista”.
Per això el poble nasa valora tant i cerca contribuir a l’equilibri entre tots els éssers de la natura. I també per això considera totes les persones de la comunitat, ja des de la infància, com a cuidadores i guardianes de la Mare Terra.

