Arran del genocidi de Gaza, s’han multiplicat les acusacions d’antisemitisme a Europa i els Estats Units i s’ha confós, en molts casos intencionadament, aquest concepte amb el d’antisionisme. Valentina Pisanty, professora de semiòtica de la Universitat de Bèrgam (Itàlia) ha publicat recentment Antisemita (Ed. Comanegra). Hi ofereix una detallada anàlisi de la transformació del concepte clàssic d’antisemitisme promoguda pel govern israelià, per utilitzar-ho políticament contra les veus crítiques.
Com ha evolucionat el significat de la paraula antisemita?
És un concepte força recent, que apareix al voltant del 1870. Al principi, es referia a la Lliga Antisemita d’Alemanya, una organització que s’autodefinia com a antisemita i que era contrària a l’emancipació del poble jueu. A les dècades següents, es consolida recollint una sèrie de vells estereotips de les persones jueves com a conspiradores, falses, rapinyaires, etc. Fins aquí l’evolució del terme havia estat marcada pel seu ús social. Després, la cosa canvia.
Quan apareix aquesta nova definició d’antisemitisme i mitjançant quin mecanisme?
A la primera dècada del 2000, el govern de dretes israelià amb el suport de diverses entitats dedicades a la lluita contra l’antisemitisme i alineades amb la seva agenda política, com l’Anti-defamation League, intueixen el potencial estratègic d’aquesta paraula. Per la càrrega negativa, veuen que qualsevol que sigui acusat d’antisemita és exclòs del debat públic. Amb els antisemites, igual que els racistes, no es discuteix. Aleshores, es passa a utilitzar la paraula per deslegitimar totes aquelles persones que s’oposen de manera oberta a les polítiques israelianes. I el que fan és impulsar un canvi des de dalt, i no de manera espontània, de la definició oficial del concepte antisemitisme.
I quina és aquesta nova definició?
“S’assimila el concepte d’antisemitisme al d’antisionisme i es vincula el sionisme a l’acció política del govern de Benjamin Netanyahu”
Bàsicament, assimilen el concepte d’antisemitisme al d’antisionisme i també vinculen el sionisme a l’acció política del govern de Benjamin Netanyahu. Però són dues coses diferents, l’antisemitisme és una forma de racisme, l’antisionisme és una posició política.
Canviar el significat d’un concepte no ha de ser fàcil. Quin va ser el procés?
En un primer moment, no va ser pensat com un instrument jurídic o polític, sinó científic, per a l’ús d’aquelles institucions que havien de monitorar i recollir dades sobre la transformació de la retòrica antisemita al segle XXI. I era una cosa comprensible perquè podia passar que algú, a partir d’una crítica a Israel, fes servir els vells estereotips antisemites, tornant a la conspiració hebrea, per exemple. Després d’una campanya intensa de les entitats esmentades abans, el 2016 es va establir de manera oficial la nova definició en un congrés de l’Aliança Internacional per al Record de l’Holocaust (IHRA).
Aleshores, la nova definició específica comportaments concrets?
Recull una definició general i després una llista d’onze accions que són expressions d’antisemitisme. D’aquestes, set fan referència a opinions sobre l’Estat d’Israel, i almenys quatre són molt problemàtiques. Es tracta de quatre discursos que són habituals a la crítica dura a Israel, però que no tenen una matriu antisemita.
I més tard, aquesta definició adopta un valor jurídic.
“S’utilitza per deslegitimar i fins i tot acomiadar de les seves feines persones injustament acusades d’antisemitisme”
Així és, la majoria dels governs occidentals s’han adherit a aquesta definició, i s’incorpora a les lleis, a les normes internes dels partits polítics, de les universitats, etc. En definitiva, s’utilitza per deslegitimar i fins i tot acomiadar de les seves feines persones injustament acusades d’antisemitisme.
Per exemple, a partir d’aquesta definició va ser defenestrat Jeremy Corbyn com a líder del Partit Laborista britànic o s’han prohibit iniciatives culturals a Alemanya. I aquesta no ha passat per una mena de conspiració, sinó que s’ha operat a plena llum del dia.
Creu que aquesta nova definició posa en perill la democràcia i les llibertats fonamentals?
“El debat s’ha manipulat perquè qui defensa Palestina no té la possibilitat d’expressar les seves posicions sense ser criminalitzada”
Contribueix a reduir els límits del debat públic i, per tant, obstaculitza la lliure expressió de les idees polítiques d’una qüestió tan controvertida com les accions d’Israel a Gaza. El debat s’ha manipulat perquè la part propalestina no té la possibilitat d’expressar les seves posicions sense ser criminalitzada.
Entre els agents que han col·laborat a promoure aquesta nova definició hi ha l’extrema dreta occidental. Per què actua així?
Hi ha hagut un intercanvi de favors entre els partits d’extrema dreta occidentals i el govern de Netanyahu. D’una banda, Israel demana a aquestes formacions un suport incondicional a les polítiques contra Palestina, i a canvi, els partits ultres són immunes a qualsevol acusació d’antisemitisme o racisme. El que no s’entén és per què els partits d’altres ideologies s’han adherit a aquesta nova definició i tot allò que comporta que erosiona la qualitat de la nostra democràcia.
Algunes persones d’Israel que viuen a Europa diuen que ara l’antisemitisme és un fenomen sobretot d’esquerres. És cert?
“Tot indica que les manifestacions de l’antisemitisme clàssic es produeixen sobretot per part de persones de dretes”
No, em sembla ridícul. El problema és quan les entitats esmentades abans van vincular l’antisemitisme amb antisionisme als seus informes van impedir qualsevol radiografia de l’antisemitisme real. I és una pena perquè jo sí que crec que hi ha un increment de l’antisemitisme actualment. En tot cas, tot indica que les manifestacions de l’antisemitisme clàssic es produeixen sobretot per part de persones de dretes. I un exemple clar és el mite Soros.
Considera que la batalla per la definició de l’antisemitisme ja està perduda?
No, la batalla és oberta. Més enllà de les posicions dels governs europeus, per no parlar dels Estats Units, a nivell de base, molta gent no hi està gens d’acord. Fins i tot a les mateixes comunitats hebrees molta gent és contrària a la posició adoptada per les institucions jueves formals.
