Com cada any, i ja en van divuit, el festival Sismògraf proposa una programació d’arts vives, fent èmfasi en la dansa i les arts del moviment afins, en la seva interactuació amb el paisatge i l’entorn natural i públic de la comarca de la Garrotxa. L’originalitat i coherència del format, tant pel que fa a les creadores convocades, com a la diversitat d’espais i disposicions escèniques que es posen en joc, han fet que la seva directora, Tena Busquets, guanyi el Premi Gonzalo Pérez de Olaguer dels Premis de la Crítica, en la darrera edició. Busquets ofereix “celebrar la primavera, els cossos i el moviment”, i promet un festival “amb molts espectacles, alguns dels quals impliquen que caminem molt, acompanyant els artistes, o espiritualment, i d’altres que ens proposen diferents idees de benestar”. El Sismògraf ara vol posar, segons l’organització, “el cos al centre com a espai de relació, pensament i transformació”. Les organitzadores parlen d’“un context marcat pel soroll i la incertesa del present”, en el qual “el Sismògraf es reafirma com un espai per escoltar les vibracions del cos i del planeta i per compartir experiències artístiques que apel·len a la presència i a la comunitat”. És per això, que conviden el públic “a experimentar la ciutat i el territori des d’una altra perspectiva”, en el sentit també de formes noves o diferents d’acostar-se a l’acte creatiu: no exclusivament a la platea de la sala teatral, sinó fluint en el context.
Com a pròlegs al festival, els passats dies 18 i 19 d’abril se celebrà el cicle Sismodansa, amb algunes actuacions de dansa contemporània, i temàtiques paral·leles a les del festival principal. Igualment, la festa de Sant Jordi també prendrà un caràcter ballarí a Olot, amb la iniciativa Sant Jordi Balla, també proposada des del Sismògraf, i que connectarà els llibres i la dansa, amb activitats que tindran l’epicentre a la Biblioteca Marià Vayreda: Visita Ballada a la biblioteca, del ballarí i narrador Toni Jodar, d’Explica Dansa, i l’acte d’inauguració de l’anomenada “La lleixa de la dansa”, un nou àmbit especialitzat de la biblioteca, que es dedica llibres sobre la disciplina dansaire, i que en l’acte d’aquest 23 d’abril ( a les 6 de la tarda) comptarà amb la participació de ballarins, coreògrafs, teòrics i periodistes culturals. El festival ofereix també una trobada entre especialistes, creadores, públics, que du per títol “Sacsejat, no remenat” que entraran en conversa els migdies del cap de setmana. La culminació de la cita, vindrà, però, amb una nova edició de la matinal Parc Nou en Moviment, el diumenge 26, on diverses companyies presenten les seves peces a l’aire lliure i en diversos espais naturals d’Olot: el jardí botànic i l’estanyol del Parc Nou. I també amb la cloenda lúdica i musical de la Sismoparty, que tradicionalment marca la vigília del final del festival, i que comptarà amb Los Infomalls i Ryna DJ.
Tena Busquets, directora de la mostra, promet un festival “amb molts espectacles, alguns dels quals impliquen que caminem molt, acompanyant els artistes, o espiritualment, i d’altres que ens proposen diferents idees de benestar”
Les dues línies principals del programa d’enguany es dediquen al “benestar” i al “caminar”. La primera proposa anar “més enllà dels discursos comercials”, i recuperar el concepte del benestar “recuperant-lo com una idea vinculada a la qualitat de vida, la cura del cos i la relació amb els altres”, en un “recorregut que convida el públic a prendre consciència del propi cos i a celebrar la diversitat corporal, tant des de la participació directa com des de l’experiència contemplativa”. En aquest apartat s’hi han inclòs peces com ara Mira, de la Companyia Eva Durban (una obra intergeneracional que “reflexiona sobre la mirada i la manera com observem els altres”); Vortex, de Humanhood, peça de dansa contemporània; Souvenir Tossols, l’acció participativa d’Àngels Margarit, que “transforma el paisatge natural en una coreografia col·lectiva”, i que es veurà entre els Tossols (aquests característics munts i protuberàncies formades per la lava dels volcans). També hi haurà lloc per a actes més performatius, com Care to Carry, de Nick Steur, una caminada on “els participants aprenen l’art de portar una pedra al cap”, i altres creacions filosófico-espirituals, com la meditació col·lectiva Humanhood:Sync.
La línia de “Caminar”, reivindica aquest acte tan prosaic com a poètic i polític, i en algunes de les peces es convida literalment el públic a posar-se en moviment, com és el cas de la passejada que la companyia belga Voetvolk organitza abans de l’espectacle Nomadics; una altra caminada serà la Passejada vora riu, un itinerari d’arts vives pels marges del Fluvià i el Parc de Pedra Tosca, que inclourà intervencions artístiques al llarg del camí. El desplaçament també és part important d’una proposta site-specific com Le lichen prend racine comme Rosa prend le bus, de la Compagnie d’iElles, que omple Olot amb escenes performatives itinerants.
Hi ha moltes altres activitats destacades, de companyies d’aquí i internacionals, d’entre les quals es pot citar la nova peça de Mal Pelo, WE. Nosaltres i el temps, una peça transgeneracional per a dotze ballarins; i també Aleta, de la Cia. Marc Fernández, una original creació centrada en revisitar l’imaginari del món casteller des de la dansa contemporània; o el circ contemporani de CLAM, de la Cia. Fèmut, a la Plaça Major. En altres espectacles, es mostren projectes que tenen com a tema i objectiu la connexió entre art i territori: parlem per exemple de Bufadors, un itinerari d’arts vives al Parc de Pedra Tosca, en el qual han treballat alumnes de l’Institut Bosc de la Coma, o Notre forêt / Huella, de Morgane / Justine Berthillot, una proposta mixta de dansa i cinema documental, per reflexionar sobre l’espai i els conflictes de l’Amazones. La diversitat està servida, amb tota mena d’escenes i espais: entremig, qui hi sigui podrà contemplar un bedoll caminador, passejant-se pels carrers olotins (encarnat per Olana Light a The Birch Tree Family), i fins i tot hi haurà un dia que es podrà assistir, invocar i celebrar un ritual i dansa de la pluja (Granotes al cel, aigua a la terra!, a càrrec de Banda esfèrica).
