El 23 d’abril se celebraran arreu de Catalunya manifestacions sota el lema “És l’hora d’actuar pel futur del català”, impulsades per la iniciativa Sant Jordi per la Llengua, que l’any 2025 ja va celebrar marxes multitudinàries a Barcelona i Girona, i enguany s’hi sumen Reus, Tortosa, Manresa i Igualada. La cita de Barcelona es clourà amb parlaments del poeta i premi Sant Jordi de novel·la Carles Rebassa; del president de l’ANC, Lluís Llach; del poeta i comunicador Daniel Herrera (Succedani); d’Isa Sáez, del Sindicat de Llogateres, i amb l’actuació de Glosadores de Gràcia. També s’hi farà un minut de silenci per Blanca Serra. Entrevistem les portaveus de la iniciativa per aprofundir en quins aspectes travessen la convocatòria d’enguany.
Quin balanç feu de la manifestació de l’any passat? Què us ha portat a convertir-ho en una cita permanent?
Núria Alcaraz: L’any passat va anar molt bé. La veritat, no ens ho esperàvem, perquè era el primer any que recuperàvem aquesta manifestació que s’havia fet ja històricament i no sabíem com sortiria. Van sortir entre 10.000 i 15.000 persones i llavors ja vam tenir clar que s’havia de repetir, també perquè els atacs al català no s’han aturat. La llengua continua retrocedint i no veiem que s’estiguin fent polítiques lingüístiques a l’altura de la situació que té el català. L’any passat es va centrar molt en Barcelona, perquè tots els que l’organitzàvem érem de Barcelona i vèiem el retrocés, com afecta el turisme i la gentrificació a l’ús de la llengua, però des de tot el territori ens van dir que això s’hauria d’estendre, perquè a tot arreu està retrocedint el català, fins i tot, a ciutats o pobles on fins ara històricament s’havia pensat que gaudia de més bona salut. L’any passat s’hi suma a última hora Girona, però ens hem coordinat més i millor, enguany Girona, Manresa, Igualada, Reus i Tortosa.
Aquest salt organitzatiu i d’extensió territorial de la convocatòria, com l’heu fet, com l’heu coordinat, s’han creat nuclis locals, espais de coordinació?
Adrià Font: Sí, al final ha sigut més natural; buscar persones, contactes del territori que estiguessin engrescats amb aquesta iniciativa i configurar aliances amb casals i ateneus, amb Òmnium i l’ANC, sindicats o entitats en l’àmbit local de promoció del català. Contents que es pugui expandir més enllà de Barcelona, perquè al final és cert que la preocupació arriba més enllà de la capital.
A banda de l’extensió territorial de les manifestacions, la iniciativa Sant Jordi per la Llengua inclou altres actes de sensibilització?
N. A.: Hem fet molta campanya de xarxa, vídeos de temes d’actualitat que han anat sortint al llarg del mes, de diferents temàtiques. Sobretot les col·laboracions amb creadors de contingut, cantants, grups de música, gent coneguda que ja fa feina per la llengua, i les entitats també han fet els seus vídeos. Una campanya de sensibilització a les xarxes.
I quins són els eixos prioritaris a l’hora de defensar la llengua?
“Ens preocupa que les persones no puguin utilitzar la llengua quan van a una consulta al CAP, quan demanen un cafè o quan porten el seu fill a l’escola”
A. F.: Destacaria sobretot l’ensenyament, la salut i el comerç. Són àmbits estratègics del dia a dia en què entren en joc els drets de les persones. A escala cultural hi ha una producció en català bastant àmplia i, per sort, cada cop més en àmbits com la música, la literatura, però també el cinema. Per contra, es veu un retrocés clar en la sanitat o en l’àmbit educatiu, on la immersió lingüística no s’aplica com s’hauria d’aplicar, o en el comerç i el consum, amb la substitució dels comerços de barri que patim a Barcelona i d’altres municipis, de cadenes internacionals o regentats per persones que no tenen cap sensibilitat o connexió amb el territori. També ens preocupa que les persones no puguin utilitzar la llengua quan van a una consulta al CAP, quan demanen un cafè o quan porten el seu fill a l’escola i volen que tingui una educació immersiva en català.
N. A.: També ens hem centrat en tot el que és el creixement de la consciència de mantenir el català en el dia a dia i en tots els àmbits, com en denunciar la discriminació lingüística. I en aquest sentit, la Plataforma per la Llengua està fent una feina excel·lent i els donem suport. Creiem que ha crescut aquesta consciència, però a la vegada pensem que no ha de recaure tota la responsabilitat en la mateixa ciutadania, és molt important que reclamem a les institucions que ho emparin. Tenen la responsabilitat, perquè hi ha aspectes de la Llei de Política Lingüística de 1995 que no s’acaben d’aplicar. La immersió lingüística, per exemple. Tenim una normativa, però no s’ha volgut mai sancionar a qui no l’està complint i això, després, té unes conseqüències. I, per altra banda, tot el que es podria estar fent de més pel que fa a demanar la llengua i de fer-la necessària per viure i treballar a Catalunya, als Països Catalans, i que creiem que no s’està fent. A conseqüència d’això i de tots els discursos reaccionaris, molta gent ataca, criminalitza o busca responsabilitats en els immigrants de manera individual, i no veuen que és una qüestió estructural i conseqüència de l’ocupació d’un estat que nega i que fa retrocedir la llengua i ataca també qualsevol canvi que es vulgui fer legislativament.
Què li diríeu a la persona que entra en un comerç, no l’atenen en català, fa una reclamació i la maltracten o pateix una actitud catalanòfoba?
A. F.: Si un comerç no té la carta en català o no té la informació en català, s’ha de fer una denúncia a l’Agència Catalana del Consum, que tenen un règim sancionador, que tenen inspectors i que apliquen sancions, potser no amb prou intensitat o no, a suficients negocis, però que realment sí que s’aplica. Si han patit una discriminació, amb un tracte vexatori, poden denunciar a l’oficina contra les discriminacions de la Generalitat, i, per altra banda, fer denúncia social. Dir-ho a les xarxes socials, dir-ho a la gent, dir-ho al mateix establiment, fer d’altaveu d’aquesta situació i evidenciar que s’està vulnerant drets de la ciutadania.
I l’administració, quines passes ha de fer?
“Cal posar més recursos humans i materials, però també més intenció política a l’hora de fer inspeccions, imposar sancions i fer sensibilització cap als comerços”
A. F.: D’entrada, posar més recursos humans i materials, però també més intenció política a l’hora de fer inspeccions, imposar sancions i fer sensibilització cap als comerços. Coses que es poden fer millor amb els recursos existents. Vull dir, això és possible, fer sensibilització, perquè potser hi ha gent que obre un comerç i que tampoc és conscient que necessita que hi hagi una persona que pugui, com a mínim, entendre la llengua. I, a mitjà termini, com a mirada de futur, un replantejament de la política lingüística i de la normativa. L’actualització del codi de consum de Catalunya, que és del 2010, que preveu alguns drets lingüístics que van ser recorreguts al Constitucional. Cal recordar que la sentència de l’Estatut del 2010 també va fer que l’eficàcia d’aquests drets lingüístics, com per exemple l’atenció oral, no estigui tan garantida.
I què els diríeu a aquelles persones que afirmen «jo és que em canvio al castellà per respecte»?
N. A.: La llengua és una porta d’entrada a tot un món, un sentiment de pertinença, un arrelament. Estem donant la imatge que ni nosaltres mateixes donem valor a la nostra llengua. S’ha de fer per respecte a un mateix. Si el català no el parlem nosaltres, no el parlarà ningú, i al final les llengües no es perden perquè la gent no les sàpiga, sinó perquè la gent no les utilitza. O perquè hi ha altres llengües més potents, més fortes, amb molts més parlants, amb molts més recursos, i això és el que ens trobem en aquesta situació, que el català no és una llengua petita, perquè l’entenen entre 8 i 10 milions de persones, molt més que altres llengües que són oficials de la Unió Europea, però sí que és una llengua minoritzada. És una llengua que està amenaçada per altres llengües grans, com el castellà, inclús l’anglès.
Penseu que els drets lingüístics, per una part de l’esquerra, no es defensen com la resta de drets?
“La qüestió de la llengua és una qüestió social, perquè és de cohesió social i és de quin és el projecte i la comunitat que construeixes”
A. F.: Totalment. És un dels aspectes que volem incidir en la manifestació. Al final, va molt lligat al fet de tenir unes condicions de vida dignes, no haver de patir per un desnonament i no haver de treballar 50.000 hores. Poder aprendre la llengua i que la llengua estigui viva, que l’associacionisme tingui vitalitat i que hi hagi eines imprescindibles perquè la llengua sobrevisqui. La manifestació ha de tenir present totes aquestes causes socials, tot va lligat. Una part de l’esquerra ha fet una jerarquització de lluites en el sentit de pensar que el català ja estava garantit o que no és una qüestió tan important com les que van més directament vinculades a la materialitat, les discriminacions de gènere o racials o d’altres tipus. Al final, són discriminacions que també vulneren el dret a la mateixa persona i al mateix ser. Per tant, ha de tenir la mateixa centralitat. La lluita contra el turisme massiu a Barcelona està completament lligada a la lluita per la llengua, per l’habitatge. Els drets lingüístics no tenen tant a veure amb la identitat sinó que tenen més a veure amb la dignitat.
N. A.: La qüestió de la llengua és una qüestió social, perquè és de cohesió social i és de quin és el projecte i de quina és la comunitat que construeixes. Hem de trobar la connexió amb les llengües minoritzades d’arreu del món. Hem de connectar amb les llengües indígenes, amb les de l’àmbit europeu que tampoc tenen un estatus oficial, fer-ho perquè són un patrimoni universal de la humanitat i són una manera de veure el món. Això és social, és identitat, però també són drets.
I a la inversa. Des de l’extrema dreta a vegades parlen dels drets lingüístics, però neguen molts altres drets. Què en penseu?
“El discurs d’extrema dreta catalanista o independentista, l’únic que fa, jo crec, és allunyar de la llengua les persones nouvingudes”
A. F.: És una posició completament funcional a l’Estat espanyol, a qui li va molt bé que hi hagi persones que ataquen la immigració des d’un punt de vista identitari català. La causa estructural que fa que la llengua estigui minoritzada és l’ocupació del nostre país per l’Estat espanyol. El discurs d’extrema dreta catalanista o independentista, l’únic que fa, jo crec, és allunyar de la llengua les persones nouvingudes, des d’un punt de vista merament estratègic. Més enllà del desacord amb els objectius que diuen tenir, perquè és un replegament identitari d’anar a muntar la nostra reserva de catalans allà dalt, en una muntanyeta, i que no ens mesclem amb gent que té diferents colors de pell, diferents religions, diferents realitats, diferents orígens, diferents identitats, i fem la nostra puresa. És un discurs feixista, contrari a la voluntat de la iniciativa Sant Jordi per la Llengua.
N. A.: És un discurs que condemna el català a perdre’s, perquè la natalitat catalana és baixíssima. Llavors, el català només sobreviurà si totes les persones tinguin l’origen que tinguin, el parlin. És contraproduent al que pretesament defensen.
