“En un primer moment vam decidir no pagar per esperar que la responsabilitat civil prescrivís, però el Tribunal Suprem va canviar de criteri i ara aquest tipus de sancions són de per vida”, ens explica la Laura, una de les set activistes condemnades per les accions de desobediència civil que volien evitar la construcció de la línia de molt alta tensió de les comarques gironines. L’oposició va ser transversal durant anys i sumava ajuntaments, entitats ecologistes, pagesia i veïnat afectat, tant al sud com al nord dels Pirineus. Al municipi de Sant Hilari Sacalm es va viure l’episodi de resistència més destacat, amb desenes de persones enfilades en arbres entre l’octubre de 2009 i el març de 2010. El seu objectiu era impedir la tala d’arbres centenaris i la construcció de la torre 114, clau perquè l’electricitat travessés les Guilleries unint les subestacions elèctriques de Vic i Bescanó.
L’objectiu de les activistes era impedir la tala d’arbres centenaris i la construcció de la torre 114, clau perquè l’electricitat travessés les Guilleries per arribar a la subestació de Bescanó
L’alcalde de Sant Hilari Sacalm (la Selva), Joan Garriga, declarava el 2007 que “aquest projecte s’estava imposant des de la prepotència” i es va negar a cedir instal·lacions municipals perquè els representants de REE i els funcionaris de l’administració aixequessin les corresponents actes d’expropiació forçosa. El 24 de juliol del 2007, la comitiva de Red Eléctrica Española (REE) marxava del poble amb els vehicles pintats, amb una multa per mal estacionament i sense haver pogut aixecar cap acta d’expropiació. En aquest context, es va organitzar la mobilització als boscos, emulant les tècniques de l’ecologisme britànic, alemany o italià, que havia bloquejat la construcció d’autopistes, mines de carbó o vies ferroviàries d’alta velocitat anys enrere.
La resposta de REE arribaria el 24 de març de 2010, quan a la Moncloa hi governava José Luis Rodríguez Zapatero, a la Generalitat, José Montilla i al Departament d’Interior, Joan Saura. Un gran desplegament de Mossos d’Esquadra va trigar divuit hores a despenjar les activistes, que serien jutjades l’any 2018 amb petició de penes de presó, multes i indemnitzacions. Finalment, l’Audiència de Girona va considerar que no s’havia produït un delicte de desobediència, però va assumir la sol·licitud d’indemnització de REE, que havia taxat en 41.000 euros –a través de la subcontracta Monfo SL, actualment extingida– els diners del cost de netejar i condicionar la parcel·la després del desallotjament.
“Ens han embargat nòmines, ajudes a la maternitat, retorns de la declaració d’hisenda. Ens han condicionat la vida durant anys, obligant-nos a assumir que no podíem tenir propietats i que el nostre sou a qualsevol feina havia de ser per sota del mínim no embargable”, detalla la Laura, qui, malgrat tot, assegura que no es penedeix de res del que van fer. “No podem permetre que la repressió ens faci callar. Potser quan fem una acció no pensem que setze anys després tindrem aquestes conseqüències, però és molt més trist patir passivament el sistema en el qual vivim i no fer cap mena d’oposició quan ens sentim indignades”, conclou amb fermesa.
“Que els diners no hagin de sortir de la nostra butxaca. La repressió s’allarga en el temps, però la solidaritat també i sempre ha de ser més forta”, conclou Laura, una de les condemnades
L’advocat Luis Fernández Alonso, de la cooperativa El Rogle, ha portat les darreres negociacions amb REE per aconseguir una rebaixa de la indemnització. “Ha estat una negociació desigual. Jugues amb el hàndicap d’un deute que no prescriu, que és etern, Red Eléctrica ho sap i, per tant, ho fa complicat”, reflexiona. Després de signar l’acord de rebaixa de 6.943 euros i de renunciar als interessos i a les costes processals, REE encara reclama 30.000 euros. Fernández, apunta que “les penes de responsabilitat civil, aquest tipus de deutes, són d’una naturalesa molt diferent de la resta, és un càstig etern contra les activistes” i que es poden afrontar “si l’activisme es manté organitzat i mobilitzat”, però és més difícil quan “es fa des de la individualitat o un cert aïllament” pel desgast de la lluita. En aquest sentit, Laura destaca que “gran part del grup que girava al voltant de la lluita anti-MAT ens ha demostrat que no estem soles i que no ens deixaran enrere”. Una de les decisions que han pres és l’impuls d’una campanya de donacions. “Que els diners no hagin de sortir de la nostra butxaca. La repressió s’allarga en el temps, però la solidaritat també i sempre ha de ser més forta”, conclou.
