Peticions de presó per protestar contra Societat Civil Catalana el 2018
L'entitat i Fiscalia demanen dos anys i mig de presó i una multa de 6.500 euros per a divuit antifeixistes, acusats de coaccions i d'un delicte contra els drets fonamentals
Ja han passat vuit anys des que un grup de militants antifeixistes i independentistes van protestar contra un acte de Societat Civil Catalans (SCC) a la Universitat de Barcelona (UB), que finalment es va suspendre. Per aquella acció, divuit persones estan acusades d’un delicte de coaccions i contra drets fonamentals per “impedir la llibertat de reunió” amb peticions de dos anys i mig de presó per a cadascú. A més, la Fiscalia de delictes d’odi de Barcelona ha decidit aplicar-los l’agreujant de discriminació ideològica. Avui a les 10 h arrenca el judici a la Ciutat de la Justícia, que està previst que s’allargui durant 22 dies, i el grup de suport Desemmascarem el feixisme i Alerta Solidària han convocat una concentració de suport.
Els fets es remunten al 7 de juny de 2018, quan SCC –una entitat cofundada per membres i organitzacions d’extrema dreta– havia convocat un acte obert en homenatge a l’escriptor Miguel de Cervantes a l’Aula Magna de la UB. Feia vuit mesos de la celebració del referèndum de l’1 d’octubre i del començament de l’escalada repressiva, hi havia representants polítics i líders socials empresonats i exiliats, i operacions contra els CDR. En aquest context, diverses organitzacions de l’esquerra independentista van convocar una concentració en contra a les portes de l’edifici universitari.
concentració contra Societat Civil Catalana, a la UB |Sira Esclasans
La interlocutòria del jutjat d’instrucció número vuit de Barcelona subratlla que convocants i assistents tenien el propòsit “d’impedir el legítim exercici dels seus drets constitucionals de llibertat de reunió i expressió”. Les persones concentrades es van desplaçar a l’interior de l’edifici i van protestar a les portes de l’Aula Magna amb pancartes, crits, xiulets i càntics. L’escrit acusa les divuit persones de “colpejar i empènyer reiteradament tant la porta d’entrada a l’aula magna com la de sortida d’emergències amb el fi d’entrar a l’interior i impedir la seva celebració” i d’“acorralar alguns dels seus membres i simpatitzants, propinant empentes, puntades de peu i cops entre insults”. A més, descriu un clima “de pànic, forta tensió i inseguretat”. Finalment, el rector de la UB, Joan Elias, va decidir posar punt final a l’acte, després de denegar a SCC la petició d’una intervenció policial.
Per Martí Majoral, d’Alerta Solidària, l’acusació “obvia deliberadament els informes dels Mossos on s’assenyala que els crits i retrets provenien de tots dos bàndols”
Per Martí Majoral, portaveu de l’organització Alerta Solidària, l’acusació “obvia deliberadament els informes dels Mossos on s’assenyala que els crits i retrets provenien de tots dos bàndols” i que no va haver-hi violència física (no hi ha cap acusació d’agressió o lesions). Com a defensa –afegeix– volen “evidenciar el clima de tensió d’aquell dia per així desmuntar l’acusació i posar el mirall de la veritat i de la vergonya davant de la fiscalia”. Així mateix, el grup de suport Desemmascarem el feixisme llegeixen el procediment judicial com un “intent de criminalitzar l’antifeixisme i anul·lar políticament el moviment”.
Per tot, a més dels dos anys i mig de presó, la fiscalia reclama a cadascú dotze mesos de multa amb una quota diària de 18 euros, un total de 6.500 euros per cap, i els imposa la prohibició d’acudir en un radi de 1.000 metres a qualsevol acte organitzat per SCC durant tres anys. També reclama la indemnització de l’entitat amb 726 euros, el preu del lloguer de la sala.
Fora de l’amnistia
Alerta Solidària va demanar l’aplicació de l’amnistia que va ser denegada pel magistrat Salvador Roig Tejero. Per la defensa, la mesura s’havia d’aplicar perquè els fets van tenir lloc en el marc de les “tensions sorgides durant els anys de procés”. Però Roig va esgrimir que la protesta era de rebuig a la llengua castellana i contra l’homenatge a Cervantes per no fer-ho.
A més, va afegir que els delictes imputats queden fora de la llista. Alerta Solidària va titllar la resolució de “delirant” i va recordar que les coaccions ja havien estat amnistiades i que no apareixien en l’article d’excepcions.
